Alarcón, Amado; Sorolla, Natxo; Joanpere, Mar (2021). «2. Competencias lingüísticas, trabajo y ocupaciones: La intensidad lingüística del trabajo». Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 89-126). Publicacions URV.

Alòs i Font, Hèctor (2018). «Esperantistoj kaj lingva kaj nacia emancipiĝo antaŭ la Dua mondmilito» («Els esperantistes i l’emancipació lingüística i nacional abans de la Segona Guerra Mundial»). Dins Hitosi, Gotoo; Vergara, José Antonio; Kimura, Goro Christoph (eds.), En la mondon venis nova lingvo: Festlibro por la 75-jariĝo de Ulrich Lins («En el món ha arribat una nova llengua: Festschrift en els 75 anys d’Ulrich Lins»). Nova York: Mondial

Alòs i Font, Hèctor (2018). «Ispol’zovaniye yazykov passazhirami v obshchestvennom transporte Cheboksar» («Ús de les llengües entre els passatgers en el transport públic de Xupaixkar»). Dins Ivanova, A. M. i Fomin, E. V. (eds.), Yazykovyye kontakty narodov Povolzh’ya i Urala: sb. st. («Contactes lingüístics dels pobles de la regió del Volga i Urals»). Xupaixkar: Izdatel’stvo Chuvashskogo universiteta.

Alòs i Font, Hèctor (2018). «О региолекте Чебоксар (на основе просьб об остановках в маршрутных такси)» («Sobre el regiolecte de Xupaixkar (a partir de les peticions de parada en els minibusos»). Vestnik Chuvashskogo gosudarstvennogo pedagogicheskogo universiteta, 97(1).

Alòs i Font, Hèctor (2019). «Çuvaşistan’da Karışık Etnik Kökenli Ailelerde Çocukların Ulusal Kimliği (Katılımcıların Sosyo-Dilbilimsel Anket Verilerine Göre)» [“Identificació nacional dels infants de famílies ètnicament mixtes a Txuvàixia»]. İdil Ural Araştırmaları Dergisi, 1(1) (109-129).

Alòs i Font, Hèctor (2019). «Pis’mennoye ispol’zovaniye yazykov v sotsial’nom prostranstve gorodov Chuvashskoy Respubliki» [«L’ús escrit de les llengües en l’espai social de les ciutats de la República Txuvaixa»], en Egorov, D. V. (red.), Çăvaş halăh istoriyĕpe kul’turin śivĕç ıytăvĕsem = Aktual’nyye voprosy istorii i kul’tury chuvashskogo naroda. Vyp. 4. Xupaixkar: Chuvashskiy gosudarstvennyy institut gumanitarnykh nauk (153–182).

Alòs i Font, Hèctor (2023). «Dinamika demografii čuvašskogo jazyka na osnove vserossijskix perepisej naselenija (2002–2021 gg.) [Dinàmica de la demografia del txuvaix a partir dels censos russos (2002-2021)]». Ètničeskaja kulʹtura, 5(3) (15-27).

Altuna, Olatz; Larrea, Imanol; Sorolla, Natxo (2019). «Euskararen erabilerarekin lotura duten faktoreak. Udalerri mailako analisia. Laburpena eta ondorioak». Soziolinguistica Klusterra.

Alturo, Núria (2020). Investigar al batxillerat. La tutorització de treballs de recerca de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Edicions UB.

Alturo, Núria (2022). «Pragmatics and discourse analysis». Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges (p. 297-312). Amsterdam: John Benjamins.

Alturo, Núria; Macià, Xavier (2023). «La balada de l’hivern d’Anton Navarro: literatura i cançó popular». Els Marges. Revista de llengua i literatura, 131 (28-52).

Armero-Pérez, María-Cristina; Moreno-Torres, Ignacio; Roseano, Paolo (2022). «Transcripción de la entonación de la variedad del andaluz de Álora según el sistema Sp_ToBI». Rilce Revista de Filología Hispánica, 38 (579-616).

Baayen, Harald; Nerbonne, John; Valls, Esteve; Wieling, Martijn (2018). «Border effects among Catalan dialects». Dins Speelman, Dirk; Heylen, Kris; Geeraerts, Dirk (eds.), Mixed-Effects Regression Models in Linguistics, de la sèrie «Quantitative Methods in the Humanities and Social Sciences» (p. 71-97). Estats Units: Springer.

Bardovi-Harlig, Kathleen; Comajoan-Colomé, Llorenç (2022). The relation of second language acquisition, instructed second language acquisition, and language teaching from the lens of second language tense-aspect. Languge Teaching, 55(3) (1-57).

Bastardas, Albert (2019). From language shift to language revitalization and sustainability. Barcelona: Edicions UB.

Bastardas, Albert (2020). «Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc (p. 13-23). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Bastardas, Albert (2021). ≪Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions≫. Ker, Revista del Grup de recerca de Cerdanya 16 (78-85).

Bastardas, Albert (2021). ≪Por una compléxica: reflexiones sobre la complejidad ‘restringida’ y ‘general’ a partir de los procesos de bilingüización social y sustitución lingüística≫. Dipòsit digital UB: http://hdl.handle.net/2445/181501

Bastardas, Albert; Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa M. (ed.) (2018). El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Ed. Octaedro.

Bastardas, Albert; Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa M. (ed.) (2019). Family Multilingualism in Medium Sized Language Communities. Berna: Peter Lang.

Bastardas, Maria-Reina; Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique (2020). «Dictons romans avec les douze mois : la caractérisation parémique et mensuelle de l’année». Studia Universitatis Babeş-Bolyai 65(4) (9-38).

Batlle, Mar; Ferrer, Gemma; Gargallo, José Enrique (2022). Digitalització, buidatge i tractament textual de l’Onomasticon Cataloniae. Estudis Romànics, 44 (305-318).

Benedetti, Novella; Queralt, Sheila (2023). «Una revisió de la literatura sobre el paper de la lingüística forense en els delictes de violència de gènere a Itàlia: com donar suport als professionals del dret i proporcionar proves científiques». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), 79 (140-157).

Bernat i Baltrons, Francesc; De Rosselló Peralta, Carles; Galindo Solé, Mireia (2021). El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització. Benicarló: Onada.

Bernat, Francesc (2018). «L’histoire contemporaine de la langue catalane : une évolution paradoxale». Catalonia, 23 (95-102).

Bernat, Francesc (2020). «Alfred Morel-Fatio i els orígens de la catalanística». Dins La presència catalana a l’estranger/La présence catalane à l’étranger (p. 25-33). Perpinyà: Ed. Trabucaire.

Bernat, Francesc (2022). El paper d’Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística. Caplletra, 73 (59-79).

