Alarcón, Amado; Sorolla, Natxo; Joanpere, Mar (2021). «2. Competencias lingüísticas, trabajo y ocupaciones: La intensidad lingüística del trabajo». Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 89-126). Publicacions URV.

Alòs i Font, Hèctor (2019). «Çuvaşistan’da Karışık Etnik Kökenli Ailelerde Çocukların Ulusal Kimliği (Katılımcıların Sosyo-Dilbilimsel Anket Verilerine Göre)» [“Identificació nacional dels infants de famílies ètnicament mixtes a Txuvàixia»]. İdil Ural Araştırmaları Dergisi 1(1) (109-129).

Alòs i Font, Hèctor (2019). «Pis’mennoye ispol’zovaniye yazykov v sotsial’nom prostranstve gorodov Chuvashskoy Respubliki» [«L’ús escrit de les llengües en l’espai social de les ciutats de la República Txuvaixa»], en Egorov, D. V. (red.), Çăvaş halăh istoriyĕpe kul’turin śivĕç ıytăvĕsem = Aktual’nyye voprosy istorii i kul’tury chuvashskogo naroda. Vyp. 4. Xupaixkar: Chuvashskiy gosudarstvennyy institut gumanitarnykh nauk (153–182).

Alturo, Núria (2020). Investigar al batxillerat. La tutorització de treballs de recerca de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Edicions UB.

Bastardas, Albert (2019). From language shift to language revitalization and sustainability. Barcelona: Edicions UB.

Bastardas, Albert (2020). «Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc (p. 13-23). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Bastardas, Albert (2021). ≪Polítiques lingüístiques: possibilitats, límits i accions≫. Ker, Revista del Grup de recerca de Cerdanya 16 (78-85).

Bastardas, Albert (2021). ≪Por una compléxica: reflexiones sobre la complejidad ‘restringida’ y ‘general’ a partir de los procesos de bilingüización social y sustitución lingüística≫. Dipòsit digital UB: http://hdl.handle.net/2445/181501

Bastardas, Albert; Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa M. (ed.) (2018). El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Ed. Octaedro.

Bastardas, Albert; Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa M. (ed.) (2019). Family Multilingualism in Medium Sized Language Communities. Berna: Peter Lang.

Bastardas, Maria-Reina; Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique (2020). «Dictons romans avec les douze mois : la caractérisation parémique et mensuelle de l’année». Studia Universitatis Babeş-Bolyai 65(4) (9-38).

Birello, Marilisa; Comajoan-Colomé, Llorenç; Sorolla, Natxo (2022). «Reported Evidence-Based Writing Practices and Teachers’ Beliefs in Catalonia, Spain: An Exploratory Study». L1-Educational Studies in Language and Literature, 22(1), 1–27.

Boix, Emili (2021). ≪Polítiques lingüístiques: per què tanta intolerància envers la diversitat?≫. Dins Boix i Perea (eds.), Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc (p. 25-43). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix, Emili. (2021). ≪Entrevista a Melissa G.Moyer≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 31 (239-244).

Boix, Emili. (2021). ≪Llindar≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 31 (9-10).

Boix, Emili; Perea, Maria Pilar (2021). ≪Introducció≫. Dins Boix i Perea (eds.), Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc (p. 9-12). Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix, Emili; Perea, Maria Pilar (eds.) (2021). Llengua i dialectes; esperances per al català, el gallec i el basc. Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili (2020). «Polítiques lingüístiques: per què tanta intolerància envers la diversitat?». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc(p. 25-44). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.

Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (eds.) (2020). Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Bretxa, Vanessa (2020). «Capítol 7. Actituds i representacions lingüístiques». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 94-109). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Bretxa, Vanessa (2021). ≪El potencial d’ús del català≫. Dins Junyent, Carme (ed.), El català, la llengua efervescent. Viena Edicions

Carrera-Sabaté, Josefina (2021). «Corporeïtat verbotonal». Dins Carrera-Sabaté, Josefina; López, Patricia; Bach-Marquès, Jesús,  Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament (p. 51-73). Editorial Graó.

Carrera-Sabaté, Josefina; López, Patricia; Bach-Marquès, Jesús. (2021).  Nous horitzons del mètode verbotonal: millorar la pronúncia holísticament. Editorial Graó.