Bernat, Francesc; Galindo, Mireia; de Rosselló, Carles (2020): El procés de bilingüització a Catalunya en el segle xx a partir de testimonis orals. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (97-111).

Bernat, Francesc; Galindo, Mireia; de Rosselló, Carles (2022). La convergència lingüística a Catalunya abans de 1975 a partir de testimonis orals. Treballs de Sociolingüística Catalana, 32 (209-223).

Bernat, Francesc; Torrens, Rosa Maria. «Italocatalans i francocatalans davant del català: identitats, usos i ideologies lingüístiques en famílies mixtes de Catalunya». Dins Pérez, Manuel; Roca, Rafael (eds.), Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word (p. 380-394). Amsterdam: Benjamins.

Birello, Marilisa; Comajoan-Colomé, Llorenç (2024). Mètodes i enfocaments per ensenyar el català com a llengua addicional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Birello, Marilisa; Comajoan-Colomé, Llorenç; Sorolla, Natxo (2022). Reported Evidence-Based Writing Practices and Teachers’ Beliefs in Catalonia, Spain: An Exploratory Study. L1 – Eduational Studies in Language & Literature, 22 (1-27).

Birello, Marilisa; Comajoan-Colomé, Llorenç; Sorolla, Natxo (2022). «Reported Evidence-Based Writing Practices and Teachers’ Beliefs in Catalonia, Spain: An Exploratory Study». L1-Educational Studies in Language and Literature, 22(1), 1–27.

Boix, Emili (2021). ≪Polítiques lingüístiques: per què tanta intolerància envers la diversitat?≫. Dins Boix i Perea (eds.), Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc (p. 25-43). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix, Emili (2021). ≪Pròleg≫. Dins Galindo, Mireia; de Rosselló, Carles; Bernat, Francesc, El castellà a la Catalunya contemporània: història d’una bilingüització (p. 13-22). Onada Edicions.

Boix, Emili (2022). Entrevista a Joan A. Argenter. Treballs de sociolingüística catalana, 32 (331-342).

Boix, Emili (2022). «L’homenot Badia i Margarit: la matriu social i religiosa d’un (socio)lingüista». Dins Veny, Joan; Cabré, Teresa (cur.), Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua (p. 247-260). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Boix, Emili. (2021). ≪Entrevista a Melissa G.Moyer≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 31 (239-244).

Boix, Emili. (2021). ≪Llindar≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 31 (9-10).

Boix, Emili; Perea, Maria Pilar (2021). ≪Introducció≫. Dins Boix i Perea (eds.), Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc (p. 9-12). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix, Emili; Perea, Maria Pilar (eds.) (2021). Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc. Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili (2020). «Particularismes i populismes als països de llengua catalana». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (285-296).

Boix-Fuster, Emili (2020). «Polítiques lingüístiques: per què tanta intolerància envers la diversitat?». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc(p. 25-44). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (eds.) (2020). Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bretxa, Vanessa (2020). «Capítol 7. Actituds i representacions lingüístiques». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 94-109). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Bretxa, Vanessa (2021). ≪El potencial d’ús del català≫. Dins Junyent, Carme (ed.), El català, la llengua efervescent. Viena Edicions

Bretxa, Vanessa; Comajoan, Llorenç; Vila, F. Xavier (2022). Multilingüisme a l’educació secundària de Catalunya: veus i esquerdes. Journal of Catalan Studies, 1(23) (132-152).

Bretxa, Vanessa; Comajoan, Llorenç; Vila, F. Xavier; Ubalde, Josep (2018). «Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia». International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23(1) (1-16)

Bretxa, Vanessa; Ubalde, Josep (2018). «Capítol 8. Normes d’ús en converses bilingües i percepcions i preferències lingüístiques». Dins Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013 (p. 190-209). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Cabré, Teresa; Rodriguez, Francesco; Roseano, Paolo (2022). Text-tune accommodation processes in the intonation of European Portuguese yes-no questions: an OT analysis. Speech prosody, 847-851.

Cano, Ana María; Gargallo, José Enrique; Minervini, Laura (2023). «Lexicología, Fraseología y Onomástica». Dins Corbella, Dolores; Dorta, Josefa; Padrón, Rafael (eds.), Perspectives de recherche en linguistique et philologie romanes Textes choisis par la Société de linguistique romane (p. 409-415). Strasbourg: Société de Linguistique Romane.

Carrera-Sabaté, Josefina (2021). «Corporeïtat verbotonal». Dins Carrera-Sabaté, Josefina; López, Patricia; Bach-Marquès, Jesús,  Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament (p. 51-73). Editorial Graó.

Carrera-Sabaté, Josefina (2022). «Antoni M. Badia i Margarit: més enllà de la fonètica i la fonologia». Dins Veny, Joan; Cabré, Teresa (cur.), Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua (p. 27–48). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Carrera-Sabaté, Josefina et al. (coord.) (2024). Atenció plena, cos i comunicació: estudis i propostes sobre aprenentatge, discurs i pronúncia. Barcelona: Graó.

Carrera-Sabaté, Josefina; Bach-Marquès, Jesús (2022). «Lectura en veu alta, pauses silencioses i ioga nidra». Dins Blecua, Beatriz; Cicres, Jordi; Espejel, Marina; Machuca, María J. (eds.), Propuestas en fonética experimental: enfoques metodológicos y nuevas tecnologías (p. 36-40). Girona: Universitat de Girona-Servei de Publicacions.

Carrera-Sabaté, Josefina; López, Patricia; Bach-Marquès, Jesús. (2021).  Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament. Editorial Graó.

Clemente, Ignasi; Payrató, Lluís (2022). A l’entorn de la lingüística i la multimodalitat: notes introductòries. Estudis Romànics, 44 (331-340).

Colón, Germà (dir.); Gargallo, José Enrique; Perea, Maria-Pilar (cur.) (2022). Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Comajoan, Llorenç; Pérez Saldanya, Manuel (2018). Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y su adquisición en segundas lenguas. Barcelona: Ed. Octaedro.

Comajoan, Llorenç; Strubell, Miquel (2022). «Language and social psychology research in Catalan sociolinguistics». Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Sociolinguistics. State of the art and future challenges (p. 245-260). Amsterdam: John Benjamins.

Comajoan-Colomé, Llorenç (2022). Tense-aspect SLA research and Spanish Language Teaching: Is there an influence of research on teaching? System, 105.

Comajoan-Colomé, Llorenç; Illamola, Cristina; Sendra, Montserrat; Vila i Moreno, Francesc Xavier (2023). «The longitudinal development of language attitudes towards Spanish and Catalan during the transition from primary to secondary school». International Journal of Multilingualism (1-27).

Comajoan-Colomé, Llorenç; Vidal, Josep (2022). La investigación sobre los manuales de catalán como lengua adicional: de la didáctica de la lengua a la didáctica de la cultura. Beoiberística, 6(1) (97-114).

Comajoan-Colomé, Llorenç; Vila, F. Xavier; Bretxa, Vanessa (2022). «Multilingüisme a l’educació secundària a Catalunya: veus i esquerdes». Journal of Catalan Studies 1(23).

Comellas, Pere (2020). «Les polítiques lingüístiques i la diversitat: compatibles?». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc(p. 45-60). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona

Comellas, Pere (2022). La traducció a Catalunya (2020-2021). Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, 7 (1-22).

Comellas, Pere (2022). «Linguistic ecology». Dins Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Sociolinguistics. State of the art and future challenges (p. 29-38). Amsterdam: John Benjamins.

Comellas, Pere (2023). Portuguès per a catalanoparlants. Barcelona: Voliana Edicions.

Comellas, Pere (2023). «La Traducció a Catalunya (2020-2021)». Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, 7 (1-22).

Comellas, Pere; Junyent, M. Carme (2023). «Antropolingüista». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

de Rosselló, Carles (2018). «Capítol 4: Llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual». Dins Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013 (p. 82-97). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Elliot, Nicole; Gilabert, Roger; Vila, F. Xavier (2018). «The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience». European Journal of Language Policy, 10(1) (121-146).

Elvira-García, Wendy; Fernández Planas, Ana María; Mascaró, Ignasi; Roseano, Paolo (2019). «La dimensión rural-urbana en un cambio lingüístico en curso en la entonación del catalán de Menorca». Dialectologia, 23 (173-192).

Fernández Planas, Ana Ma.; Dorta, Josefa, Muñiz, Carmen; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wenfy; Cerdà, Ramon (2020). «León y Palencia: dos patrones entonativos en las interrogativas absolutas neutras en el español europeo actual». Zeitschrift für romanische Philologie, 136(1), 84-105.

Fernández Planas, Ana María; Elvira-García, Wendy; Balocco, Simone; Roseano, Paolo (2019). «Análisis dialectométrico con ProDis: Un paso más en los estudios prosódicos de AMPER». En: Dorta, Josefa (ed.) Investigación geoprosódica. Amper: análisis y retos (p. 119-135). Madrid/Frankfurt am Main: Iberoamericana Vervuert.

Fernández Planas, Ana María; Roseano, Paolo (2019). «Anàlisi estadística de les distàncies entonatives: el cas del friülà i de l’italià regional de Friül». Estudis Romànics, 41 (235-266).

Fernández Planas, Ana María; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wendy; Balocco, Simone (2019). «Génesis y aspectos fundamentales de ProDis». Dins Lahoz-Bengoechea, José María; Pérez Ramón, Rubén (Eds.), Subsidia: Tools and resources for speech sciences (p. 125-132). Malaga: Universidad de Malaga.

Fernández Planas, Ana Maria; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wendy; Carrera Sabaté, Josefina; Román Montes de Oca, Domingo (2019). «From a perceptual point of view, is there prosodic continuity between languages in contact?». Spanish in Context, 16(3) (543-572).

Flors, Avel·lí (2023). «Sociolingüista». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

Flors-Mas, Avel·lí (2018). «Els usos lingüístics a les aules de secundària a Catalunya i el País Valencià: l’estudiantat i el professorat com a actors de la política lingüística educativa». Revista Llengua i Dret, 70 (103-116).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «Monogràfic en homenatge a Rafael L. Ninyoles: introducció». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (205-207).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar. Pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (157-171).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar». Pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (157-171).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «Rafael L. Ninyoles: recorregut biogràfic i intel·lectual». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (209-222).

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)≫. Dins Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra “Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Càtedra Pompeu Fabra.

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Immigration and languages in Catalonia: from policies to results≫. Journal of Iberian and Latin American Research. 27(2) (368-385).

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Qui aprèn català a Catalunya més enllà de l’edat escolar?≫ Apunts de sociolingüística i política lingüística 18 (1-6).

Flors-Mas, Avel·lí (2022). «3. Situació de la llengua catalana en l’àmbit educatiu». Dins Pradilla, Miquel Àngel; Marí, Isidor (coord.), Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana (p. 48-67). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Secretaria de Política Lingüística.

Flors-Mas, Avel·lí; Eixarch, Adriana (2023). «Un plurilingüisme asimètric i decantat cap al castellà». Dins Julià, Albert (coord.), Enquesta a la joventut de Catalunya 2022. Volum 2: Hàbits i estils de vida (p. 109-139). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials, Agència Catalana de la Joventut.

Flors-Mas, Avel·lí; Manterola, Ibon (2021). ≪Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i Catalunya: una visió comparada≫. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 75 (27-45).

Flors-Mas, Avel·lí; Sorolla, Natxo (2020): «La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: la rellevància dels usos intrageneracionals». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (265-284).

Flors-Mas, Avel·lí; Sorolla, Natxo; Pradilla, Miquel Àngel; Vila, F. Xavier (2021). «The recent evolution of L1 in Catalonia: between minoritization and language maintenance» dins Language Problems and Language Planning. Ed.: John Benjamins Publishing Company.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Intercomprensió en llengües romàniques en les universitats de l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). La llengua de les tesis doctorals defensades a l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). La regulació dels usos lingüístics institucionals no docents a les universitats de l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Fontana i Tous, Joan; Gargallo, José Enrique (2022). Il mês di Jugn la sèsule tal pugn. Refranes romances del mes de junio. Revista de Filología Románica, 39 (1-18).

Fontana i Tous, Joan; Gargallo, José Enrique (2022). O Maio do Outono. Refráns romances do mes de outubro. Cadernos de Fraseoloxía Galega, 22 (53-68).

Fontana i Tous, Joana; Gargallo, José Enrique (2022). A fiocca de désèmbré é mare… Refranes romances del mes de diciembre. eHumanista. Journal of Iberian Studies, 21 (525-543).

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique (2018). «Refranes meteorológicos y del calendario en la encuesta digital “Els refranys més usuals de la llengua catalana”». Paremia, 27 (37-47).

Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Radeva, Petia Ivanova (2019). «Afinitats folklòriques entre la cultura popular romanesa i la búlgara al voltant del mes de març». Dins Estudis de llengua i literatura catalanes/LXXIII. Homenatge a Kálmán Faluba, 3 (p. 265-280). Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat..

Forment, Mar; Illamola, Cristina (2023). «Gestualidad informativa, descriptiva y valorativa. Una aproximación al Atlas de gestos». Dins Cestero, Ana María (ed.), Anejos de la revista Oralia 7 (p. 245-287). Madrid: Arco/Libros.

Fortuny, Jordi; Nogué, Neus; Salvat, Eulàlia (eds.) (2022). Seguint la petja de Joan Solà. Barcelona: Edicions UB.