Comajoan, Llorenç; Pérez Saldanya, Manuel (2018). Los tiempos verbales del español. Descripción del sistema y su adquisición en segundas lenguas. Barcelona: Ed. Octaedro.

Comajoan-Colomé, Llorenç; Vila, F. Xavier; Bretxa, Vanessa (2022). «Multilingüisme a l’educació secundària a Catalunya: veus i esquerdes». Journal of Catalan Studies 1(23).

Comellas, Pere (2020). «Les polítiques lingüístiques i la diversitat: compatibles?». Dins Boix-Fuster, Emili; Perea, Maria Pilar (ed.), Llengua i dialectes: esperances per al català, el gallec i el basc(p. 45-60). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona

Fernández Planas, Ana Ma.; Dorta, Josefa, Muñiz, Carmen; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wenfy; Cerdà, Ramon (2020). «León y Palencia: dos patrones entonativos en las interrogativas absolutas neutras en el español europeo actual». Zeitschrift für romanische Philologie, 136(1), 84-105.

Fernández Planas, Ana María; Elvira-García, Wendy; Balocco, Simone; Roseano, Paolo (2019). «Análisis dialectométrico con ProDis: Un paso más en los estudios prosódicos de AMPER». En: Dorta, Josefa (ed.) Investigación geoprosódica. Amper: análisis y retos (p. 119-135). Madrid/Frankfurt am Main: Iberoamericana Vervuert.

Fernández Planas, Ana María; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wendy; Balocco, Simone (2019). «Génesis y aspectos fundamentales de ProDis». Dins Lahoz-Bengoechea, José María; Pérez Ramón, Rubén (Eds.), Subsidia: Tools and resources for speech sciences (p. 125-132). Malaga: Universidad de Malaga.

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «Monogràfic en homenatge a Rafael L. Ninyoles: introducció». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (205-207).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar. Pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (157-171).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar». Pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (157-171).

Flors-Mas, Avel·lí (2020): «Rafael L. Ninyoles: recorregut biogràfic i intel·lectual». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (209-222).

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a Catalunya (1979-2020)≫. Dins Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra “Accions polítiques sobre la llengua: adequació i eficàcia”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Càtedra Pompeu Fabra.

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Immigration and languages in Catalonia: from policies to results≫. Journal of Iberian and Latin American Research. 27(2) (368-385).

Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Qui aprèn català a Catalunya més enllà de l’edat escolar?≫ Apunts de sociolingüística i política lingüística 18 (1-6).

Flors-Mas, Avel·lí; Manterola, Ibon (2021). ≪Els models lingüístics de l’educació obligatòria a la Comunitat Autònoma Basca i Catalunya: una visió comparada≫. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 75 (27-45).

Flors-Mas, Avel·lí; Sorolla, Natxo (2020): «La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: la rellevància dels usos intrageneracionals». Arxius de Ciències Socials 42 (Monogràfic 2: homenatge a Rafael L. Ninyoles) (265-284).

Flors-Mas, Avel·lí; Sorolla, Natxo; Pradilla, Miquel Àngel; Vila, F. Xavier (2021). «The recent evolution of L1 in Catalonia: between minoritization and language maintenance» dins Language Problems and Language Planning. Ed.: John Benjamins Publishing Company.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Intercomprensió en llengües romàniques en les universitats de l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). La llengua de les tesis doctorals defensades a l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). La regulació dels usos lingüístics institucionals no docents a les universitats de l’espai Vives. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Fukuda, Makiko (2020). ≪Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos de les famílies transnacionals multilingües a Catalunya≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (57-74).

Fukuda, Makiko (2021). ≪On és la normalització lingüística? Des d’un punt de vista d’una forastera≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.), El Català, la llengua efervescent 77 visions sobre el terreny. (p. 81-82). Barcelona: Viena edicions.

Fukuda, Makiko (2021). ≪Transmission of Japanese as a heritage language in the bilingual polity of Catalonia: A case study≫. Journal of Asian Pacific Communication 31(2) (191-212).

Gargallo, J.E; Bastardas, M.R.; Fontana, J.; Torres, A. (ed.) (2019). Mirades de la ciència sobre el temps. El cicle de l’any i de la vida. Barcelona: Edicions UB.