Fortuny, Jordi; Payrató, Lluís (2023). «Ambiguity in Linguistics». Studia Linguistica (1-7).

Francesch, Pau; Payrató, Lluís (2023). «Pragmatic ambiguity, implicatures, and translation». Studia Linguistica (1-30).

Fukuda, Makiko (2018). «Language education in a national school abroad in a bilingual society: a case of Japanese school in Cataloia». Language and Intercultural Communication, 18 (648-662)

Fukuda, Makiko (2020). ≪Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos de les famílies transnacionals multilingües a Catalunya≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (57-74).

Fukuda, Makiko (2021). ≪On és la normalització lingüística? Des d’un punt de vista d’una forastera≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.), El Català, la llengua efervescent 77 visions sobre el terreny. (p. 81-82). Barcelona: Viena edicions.

Fukuda, Makiko (2021). ≪Transmission of Japanese as a heritage language in the bilingual polity of Catalonia: A case study≫. Journal of Asian Pacific Communication 31(2) (191-212).

Fukuda, Makiko (2023). «Diccionarios bilingües español-japonés/japonés-español». Dins Torner, Sergi; Battaner, María Paz; Renau, Irene (eds.), Lexicografía hispánica / The Routledge Handbook of Spanish Lexicography (p. 695-707). Londres: Routledge.

Garayzábal, Elena; Queralt, Sheila; Reigosa, Mercedes; Ridao, Susana (2019). «La transcripción de registros de audio en el ámbito policial y judicial español: una propuesta de criterios». Logos, 29(1) (45-59).

Gargallo, Jose Enrique (2018). Toponímia dels pobles valencians. Puebla de Arenoso (El Alto Mijares). València: Academia Valenciana de la Lengua

Gargallo, José Enrique (2018). «Chámanlle á lúa Lucía, chámanlle ó sol Manoel… Refranes meteorológicos, romances con sol y luna». Dins Álvarez, Xosé Alfonso; Brea, Mercedes (eds.), Obreiro da lingua, amigo da xente. Estudos de xeografía lingüística en homenaxe a Manuel González (p. 153-163). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.

Gargallo, Jose Enrique (2018). «Fins a coranta d’es bril… Quaranta i quarantenes al calendari de refranys». Estudis romànics, 40 (259-266).

Gargallo, Jose Enrique (2018). «Hasta el cuarenta de mayo… Referencias al “cuarenta” en los refranes romances del calendario». eHumanista. Journal of Iberian Studies,14 (862-881).

Gargallo, Jose Enrique (2018). «Joan Coromines i el País Valencià (II)». Dins eHumanista. Journal of Iberian Studies, 14 (272-274).

Gargallo, José Enrique (2018). «La saviesa senzilla [semblança sobre Joan Veny]». Dins Tot un honor. 50 anys del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Barcelona: GalaxiaGutemberg.

Gargallo, José Enrique (2018). «Mis fronteras son todas trascendibles. Novas miradas sobre romances peninsulares de fronteira». Dins Alén, Carmen; Brea, Mercedes (eds.), Limba noastră-i o comoară… Estudos de sociolingüística románica en homenaxe a Francisco Fernández Rei (p. 325-336). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.

Gargallo, José Enrique (2018). «Refranes meteorológicos en el Vocabolario de Falcucci y confrontación romance». Dins Retali-Medori, Stella (cur.), Actes du colloque de lexicographie dialectale et étymologique en l’honneur de Francesco Domenico Falcucci. Alessandria: Edizioni dell’Orso.

Gargallo, José Enrique (2019). «El Alto Aragón en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat) de Joan Coromines». De Lingva Aragonensi, 7 (9-47).

Gargallo, José Enrique (2019). «El meu Joan Bastardas». Llengua Nacional, 108 (8-9).

Gargallo, José Enrique (2019). «Pròleg». Dins Arubés, José, Mi vida rural en Aragón (p. 7-10). Saragossa: Xordica

Gargallo, José Enrique (2020). «First Dialectologists. Alonso Zamora Vicente (1916-2016)». Dialectologia 24 (175-180).

Gargallo, José Enrique (2020). «Refranes meteorológicos del asturianoleonés en su contexto romance, según los datos de ParemioRom». Lletres Asturianes 123 (37-63).

Gargallo, José Enrique (2021). ≪La fala de Xálima, encrucijada lingüística entre el ámbito gallegortugués y el castellanoleonés (extremeño)≫. Dins Javier Giralt Latorre; Francho Nagore Laín (eds.), El ‘continuum’ románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera (p. 73-101). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪La llengua d’Ángel Villalba≫. Dins Villalba, Ángel, L’adéu del cantautor II. Sevilla: Ende.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Las hablas churras: castellano-aragonés al calivo del valenciano≫. Dins Javier Giralt Latorre, Francho Nagore Laín (eds.), El ‘continuum’ románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera (p. 161-191). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪L’edició electrònica del Refranyer Aguiló, i una mostra de refranys amb “cel”≫. Dins Perea, M. Pilar; Fortuño, Santiago; Gimeno, Lluís (ed.), Ad perennem magistri memoriam Germà Colón Domènech. Fesomies i texts (p. 235-254). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Os tres lugares (Cáceres) e El Rebollar (Salamanca). Fala, palra e turismo≫. Dins Devilla, Lorenzo; Galiñanes Gallén, Marta (ed.), Lingue minori e turismo. Aspetti linguistici, sociolinguistici e turismo (p. 33-45). Cagliari: Arkadia Università.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Proyección románica del Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines≫. Dins Schøsler, Lene; Härmä, Juhani (eds.), Actes du XXIXe Congrès international de linguistique et de philologie romanes (Copenhague, 1-6 juillet 2019), vol. I (p. 597-608). Estrasburg: Société de Linguistique Romane.

Gargallo, José Enrique (2022). Designaciones populares de nubes que cubren montañas en refranes meteorológicos romances, con sus paremiotipos. Fraseolex. Revista Internacional de fraseología y léxico, 1 (1-25).

Gargallo, José Enrique (2022). Gentilicis exònims, parogentilicis i malnoms col·lectius: mirades locals de frontera dins l’Onomasticon Cataloniae. eHumanista. Journal of Iberian Studies, 22 (300-314).

Gargallo, José Enrique (2022). La representación del espacio iberorromance en el Onomasticon Cataloniae. Archivum, LXXI (197-227).

Gargallo, José Enrique (2022). «Garbera de refranys romànics de Sant Sebastià (i Sant Fabià)». Dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes/LXXVI. Miscel·lània Lídia Pons. 1 (p. 129-141). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gargallo, José Enrique (2022). «Introducció». Dins Colón, Germà (dir.); Gargallo, José Enrique; Perea, Maria-Pilar (cur.), Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain (p. 9-10). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Gargallo, José Enrique (2023). «El Valle de Arán y el occitano aranés en el Onomasticon Cataloniae». Dins Corbella, Dolores; Dorta, Josefa; Padrón, Rafael (eds.), Perspectives de recherche en linguistique et philologie romanes. Textes choisis par la Société de linguistique romane (p. 509-519). Strasbourg: Société de Linguistique Romane.

Gargallo, José Enrique (2023). «Quan la gavina va per l’horta… Garbera de refranys meteorològics del Maestrat». Dins Casanova, Emili; Colomina, Jordi; Sifre, Manuel (eds.), Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Misce·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí (p. 311-327). Castelló: Diputació de Castelló.

Gargallo, José Enrique (2023). «Retrato contemporáneo de mis fronteras romances peninsulares». Dins Álvarez, Xosé Alfonso; García, Jairo Javier; Sánchez, Irene (eds.), Frontera España – Portugal: personas, pueblos y palabras (p. 427-499). València: Tirant Lo Blanch Humanidades.

Gargallo, José Enrique; Bastardas, Maria-Reina.; Fontana, Joan; Torres, Antonio (ed.) (2019). Mirades de la ciència sobre el temps. El cicle de l’any i de la vida. Barcelona: Edicions UB.

Gargallo, José Enrique; Fontana, Joan (2021). ≪Refranes del calendario y meteorológicos en Paremia≫. Dins Cognom, Nom (ed.), Pasado, presente y futuro de la paremiología a través de la revista ‘Paremia’ (p. 45-60).Bari: Les Flâneurs Edizioni.

Gargallo, José Enrique; Fontana, Joan (2023). «Pieuva d’aost, mè e most. Proverbi romanzi del mese d’agosto». Bollettino dell’Atlante Linguistico Italiano, 46 (123-160).

Gargallo, José Enrique; Morales, Joan (2019). «Designacions catalanes del trist, tit, Cisticola juncidis: entre l’onomatopeia del seu cant i la reialesa del seu vol». Estudis Romànics, 41 (357-362).

Gargallo, José Enrique; Roseano, Paolo (2018). «Pròleg». Dins Cerdà, Ramón; Gargallo, José Enrique; Roseano, Paolo (coords.), Una vida dedicada a la lingüística. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Gargallo, José Enrique; Veny, Joan. (2019). «Les désignations romanes de la ruche» (p. 361-391). Dins Atlas Linguistique Roman (ALiR), vol. II. Alessandria: Edizioni dell’Orso.

Gargallo, José Enriques; Batlle, Mar (curadors) (2021). Mirades sobre Emili Casanova en el seu 65è aniversari. Barcelona: Societat d’Onomàstica.

Gavagnin, Gabriella; Pistolesi, Elena; Roseano, Paolo (ed.) (2020). Número monogràfic de la revista Quaderns d’italià dedicat a «Pragmatica e semantica dell’insulto nell’italiano contemporaneo». Barcelona: Universitat de Barcelona.

Gavaldà, Núria; Queralt, Sheila (en premsa, 2020). «Determining the Level of a Language Test with English Profile. A Forensic Linguistics Case Study». Journal of the Spanish Association for Anglo-American Studies.

Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Giménez, Roser (2023). «A la gent els (hi) o li(s) agrada? La llengua inicial i el clític datiu de tercera persona del plural en un corpus oral adolescent». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law (RLD), 79 (264-284).

Giménez, Roser (2023). «Variación por sexo en un corpus adolescente y perfilación lingüística forense: el uso de a ver/a veure en catalán oral». Del Español, Revista de Lengua, 1 (273–299).

Giménez, Roser; Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (curs 2019/2020)≫. Estudis Romànics 43 (599-600).

Giménez, Roser; Jiménez, Garazi; Queralt, Sheila; (2019). «El análisis de géneros textuales con fines forenses: nuevas aplicaciones de la pragmática en la sociedad». Pragmalingüística, 27 (54-70).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2019). Soy lingüista, lingüista forense. Guía para ser un lingüista forense profesional. Madrid: Pie de Página.

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2022). Dossier I: Análisis lingüístico para establecer la existencia de coacción en el discurso de un acusado por los atentados del 17A. Quadernos de criminología, 58 (10-16).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2023). «Grounds for exemption from criminal liability? How forensic linguistics can contribute to terrorism trials». International Journal for the Semiotics of Law – Revue internationale de Sémiotique juridique, 37 (623-646).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2023). «La construcción discursiva de identidades de terroristas del 17A». Boletín de Filología, 58(1) (343–373).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2023). «Lingüista forense». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2023). «Pragmatic linguistic analysis of the videos by terrorists of the Barcelona and Cambrils attacks». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 96 (287–302).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila. (2021). ≪Marcas ideológicas en el discurso de los terroristas del 17-A≫. Al-Ghurabá 46 (19-25).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila; Vila, Francesc Xavier (2023). «Variation of deontic constructions in spoken Catalan: An exploratory study». Dins Kopf, Kristin; Weber, Thilo (eds.), Free Variation in Grammar. Empirical and theoretical approaches (p. 315–349). Amsterdam: John Benjamins.

Gimeno-Monterde, Chabier; Sorolla, Natxo (2021). «‘To die with dignity or to be supplanted by the standard’. Empowerment and inclusive practices of urban new speakers of Aragonese». Journal of Multilingual and Multicultural Development 0(0):1-13.

Hinzen, Wolfram; Slušná, Dominika; Schroeder, Kristen; Sevilla, Gabriel; Vila, Elisabet (2019). «Mind-Language = ? The significance of non-verbal autism». Mind & Language (1-25).

Illamola, Cristina (2019). «Demostrativo y adverbios deícticos en la obra periodística en espanyol de Joan Maragall». Dins Poch, Dolors (coord.), Lenguas juntas y revueltas: el espanyol y el catalán en contacto: prensa, traducción y literatura (p. 141-162). Barcelona: Editorial Tirant lo Blanc.

Illamola, Cristina (2020). «Demostrativos y adverbios deícticos en la obra periodística en español de Joan Maragall». Dins Dolors Poch (ed.), Lenguas juntas y revueltas. El español y el catalán en contacto: prensa, traducción y literatura (p. 141-162). València: Tirant Humanidades.

Illamola, Cristina (2022). «Creencias y actitudes lingüísticas de los barceloneses hacia la variedad castellana». Dins Cestero, Ana María; Paredes, Florentino (eds.), La percepción de la variedad castellana. Creencias y actitudes lingüísticas en el siglo XXI (p. 95-134). Alcalá de Henares: Editorial Universidad de Alcalá.