Gargallo, José Enrique (2019). «Pròleg». Dins Arubés, José, Mi vida rural en Aragón (p. 7-10). Saragossa: Xordica

Gargallo, José Enrique (2020). «First Dialectologists. Alonso Zamora Vicente (1916-2016)». Dialectologia 24 (175-180).

Gargallo, José Enrique (2020). «Refranes meteorológicos del asturianoleonés en su contexto romance, según los datos de ParemioRom». Lletres Asturianes 123 (37-63).

Gargallo, José Enrique (2021). ≪La fala de Xálima, encrucijada lingüística entre el ámbito gallegortugués y el castellanoleonés (extremeño)≫. Dins Javier Giralt Latorre; Francho Nagore Laín (eds.), El ‘continuum’ románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera (p. 73-101). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪La llengua d’Ángel Villalba≫. Dins Villalba, Ángel, L’adéu del cantautor II. Sevilla: Ende.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Las hablas churras: castellano-aragonés al calivo del valenciano≫. Dins Javier Giralt Latorre, Francho Nagore Laín (eds.), El ‘continuum’ románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera (p. 161-191). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪L’edició electrònica del Refranyer Aguiló, i una mostra de refranys amb “cel”≫. Dins Perea, M. Pilar; Fortuño, Santiago; Gimeno, Lluís (ed.), Ad perennem magistri memoriam Germà Colón Domènech. Fesomies i texts (p. 235-254). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Os tres lugares (Cáceres) e El Rebollar (Salamanca). Fala, palra e turismo≫. Dins Devilla, Lorenzo; Galiñanes Gallén, Marta (ed.), Lingue minori e turismo. Aspetti linguistici, sociolinguistici e turismo (p. 33-45). Cagliari: Arkadia Università.

Gargallo, José Enrique (2021). ≪Proyección románica del Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines≫. Dins Schøsler, Lene; Härmä, Juhani (eds.), Actes du XXIXe Congrès international de linguistique et de philologie romanes (Copenhague, 1-6 juillet 2019), vol. I (p. 597-608). Estrasburg: Société de Linguistique Romane.

Gargallo, José Enrique; Fontana, Joan (2021). ≪Refranes del calendario y meteorológicos en Paremia≫. Dins Cognom, Nom (ed.), Pasado, presente y futuro de la paremiología a través de la revista ‘Paremia’ (p. 45-60).Bari: Les Flâneurs Edizioni.

Gargallo, José Enriques; Batlle, Mar (curadors) (2021). Mirades sobre Emili Casanova en el seu 65è aniversari. Barcelona: Societat d’Onomàstica.

Gavagnin, Gabriella; Pistolesi, Elena; Roseano, Paolo (ed.) (2020). Número monogràfic de la revista Quaderns d’italià dedicat a «Pragmatica e semantica dell’insulto nell’italiano contemporaneo». Barcelona: Universitat de Barcelona.

Gavaldà, Núria; Queralt, Sheila (en premsa, 2020). «Determining the Level of a Language Test with English Profile. A Forensic Linguistics Case Study». Journal of the Spanish Association for Anglo-American Studies.

Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Giménez, Roser; Flors-Mas, Avel·lí (2021). ≪Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (curs 2019/2020)≫. Estudis Romànics 43 (599-600).

Giménez, Roser; Queralt, Sheila (2019). Soy lingüista, lingüista forense. Guía para ser un lingüista forense profesional. Madrid: Pie de Página.

Giménez, Roser; Queralt, Sheila. (2021). ≪Marcas ideológicas en el discurso de los terroristas del 17-A≫. Al-Ghurabá 46 (19-25).

Gimeno-Monterde, Chabier; Sorolla, Natxo (2021). «‘To die with dignity or to be supplanted by the standard’. Empowerment and inclusive practices of urban new speakers of Aragonese». Journal of Multilingual and Multicultural Development 0(0):1-13.

Illamola, Cristina (2019). «Demostrativo y adverbios deícticos en la obra periodística en espanyol de Joan Maragall». Dins Poch, Dolors (coord.), Lenguas juntas y revueltas: el espanyol y el catalán en contacto: prensa, traducción y literatura (p. 141-162). Barcelona: Editorial Tirant lo Blanc.

Illamola, Cristina (2020). «Demostrativos y adverbios deícticos en la obra periodística en español de Joan Maragall». Dins Dolors Poch (ed.), Lenguas juntas y revueltas. El español y el catalán en contacto: prensa, traducción y literatura (p. 141-162). València: Tirant Humanidades.