Illamola, Cristina (2023). «Correctora de textos profesional». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

Illamola, Cristina (2023). «Ús de por eso com a partícula discursiva en l’obra periodística de Joan Maragall». Haidé. Estudis Maragallians. Butlletí de l’Arxiu Joan Maragall, 12 (49-65).

Illamola, Cristina; Forment Fernández, Mar (2021). ≪Actitudes y creencias de los jóvenes universitarios barceloneses hacia la variedad andaluza. Datos del proyecto PRECAVES XXI≫. Philologia Hispalensis 35(1) (117–142).

Illamola, Cristina; Forment, Mar (2023). «Creencias y actitudes de los barceloneses hacia la variedad lingüística chilena». Lenguas Modernas, 62 (211-236).

Illamola, Cristina; Forment, Mar (2023). «¿Tus abuelos también son andaluces? Identificación y creencias de los barceloneses hacia la variedad andaluza». Dins Cruz, Rocío; Santana, Juana; Santos, Inmaculada Clotilde (eds.), El andaluz y su prestigio. Creencias y actitudes lingüísticas de los españoles hacia la variedad andaluza en el siglo XXI (p. 187-224). Albolote: Comares.

Illamola, Cristina; Martinell, Emma (2019). «De apelativos y calificadores en español». Bergen Language and Linguistics Studies, 10(1).

Illamola, Cristina; Pintó-Miralles, Sila (2022). Trabajo de campo y diseño de un corpus lingüístico para analizar la empatía en interacciones médico-paciente en consultas de cirugía bucal. Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 91 (143-156).

Illamola, Cristina; Queralt, Sheila (2020). «Alternancia en la posición de los pronombres átonos en perífrasis verbales como variable para construir perfiles lingüísticos forenses». Tonos Digital 39

Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa (2020). «Vowel Harmony». Dins Colina, S.; Martínez-Gil, F. (ed.), The Routledge Handbook of Spanish Phonology (p. 100-128). Oxford: Routledge, Taylor & Francis.

Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa (2020). ≪Regularización formal del género en los adjetivos del catalán en comparación con el español≫. Revista de Filología de la Universidad de La Laguna 40 (105 – 124).

Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa.; Pons-Moll, Clàudia (2019). «Syllabically-driven stricture effects in Majorcan Catalanhigh vocoids». Probus, 31(1) (147-186).

Jungbluth, Konstanze; Nogué, Neus (2020). «Tractaments, salutacions i noms: el canvi en les pràctiques socials i l’ús de les formes de tractament en català». Dins Gabriel, Christoph; Pešková, Andrea; Selig, Maria (ed.). Contact, variation and change in Romance and beyond. Studies in honor of Trudel Meisenburg. Kontakt, Variation und Wandel in und jenseits der Romania. Festschrift für Trudel Meisenburg (p. 271-282). Berlin: Erich Schmidt Verlang.

Junyent, Maria Carme; Barrieras, Mònica; Comellas, Pere (2023). «30 anys del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades». Estudis Romanics, 45 (321-329).

Khanna, T.; Washington; J. N., Tyers; F. M.; Bayatlı, S.; Swanson, D. G.; Pirinen, T. A.; … & Alòs i Font, H. (2021). Recent advances in Apertium, a free/open-source rule-based machine translation platform for low-resource languages. Machine Translation, 1-28.

Laborda, Xavier (2018). Casos ejemplares de comunicación. Comentarios y actividades para crecer hacia dentro. Barcelona: Horsori.

Laborda, Xavier (2018). Retórica de infortunio para náufragos. Discurso, carisma e ideología. Barcelona: UOC.

Laborda, Xavier (2018). «Aristóteles y su concepción lingüística de un entorno cívico». Tonos Digital, 34 ().

Laborda, Xavier (2018). «Diez prejuicios de historia de la lingüística». Linred, 16.

Laborda, Xavier (2018). «Imaginario social e ideología en discursos patronales de Sax (1890-2010) y Rubí (1890-2003) bajo la perspectiva retórico-pragmática». Revista de Investigación Lingüística, 21 (53-75)..

Laborda, Xavier (2018). «Necrología. Jesús Tusón i Valls (València, 1939 – Barcelona, 2017)». Estudis Romànics, 40 (604-606).

Laborda, Xavier (2018). «Retórica del infortunio y periodismo testimonial. La forja del articulista Amador Contreras en Gran Sant Cugat (1999-2003)». Tonos Digital, 35.

Lama, María Xesús; Soler, Isabel; Comellas, Pere (2023). «Basilio Losada Castro, In Memoriam». Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal, 12 (221-226).

Lampitelli, Nicola; Roseano, Paolo; Torres-Tamarit, Francesc (2022). Vowel length in Friulian verbs: a case of mora affixation. Morphology, 32 (93–120).

Lloret, Maria Rosa (2018). «Viure Fabra a partir dels textos orals». Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Lloret, Maria Rosa; Pons-Moll, Clàudia (ed.) (2021). L’adaptació dels manlleus en català i altres llengües romàniques. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Lloret, Maria-Rosa; Martínez-Paricio, Violeta (2020). ≪El Modelo de las Estructuras Paralelas y el debilitamineto de /s/ implosiva en español≫. Sintagma 32 (23-38).

Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia (eds.) (2021). L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques. Universitat de Barceona.

Lloret, Maria-Rosa; Prieto-Vives, Pilar (2021 ePUB, 2022 paper). «Catalan». Dins: Gabriel, Christoph; Gess, Randall; Meisenburg, Trudel (ed.), Manual of Romance Phonetics and Phonology (p. 743-778). Berlin: De Gruyter.

Marsà, Patrícia; Roseano, Paolo (2019). «El ritme del català: anàlisi a partir de textos fonèticament equilibrats». Estudios de Fonética Experimental, 28 (47-79).

Martínez, Eugenio; Roseano, Paolo (2019). «Stress Clash in Spanish, Catalan, and Friulian from a Prosodic Perspective». Spanish in Context, 16(3) (475-522).

Mascaró, Ignasi; Roseano, Paolo (2020). «Intonational variation in Minorcan Catalan: Towards a prosodic change?» Lingua, 243, 102871.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪Adoptar el català: La importància dels afectes≫. Dins Junyent, Carme (ed.), El català, la llengua efervescent. Barcelona: Viena Edicions.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪Els joves i la política lingüística≫. Dins Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra “Accions polítiques sobre la llengua: Adequació i eficàcia”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪La globalització i els reptes per al català≫. Dins Actes de les jornades “Present i futur de la llengua catalana”. Reus: Centre de Lectura.

Massaguer Comes, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Informe sobre la publicació de la recerca en català. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2023). De l’aprenentatge a l’adopció de la llengua catalana: cap al cicle d’acompanyament als usuaris del Consorci per a la Normalització Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Massip, Àngels; Bel-Enguix, Gemma (2021). ≪La investigación multimétodo. Una propuesta para la sociolingüística≫. Dins Terborg, R.; Velázquez, V.; Trujillo, I. (coord.), Presiones que obligan a los hablantes de lenguas originarias, indígenas y minoritarias a abandonar sus lenguas. Ciudad de México: UNAM.

Massip-Bonet, Àngels (ed.) (2022). Costums de Tortosa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Massip-Bonet, Àngels; Bel-Enguix, Gemma; Bastardas-Boada, Albert (ed.) (2019). Complexity Applications in Language and Communication Sciences. Berlín: Springer.

Massip-Bonet, Àngels; Veny, Joan (2021). Scripta rossellonesa. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Montolío, Estrella (2020). Cosas que pasan cuando conversamos. Barcelona: Ariel.

Montolío, Estrella (2023). «Epílogo». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

Montolío, Estrella; Tascón, Mario (2020): El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadanía. Madrid: Catarata.

Moroni, Andreia (2020). «Cidadania plurilíngue: um olhar sobre as representações de crianças usuárias de Português como Língua de Herança». Dins Souza, Ana; Ortiz Alvarez, Maria Luisa (org.): Português como Língua de Herança: Uma disciplina que se estabelece (p. 47-72). Campinas: Pontes.

Moroni, Andreia (2020). ≪O professor de português como língua de herança e o acolhimento de translinguagens em sala de aula≫. Revista X 15(1) (157-180).

Moroni, Andreia (2021). ≪Políticas públicas para o português como língua de herança: política linguística ou linguística política?≫. Dins Lira, Camila; Souza, Ana Luiza Oliveira de; Lupetti, Monica (orgs.), O POLH na Europa : português como língua de herança, v.3 – Itália (p. 33-42). Sagarana

Moroni, Andreia S. (2019). «Português como língua de herança na Catalunha: Superdiversidade, auto-organização evolutiva e imprevisibilidade». Dins Barrieras, Mònica; Ferrerós, Carla. (org.), Transmissions. Estudis sobre la transmissió lingüística (p. 211-226). Vic: Eumo

Moroni, Andreia Sanchez (2021). Desejo de conciliação e lugar de fala: discutindo conceitos para a atuação de formadores de português como língua não materna. Platô: Revista do Instituto Internacional da Língua Portuguesa – IILP, 4(8), 34-57.

Münch, Christian; Noack, Christina (2021). «From the oral-literate debate to the translanguaging paradigm – and back again. A German perspective on multilingual writing strategies». Written Language & Literacy 23(2), p. 214–231.

Murgades, Josep; Nogué, Neus; Bellés, Eloi (ed.) (2020): Pompeu Fabra, a la Universitat i de la Universitat. Barcelona: Edicions UB.

Nogué, Neus (2023). «Joan Solà, una figura clau de la gramaticografia catalana». Dins Duarte, Sonia; Gomes, Vanessa; Ponce de León, Rogelio (eds.), Historiografia gramatical peninsular: basco, catalão, galego e mirandês em contexto. Centro de Linguística da Universidade do Porto – Faculdade de Letras da Universidade do Porto.

Nogué, Neus (2023). «La concordança del verb haver‐hi: de Pompeu Fabra a la nova normativa». Dins Font, Mar; Veny, Joan Ramon (eds.), In memoriam Joan Julià-Muné (p. 187-206). Lleida: Aula Màrius Torres – Pagès editors.

Nogué, Neus (2023). «Participant self-reference, under-determination, generalisation, vagueness, and ambiguity in political discourse: a contrastive analysis of parliamentary debate and twitter usages». Studia Linguistica (1-21).

Nogué, Neus; Besa, Josep; Payrató, Lluís; Sendra, Montserrat (eds.) (2022). Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Universitat de Barcelona.

Nogué, Neus; Payrató, Lluís (2023). «Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932-38 and 1980-2020)». Dins Posio, Pekka; Herbert, Peter (eds), Referring to Discourse Participants in Ibero-Romance Languages (p. 307-342). Berlín: Language Science Press.

Nogué-Serrano, Neus; Payrató, Lluís (2023). «Variation and change in reference to discourse participants in Catalan parliamentary debate (1932-38 and 1980-2020)». Open Romance Linguistics, 4(6) (307-347).

Pamies, Antonio; Káloustova, Olga; Kouznetsov, Vladímir; Čermák, Petr; Pazos, José Manuel; Romera, Lourdes; Roseano, Paolo; El Ghalayini, Yara; Costa, Rogéria; Romano, Antonio (2019). DICOFON 2: Diccionario de Fonética en 11 lenguas.

Payrató, Lluís (2019). Introducción a la pragmática. Madrid: Ed. Síntesis.

Payrató, Lluís (2023). «Apuntes sobre la historia del concepto de gesto emblemático en la tradición hispánica. Viejos y nuevos enfoques». Oralia. Análisis del discurso oral, Anejos 7 (165-181).

Payrató, Lluís (2023). «La conversación informal como objeto de aprendizaje». Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 100 (44-50).

Payrató, Lluís (2023). «Lingüistas de hoy… y del mañana (o cómo intentar ganarse la vida con la lingüística en el siglo xxi)». Dins Queralt, Sheila (coord.), Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis.

Payrató, Lluís; Clemente, Ignasi (2020). Gestures We Live By: The Pragmatics of Emblematic Gestures. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Payrató, Lluís; Nogué, Neus (2020). «The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the CCCUB». Caplletra. Revista Internacional de Filologia 69 (159-199).

Pons-Moll, Clàudia; Carrera-Sabaté, Josefina; Bach-Marquès, Jesús; Jiménez-Torres, Leia (coord.) (2019). Eines per a l’aprenentatge del català com a L2 i LE. Barcelona: Graó.

Queralt, Sheila (2019). Decálogo para solicitar una pericial lingüística. Madrid: Pie de Página.

Queralt, Sheila (2019). «The creation of Base Rate Knowledge of linguistic variables and the implementation of likelihood ratios to authorship attribution in forensic text comparison». Language and law, 5(2) (59-76).

Queralt, Sheila (2020). Atrapados por la lengua. 50 casos resueltos por la lingüística forense. Barcelona: Larousse.

Queralt, Sheila (2020). «El uso de recursos tecnológicos en lingüística forense». Pragmalingüística 28 (212-237).

Queralt, Sheila (coord.) (2023). Lingüistas de hoy. Profesiones para el siglo XXI. Madrid: Editorial Síntesis

Riera Gil, Elvira; Sendra, Montserrat (2022). Immersió lingüística: una immersió ràpida. Barcelona: Tibidabo edicions.

Rodriquez, Francesco; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wendy (2020). «Grundzüge der sizilianischen Prosodie». Dialectologia et Geolinguistica, 28, 81-104.