Illamola, Cristina; Forment Fernández, Mar (2021). ≪Actitudes y creencias de los jóvenes universitarios barceloneses hacia la variedad andaluza. Datos del proyecto PRECAVES XXI≫. Philologia Hispalensis 35(1) (117–142).

Illamola, Cristina; Queralt, Sheila (2020). «Alternancia en la posición de los pronombres átonos en perífrasis verbales como variable para construir perfiles lingüísticos forenses». Tonos Digital 39

Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa (2020). «Vowel Harmony». Dins Colina, S.; Martínez-Gil, F. (ed.), The Routledge Handbook of Spanish Phonology (p. 100-128). Oxford: Routledge, Taylor & Francis.

Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa (2020). ≪Regularización formal del género en los adjetivos del catalán en comparación con el español≫. Revista de Filología de la Universidad de La Laguna 40 (105 – 124).

Jungbluth, Konstanze; Nogué, Neus (2020). «Tractaments, salutacions i noms: el canvi en les pràctiques socials i l’ús de les formes de tractament en català». Dins Gabriel, Christoph; Pešková, Andrea; Selig, Maria (ed.). Contact, variation and change in Romance and beyond. Studies in honor of Trudel Meisenburg. Kontakt, Variation und Wandel in und jenseits der Romania. Festschrift für Trudel Meisenburg (p. 271-282). Berlin: Erich Schmidt Verlang.

Khanna, T.; Washington; J. N., Tyers; F. M.; Bayatlı, S.; Swanson, D. G.; Pirinen, T. A.; … & Alòs i Font, H. (2021). Recent advances in Apertium, a free/open-source rule-based machine translation platform for low-resource languages. Machine Translation, 1-28.

Laborda, Xavier (2018). Casos ejemplares de comunicación. Comentarios y actividades para crecer hacia dentro. Barcelona: Horsori.

Lloret, Maria Rosa; Pons-Moll, Clàudia (ed.) (2021). L’adaptació dels manlleus en català i altres llengües romàniques. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Lloret, Maria-Rosa; Martínez-Paricio, Violeta (2020). ≪El Modelo de las Estructuras Paralelas y el debilitamineto de /s/ implosiva en español≫. Sintagma 32 (23-38).

Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia (eds.) (2021). L’adaptació de manlleus en català i en altres llengües romàniques. Universitat de Barceona.

Lloret, Maria-Rosa; Prieto-Vives, Pilar (2021 ePUB, 2022 paper). «Catalan». Dins: Gabriel, Christoph; Gess, Randall; Meisenburg, Trudel (ed.), Manual of Romance Phonetics and Phonology (p. 743-778). Berlin: De Gruyter.

Mascaró, Ignasi; Roseano, Paolo (2020). «Intonational variation in Minorcan Catalan: Towards a prosodic change?» Lingua, 243, 102871.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪Adoptar el català: La importància dels afectes≫. Dins Junyent, Carme (ed.), El català, la llengua efervescent. Barcelona: Viena Edicions.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪Els joves i la política lingüística≫. Dins Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra “Accions polítiques sobre la llengua: Adequació i eficàcia”. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Massaguer Comes, Marina (2021). ≪La globalització i els reptes per al català≫. Dins Actes de les jornades “Present i futur de la llengua catalana”. Reus: Centre de Lectura.

Massaguer Comes, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Informe sobre la publicació de la recerca en català. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats.

Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2021). Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí; Vila, F. Xavier (2023). De l’aprenentatge a l’adopció de la llengua catalana: cap al cicle d’acompanyament als usuaris del Consorci per a la Normalització Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Massip, Àngels; Bel-Enguix, Gemma (2021). ≪La investigación multimétodo. Una propuesta para la sociolingüística≫. Dins Terborg, R.; Velázquez, V.; Trujillo, I. (coord.), Presiones que obligan a los hablantes de lenguas originarias, indígenas y minoritarias a abandonar sus lenguas. Ciudad de México: UNAM.

Massip-Bonet, Àngels; Bel-Enguix, Gemma; Bastardas-Boada, Albert (ed.) (2019). Complexity Applications in Language and Communication Sciences. Berlín: Springer.

Massip-Bonet, Àngels; Veny, Joan (2021). Scripta rossellonesa. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Montolío, Estrella (2020). Cosas que pasan cuando conversamos. Barcelona: Ariel.

Montolío, Estrella; Tascón, Mario (2020): El derecho a entender. La comunicación clara, la mejor defensa de la ciudadanía. Madrid: Catarata.

Moroni, Andreia (2020). «Cidadania plurilíngue: um olhar sobre as representações de crianças usuárias de Português como Língua de Herança». Dins Souza, Ana; Ortiz Alvarez, Maria Luisa (org.): Português como Língua de Herança: Uma disciplina que se estabelece (p. 47-72). Campinas: Pontes.

Moroni, Andreia (2020). ≪O professor de português como língua de herança e o acolhimento de translinguagens em sala de aula≫. Revista X 15(1) (157-180).

Moroni, Andreia (2021). ≪Políticas públicas para o português como língua de herança: política linguística ou linguística política?≫. Dins Lira, Camila; Souza, Ana Luiza Oliveira de; Lupetti, Monica (orgs.), O POLH na Europa : português como língua de herança, v.3 – Itália (p. 33-42). Sagarana

Moroni, Andreia S. (2019). «Português como língua de herança na Catalunha: Superdiversidade, auto-organização evolutiva e imprevisibilidade». Dins Barrieras, Mònica; Ferrerós, Carla. (org.), Transmissions. Estudis sobre la transmissió lingüística (p. 211-226). Vic: Eumo

Moroni, Andreia Sanchez (2021). Desejo de conciliação e lugar de fala: discutindo conceitos para a atuação de formadores de português como língua não materna. Platô: Revista do Instituto Internacional da Língua Portuguesa – IILP, 4(8), 34-57.

Münch, Christian; Noack, Christina (2021). «From the oral-literate debate to the translanguaging paradigm – and back again. A German perspective on multilingual writing strategies». Written Language & Literacy 23(2), p. 214–231.

Nogué, Neus; Besa, Josep; Payrató, Lluís; Sendra, Montserrat (eds.) (2022). Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada. Universitat de Barcelona.

Pamies, A.; Káloustova, O.; Kouznetsov, V. B.; Čermák, P.; Pazos, J.M.; Romera, L.; Roseano, P.; El Ghalayini, Y.; Costa, R.; Romano, A. (2019). DICOFON 2: Diccionario de Fonética en 11 lenguas.

Payrató, Lluís (2019). Introducción a la pragmática. Madrid: Ed. Síntesis.

Payrató, Lluís; Clemente, Ignasi (2020). Gestures We Live By: The Pragmatics of Emblematic Gestures. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.

Payrató, Lluís; Nogué, Neus (2020). «The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the CCCUB». Caplletra. Revista Internacional de Filologia 69 (159-199).

Pons-Moll, Clàudia; Carrera-Sabaté, Josefina; Bach-Marquès, Jesús; Jiménez-Torres, Leia (coord.) (2019). Eines per a l’aprenentatge del català com a L2 i LE. Barcelona: Graó.

Queralt, Sheila (2019). Decálogo para solicitar una pericial lingüística. Madrid: Pie de Página.

Queralt, Sheila (2020). Atrapados por la lengua. 50 casos resueltos por la lingüística forense. Barcelona: Larousse.

Queralt, Sheila (2020). «El uso de recursos tecnológicos en lingüística forense». Pragmalingüística 28 (212-237).

Riera Gil, Elvira; Sendra, Montserrat (2022). Immersió lingüística: una immersió ràpida. Barcelona: Tibidabo edicions.

Rodriquez, Francesco; Roseano, Paolo; Elvira-García, Wendy (2020). «Grundzüge der sizilianischen Prosodie». Dialectologia et Geolinguistica, 28, 81-104.

Roseano, Paolo (2019). «Prosòdia de l’italià i prosòdia del català: pautes per a una didàctica contrastiva». Dins Pons-Moll, Clàudia; Carrera-Sabaté, Josefina; Bach-Marquès, Jesús; Jiménez, Leia (eds.), Eines per a l’aprenentatge del català com a L2 i LE (p. 81-94). Barcelona, Graó.

Roseano, Paolo (2020). «Análisis estadísticu de les distancies prosódiques ente los dialeutos del asturianu». Lletres Asturianes, 122, 13-40.