Roseano, Paolo (2019). «Caratterizzazione fonetica e fonologica del dialetto friulano del Basso Canale di Gorto». Archivio Glottologico Italiano, CIII(II) (154-201).

Roseano, Paolo (2019). «L’italiano /ˈfredːo/ ed il friulano /ˈfred/: evoluzioni apparentemente simili del latino frīgĭdum». Annals of the University of Craiova, XLI(1-2) (157-180).

Roseano, Paolo (2019). «Prosòdia de l’italià i prosòdia del català: pautes per a una didàctica contrastiva». Dins Pons-Moll, Clàudia; Carrera-Sabaté, Josefina; Bach-Marquès, Jesús; Jiménez, Leia (eds.), Eines per a l’aprenentatge del català com a L2 i LE (p. 81-94). Barcelona, Graó.

Roseano, Paolo (2020). «Análisis estadísticu de les distancies prosódiques ente los dialeutos del asturianu». Lletres Asturianes, 122, 13-40.

Roseano, Paolo (2020). «Il ritmo linguistico del ladino dolomitico: Studio acustico del badiotto». Ladinia, XLIV, 141-162.

Sendra, Montserrat (2020). «Lingüística». Dins de Fundació Enciclopèdia Catalana (2020). Anuari 2019. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Sendra, Montserrat (2021). ≪La reconstrucció necessària≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.). El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny. Viena edicions.

Sendra, Montserrat (2021). ≪Quan es capgiren els objectius≫. Dins Junyent (ed.). Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Vic: EUMO.

Sendra, Montserrat; Vila, F. Xavier (2018). «La difusió explícita de la normativa: vies i estratègies en la societat de la informació». Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Comunitat lingüística i norma: actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Sendra, Montserrat; Vila, F. Xavier (2019). «Catalonia». Dins Lapresta-Rey, Cecilio; Huguet, Ángel (eds.), Multilingualism in European Language Education (p. 9-32). Bristol: Multilingual Matters.

Serrano, M. Ángeles; Sorolla, Natxo (2021). «6. Análisis de los contenidos lingüísticos de las ocupaciones» [Sorolla, N. (2021). «6.3. Análisis combinado de competencias en los sistemas SOC e ISCO»; Sorolla, N. (2021). «6.4 Análisis semántico de las definiciones de las ocupaciones».]. Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 203-350). Publicacions URV.

Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 2: Els coneixements lingüístics». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 20-36). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Sorolla, Natxo (2021). «13. Comparación de los índices e indicadores ILT elaborados». Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 507-524). Publicacions URV.

Sorolla, Natxo (coord.) (2019). Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Sorolla, Natxo; Flors-Mas, Avel·lí (2020): «L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic / The Use of Catalan by Millennials in Catalonia: Less Influence of Linguistic Origin». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 73 (50-68).

Sorolla, Natxo; Vila, F. Xavier (2018). «Capítol 6: Les llengües en els usos interpersonals i en els àmbits de consum i serveis». Dins Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013 (p. 124-160). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Sorolla, Natxo; Vila, F. Xavier (2018). «Capítol 7: Els grups segons els usos lingüístics i l’evolució de l’ús del català entre el 2003 i el 2013». Dins Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2013 (p. 161-189). Barcelona: Generalitat de Catalunya

Torrens, Rosa Maria (2020). ≪Les entrevistes sociolingüístiques repetides al llarg dels anys: dos casos d’italians a Catalunya i la seva història conversacional≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (113-138).

Ulldemolins, Amanda; Valls, Esteve (2022). Dialectologia perceptual i llengua catalana: una aproximació a les actituds interdialectals dels parlants joves de català central. Shikar, 10.

Valls, Esteve (2019). La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Valls, Esteve (2021). El lleidatà, un parlar en recessió: Aspectes lèxics. Shikar 8 (p. 52-59).

Valls, Esteve (2021). ≪El català dels futurs mestres». Dins Junyent, M. Carme (coord.), El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny (p. 173-174). Barcelona: Viena.

Valls, Esteve (2021). «Hacia una nueva dialectometría: revisión crítica y perspectivas de futuro». Dins Giralt, Javier; Francho Nagore (ed.), El contínuum románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera, Vol. 7 (p. 103-139). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Valls, Esteve (2022). Internal borders as a source of linguistic divergence: A multi-method dialectometric approach. Digital Scholarship in the Humanities, 37(4) (1289-1315).

Valls, Esteve; Ulldemolins, Amanda (2023). «Dialectologia perceptual i llengua catalana: una aproximació al reconeixement i les actituds interdialectals dels parlants joves de català central». Shikar, 10 (135-142).

Vila Borrellas, Elisabet (2021). ≪Sexista, el català o la societat?≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.); Som Dones, Som Lingüistes, Som moltes i Diem prou. Vic: Eumo editorial.

Vila i Moreno, F. Xavier; Comajoan, Llorenç; Illamola, Cristina; Sendra Rovira, Montserrat (2021). ≪Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya≫. Revista de Llengua i Dret 75 (85-106).

Vila, F. Xavier (2018). «Modèles linguistiques en enseignement supérieur en Catalogne : origines, justifications, réussites et défis». Dins Knoerr, Hélène; Weinberg, Alysse; Buchanan, Catherine Elena (eds.), Enjeux actuels de l’immersion universitaire. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU).

Vila, F. Xavier (2019). «On the Dynamics of Languages of Science: Lessons and Challenges for Higher Education Policies». Dins Humanities and Higher Education: Synergies between Science, Technology and Humanities (p. 126-132). Barcelona: Global University Network for Innovation

Vila, F. Xavier (2020). «Capítol 8: Conclusions: la realitat demolingüística del català, 2013-2015». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 110-116). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

VIla, F. Xavier (2022). «Research on educational sociolinguistics in the Catalan-speaking area». Dins Pradilla, Miquel Àngel (ed.), Catalan Sociolinguistics. State of the Art and Future Challenges (p. 207-244). Amsterdam: John Benjamins.

Vila, F. Xavier; Boix-Fuster, Emili (ed.) (2019). La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats. Barcelona: Edicions UB.

Vila, F. Xavier; Flors-Mas, Avel·lí (2021) ≪El CUSC: més de dues dècades de recerca interdisciplinària en sociolingüística i comunicació a la Universitat de Barcelona≫. Estudis Romànics 43 (421-430).

Vila, F. Xavier; Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí (2023). Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 3: Llengua inicial, d’identificació i habitual». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 37-52). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 5: Els usos lingüístics privats». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 64-74). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 6: Els usos lingüístics interpersonals en contextos institucionalitzats». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 75-93). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Walls, Francesca (2020). ≪Les trajectòries lingüístiques de progenitors anglòfons transnacionals a Barcelona≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (193-212).