Roseano, Paolo (2020). «Il ritmo linguistico del ladino dolomitico: Studio acustico del badiotto». Ladinia, XLIV, 141-162.

Sendra, Montserrat (2020). «Lingüística». Dins de Fundació Enciclopèdia Catalana (2020). Anuari 2019. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Sendra, Montserrat (2021). ≪La reconstrucció necessària≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.). El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny. Viena edicions.

Sendra, Montserrat (2021). ≪Quan es capgiren els objectius≫. Dins Junyent (ed.). Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Vic: EUMO.

Sendra, Montserrat; Vila, F. Xavier (2019). «Catalonia». Dins Lapresta-Rey, Cecilio; Huguet, Ángel (eds.), Multilingualism in European Language Education (p. 9-32). Bristol: Multilingual Matters.

Serrano, M. Ángeles; Sorolla, Natxo (2021). «6. Análisis de los contenidos lingüísticos de las ocupaciones» [Sorolla, N. (2021). «6.3. Análisis combinado de competencias en los sistemas SOC e ISCO»; Sorolla, N. (2021). «6.4 Análisis semántico de las definiciones de las ocupaciones».]. Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 203-350). Publicacions URV.

Sorolla, N. (coord.) (2019). Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 2: Els coneixements lingüístics». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 20-36). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Sorolla, Natxo (2021). «13. Comparación de los índices e indicadores ILT elaborados». Dins Vidal-Suñé, Antoni; Alarcón, Amado (ed.), Ocupaciones y lenguaje: Indicadores y análisis de competencias lingüísticas en el ámbito laboral (p. 507-524). Publicacions URV.

Sorolla, Natxo; Flors-Mas, Avel·lí (2020): «L’ús del català entre els millennials de Catalunya: el pes diluït de l’origen lingüístic / The Use of Catalan by Millennials in Catalonia: Less Influence of Linguistic Origin». Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law 73 (50-68).

Torrens, Rosa Maria (2020). ≪Les entrevistes sociolingüístiques repetides al llarg dels anys: dos casos d’italians a Catalunya i la seva història conversacional≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (113-138).

Valls, Esteve (2019). La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Valls, Esteve (2021). El lleidatà, un parlar en recessió: Aspectes lèxics. Shikar 8 (p. 52-59).

Valls, Esteve (2021). ≪El català dels futurs mestres». Dins Junyent, M. Carme (coord.), El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny (p. 173-174). Barcelona: Viena.

Valls, Esteve (2021). «Hacia una nueva dialectometría: revisión crítica y perspectivas de futuro». Dins Giralt, Javier; Francho Nagore (ed.), El contínuum románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera, Vol. 7 (p. 103-139). Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Vila Borrellas, Elisabet (2021). ≪Sexista, el català o la societat?≫. Dins Junyent, M. Carme (ed.); Som Dones, Som Lingüistes, Som moltes i Diem prou. Vic: Eumo editorial.

Vila i Moreno, F. Xavier; Comajoan, Llorenç; Illamola, Cristina; Sendra Rovira, Montserrat (2021). ≪Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya≫. Revista de Llengua i Dret 75 (85-106).

Vila, F. Xavier (2020). «Capítol 8: Conclusions: la realitat demolingüística del català, 2013-2015». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 110-116). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Vila, F. Xavier; Boix-Fuster, Emili (ed.) (2019). La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats. Barcelona: Edicions UB.

Vila, F. Xavier; Flors-Mas, Avel·lí (2021) ≪El CUSC: més de dues dècades de recerca interdisciplinària en sociolingüística i comunicació a la Universitat de Barcelona≫. Estudis Romànics 43 (421-430).

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 3: Llengua inicial, d’identificació i habitual». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 37-52). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 5: Els usos lingüístics privats». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 64-74). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Vila, F. Xavier; Sorolla, Natxo (2020). «Capítol 6: Els usos lingüístics interpersonals en contextos institucionalitzats». Dins Generalitat de Catalunya; Sorolla, Natxo (coord.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (p. 75-93). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General de Política Lingüística.

Walls, Francesca (2020). ≪Les trajectòries lingüístiques de progenitors anglòfons transnacionals a Barcelona≫. Treballs de Sociolingüística Catalana 30 (193-212).

Per any:

Per tipus de publicació:

Per línia de recerca:

Per autor: