Nova publicació: «Discurs: paraules, imatges i sons. Un assaig sobre el discurs multimodal», de Lluís Payrató
Aquest volum, a cavall de l’assaig i el manual, tracta del discurs: un fenomen universal, únic i múltiple alhora, heterogeni i creatiu, que ens caracteritza com a espècie. Som Homo sapiens, loquens i també discursivus. La capacitat de llenguatge esdevé discurs, que ens fa humans… i que ens ha fet humans al llarg de l’evolució. La immensitat del nombre i tipus de discursos defineix la nostra societat i la nostra cultura, que no es poden entendre sense la interacció sincronitzada de paraules, sons i imatges. Aquest llibre explora aquesta multimodalitat, els límits de la cohesió i la coherència, el joc dels significats —literals o figurats— i les fronteres de l’ambigüitat i la indeterminació. També estudia casos concrets de discurs, com el poètic i visual, el polític —del poder i de la resistència— i el discurs que ens fa persones, creant identitats i estils, sempre incorporant trets de qui parla i de qui escolta, de qui escriu i de qui llegeix.
Podeu adquirir o fullejar el llibre aquí.
Avel·lí Flors-Mas: «Frustració, esperança, orgull: les emocions en la política lingüística familiar en entorns d’alta minorització», última sessió del seminari del curs 2025/2026
Arribem al final del curs 2025/2026 amb una sessió a càrrec d’Avel·lí Flors-Mas, anterior secretari del CUSC. El proper divendres 12 de juny tindrà lloc la última sessió del nostre Seminari de sociolingüística i política lingüística. Com sempre, es durà a terme en línia, però aquesta vegada començarà a les 10h.
Emmarcat en el projecte “Alta minorització i reproducció lingüística en el sud-oest europeu” (AMRELSE) (PID2021- 125859NB-I00), el seminari se centrarà en l’anàlisi de les emocions en les polítiques familiars de revitalització del català a Castelló de la Plana (País Valencià) i el Vendrell (Catalunya). Seguint Illouz (2007), s’entenen les emocions com “the inner energy that propels us toward an act [and] gives a particular ‘mood’ or ‘coloration’ to an act […] where that energy is understood to simultaneously implicate cognition, affect, evaluation, motivation, and the body” (2007: 2). L’exploració de les emocions ofereix, per això, una aproximació rica i complexa a l’experiència subjectiva de la criança lingüística i de les pràctiques, ideologies i intervencions lingüístiques (Spolsky 2004) en què es concreta.
A partir de discursos recollits en entrevistes qualitatives amb una mostra de famílies, l’anàlisi se centra en les emocions que emergeixen quan els progenitors reflexionen sobre la coincidència o la discrepància entre expectatives i resultats en les seues polítiques lingüístiques familiars. Així, la presentació explora el rol de la ràbia, la frustració, l’esperança o l’orgull com a reacció a l’eficàcia relativa d’aquestes iniciatives, i alhora com a motor del seu compromís amb iniciatives de socialització de la descendència en català. D’aquesta manera, es vol contribuir a la creixent literatura sobre el rol de les emocions en la política lingüística familiar (Sevinç i Mirvahedi 2023).
Avel·lí Flors-Mas és llicenciat en Filologia catalana i doctor en lingüística catalana per la Universitat de Barcelona (2017) amb una tesi sobre usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians. Actualment és professor lector de sociolingüística al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili; anteriorment ha estat professor lector del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i investigador i secretari del Centre de Recerca en Sociolingüística i comunicació (CUSC) de la mateixa universitat. També ha treballat en la Universitat Oberta de Catalunya, com a becari predoctoral i com a col·laborador docent. Des de 2019 a 2025 ha format part de la Junta de la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, com a secretari entre 2022 i 2025. Des de 2022 dirigeix la Revista de Llengua i Dret.
Com bé sabeu, les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a persones investigadores i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Referències
- Illouz, Eva (2007). Cold Intimacies: The Making of Emotional Capitalism. Polity.
- Sevinç, Yeşim; Mirvahedi, Seyed Hadi (2023). Emotions and multilingualism in family language policy: Introduction to the special issue. International Journal of Bilingualism 27(2): 145-158.
- Spolsky, Bernard (2004). Language Policy. Cambridge University Press.
Nova publicació: «Prosòdia, vers i fraseologia», llibre editat per Maria-Rosa Lloret, Clàudia Pons-Moll i Xevi Pujol-Molist
La prosòdia, la mètrica, la paremiologia, la fraseologia i la poesia comparteixen un espai d’evident afinitat que, sovint, per l’elevada especialització que impera avui dia en el món del saber, és explorat tan sols des de l’òptica de cada disciplina per separat. A través de contribucions diverses i complementàries, el present volum posa en relleu les profundes connexions que existeixen entre aquests àmbits, i n’ofereix una visió global i alhora matisada. Des d’una reflexió inicial fins als estudis de casos sobre refranys, binomis fraseològics o estructures mètriques, passant per anàlisis comparatives i aproximacions fonològiques, el llibre combina rigor teòric i sensibilitat literària. El volum es clou amb una immersió en l’experiència d’un poeta que convida a reflexionar sobre els vincles entre forma, llengua i creació.
Podeu adquirir el llibre aquí.
Llorenç Comajoan i Alba Ambròs: «Estratègies de foment de l’ús oral del català a l’aula: el projecte EFUOLC», penúltima sessió del seminari del curs 2025/2026
El final de curs cada vegada està més a prop i les sessions del seminari del CUSC també. El proper divendres 15 de maig tindrà lloc la penúltima sessió del nostre Seminari de sociolingüística i política lingüística. Aquesta vegada anirà a càrrec d’en Llorenç Comajoan, membre del CUSC, i de l’Alba Ambròs. Com sempre, es durà a terme en línia i començarà a les 12h.
Ambdós ens presentaran el projecte EFUOLC-TuCAT, que té com a objectiu fomentar l’ús del català a les aules d’infantil, primària i secundària a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Se centraran en el disseny de l’estudi, la implementació del programa formatiu TuCAT i la valoració que va rebre per part dels docents participants.
Dra. Alba Ambròs Pallarès (UB)
Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. És mestra, filòloga i especialista en didàctica de la llengua i la literatura. Professora agregada del departament d’Educació Lingüística, Científica i Matemàtica de la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència a l’itinerari simultani del Grau de Mestra d’Educació Infantil i d’Educació Primària. És professora del Màster en Recerca en Didàctica de la Llengua i la Literatura del seu departament i del de la Universitat de Jaén. Membre del grup de recerca consolidat DHIGECS-COM. Les seves àrees de recerca són la competència oral en llengua catalana dels futurs docents i dels estudiants de primària i secundària, així com l’educació literària.
Dr. Llorenç Comajoan-Colomé (UB)
Llorenç Comajoan-Colomé és professor del Departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona. És coordinador del Postgrau d’ensenyament de català per a persones adultes (Universitat de Vic, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona). La seva recerca se centra en l’adquisició de llengües, la didàctica de la llengua i la sociolingüística educativa. Ha estat investigador principal de diversos projectes de recerca sobre didàctica de la llengua i sociolingüística.
Com ja sabeu, les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a persones investigadores i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Nova publicació: «L’ambigüitat: nous camins, velles fronteres», llibre editat per Jordi Fortuny, Pau Francesch, Neus Nogué i Lluís Payrató
Els textos recollits en el present volum estudien el fenomen de l’ambigüitat des de diferents perspectives, tant de caràcter «intern» a la llengua —en relació amb el sistema gramatical i el seu ús contextualitzat—, com de caràcter «extern», sobretot pel que fa als camps filosòfic i jurídic. També s’hi tracta l’ambigüitat des del punt de vista de la variació funcional i la lingüística aplicada. Els treballs provenen de les ponències i la taula rodona que van tenir lloc en 31è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 31) el 27 d’octubre del 2023, sota el títol «L’ambigüitat: un enfocament interdisciplinari».
Jordi Fortuny i Lluís Payrató presenten la propietat de la indeterminació lingüística, segons la qual les expressions lingüístiques no determinen tots els aspectes de la seva interpretació. Pompeu Casanovas tracta la relació entre la pragmàtica lingüística i la concepció expressiva del dret. Manuel García-Carpintero analitza com certs corrents filosòfics (l’externalisme, entre d’altres) entenen els termes de gènere com home i dona. Gemma Boleda defensa que l’ambigüitat lèxica és una propietat essencial de les llengües naturals i en valora els usos, els problemes i la manera com la llengua hi troba solucions. En el darrer capítol, Mariona Taulé i Mireia Farrús ofereixen una visió dels reptes que presenta l’ambigüitat en el camp de les tecnologies aplicades a textos escrits, la llengua oral i les tecnologies de la parla.
Podeu adquirir el llibre aquí.
Maria del Mar Vanrell i Eloi Bellés: «Ideologies de l’estàndard i alteritat: la construcció del ‘nosaltres’ i ‘ells’ en el debat públic sobre una varietat urbana de contacte», setena sessió del seminari del curs 2025/2026
Antepenúltima sessió de la programació del Seminari del CUSC-UB! Això vol dir que divendres 17 d’abril tindrà lloc la setena trobada del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística. Es durà a terme en línia, aquesta vegada a les 10 h, i comptarà amb Maria del Mar Vanrell i Eloi Bellés.
Maria del Mar Vanrell s’ha especialitzat en lingüística experimental. La seva recerca se centra en la fonologia entonativa de les llengües romàniques, així com en les interfícies entre prosòdia i sintaxi i entre prosòdia i pragmàtica. En els darrers anys, ha ampliat les seves línies de recerca cap a una perspectiva més social de l’estudi de les llengües. Actualment és professora titular laboral a la Universitat de les Illes Balears.
Eloi Bellés és professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ideologies lingüístiques des de perspectives diverses, amb una atenció especial a qüestions relacionades amb la sociolingüística històrica. Actualment, s’interessa també pels discursos públics sobre el català i la desigualtat lingüística
A diferència del que encara sovint s’assumeix (Veny i Massanell i Messalles 2015, i.a.), el mallorquí és una varietat del català dinàmica i sotmesa a processos dinàmics de canvi lingüístic. Una de les manifestacions d’aquest canvi és l’emergència de l’anomenat parlar bleda, una varietat urbana de contacte (Vanrell 2024), caracteritzada principalment per quatre trets fonètics: la desvelarització de la /ɬ/ en [l] (l’anomenada “ela bleda”), l’extensió del betacisme (substitució de /v/ per /b/), el ieisme (substitució de /ʎ/ > per [j], [ʝ] i [ɟ]) i l’anomenat segon ieisme (substitució de /ʒ/ i /dʒ/ per [j], [ʝ] i [ɟ]) (Bibiloni 2016, 2023), tot i que aquest mateix autor també ha associat altres fenòmens lingüístics a aquest parlar. Encara que no disposam de dades empíriques sobre l’abast real d’aquesta varietat, fins ara s’ha atribuït a parlants joves de zones urbanes, i se n’ha associat l’emergència al contacte amb el castellà. Des de l’aparició del llibre de Bibiloni (2016), en què es presentava el parlar bleda com una varietat incorrecta de català, fortament influïda pel castellà, han aparegut tot de discursos públics en els quals es rebutja i es qüestiona la legitimitat d’aquesta varietat.
En aquest seminari, presentam els resultats d’una primera exploració dels discursos sobre el parlar bleda apareguts a la premsa mallorquina durant el període 2016-2025. Mitjançant una anàlisi temàtica (Braun i Clarke 2006, Edley i Litosseliti 2010, Karatsareas 2022) d’un corpus construït ad hoc, s’observa que, en general, el parlar bleda és objecte d’una valoració predominantment negativa, fortament influïda per la ideologia de la llengua estàndard (Milroy 2001). El discurs predominant en el corpus és de purisme lingüístic (Thomas 1991, Ayres-Bennet 2020), i pressuposa una manifestació de prescriptivisme de base tal com el descriuen Lukač i Heyd (2023). Aquesta varietat es percep com una amenaça per al manteniment del català com a llengua minoritzada i es considera una forma de parla no legítima.
A més, les representacions socials que l’envolten reforcen processos de construcció d’alteritat, cosa que genera fronteres simbòliques tant dins del mateix grup catalanoparlant (endogrup) com en relació amb els parlants percebuts com a externs (exogrup). Entre les estratègies de legitimació del «nosaltres» destaquen: a) la invocació de l’autoritat lingüística (Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover), b) l’objectivització del discurs acadèmic i c) la presentació del «nosaltres» com un grup que cal protegir i defensar. En canvi, la construcció de l’«ells» es basa en: a) la infantilització del parlant urbà —especialment de les dones—, b) el recurs al suposat desconeixement lingüístic i c) la seva caracterització com un grup de colonitzadors i enemics davant el qual cal protegir el «nosaltres», concebut com a víctima.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Bibliografia
- Ayres-Bennett, W. (2020). From Haugen’s codification to Thomas’s purism: assessing the role of description and prescription, prescriptivism and purism in linguistic standardisation. Language Policy 19(2), 182-2013.
- Bibiloni, G. (2016). El català de Mallorca. La fonètica. Lleonard Muntaner Editor.
- Bibiloni, G. (2023). El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica. Moll.
- Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
- Edley, N., & Litosseliti, L. (2010). Contemplating interviews and focus groups. En L. Litosseliti (Ed.), Research methods in linguistics (pp. 155–179). Continuum.
- Karatsareas, P. (2022). Semi-structured interviews. En Research methods in language attitudes. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108867788.010
- Lukač, M., & Heyd, T. (2023). Grassroots prescriptivism. A J. C. Beal, M. Lukač, & R. Straaijer (Ed.), The Routledge Handbook of Linguistic Prescriptivism (p. 227-245). Routledge.
- Milroy, J. (2001). Language ideologies and the consequences of standardization. Journal of Sociolinguistics, 5(4), 530–555. https://doi.org/10.1111/1467-9481.00163
- Thomas, G. (1991). Linguistic purism. Longman.
- Vanrell, M. M. (2024). Parlar bleda in the Balearic Islands: Contact induced change or a matter of sounding less peripheral? A K. Léonard, F. Scetti, & J. L. Léonard (Eds.), La sociolinguistique insulaire: Avantages et désavantages d’être une île (pp. 189–206). Observatoire européen du plurilinguisme.
- Veny, J., Massanell i Messalles, M. (2015). Dialectologia catalana: Aproximació pràctica als parlars catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona.
Josep Cru: «Activisme digital a l’Amèrica Llatina: progressos i limitacions per a la revitalització de les llengües indígenes», sisena sessió del seminari del curs 2025/2026
Ja hem passat l’equador de la programació del Seminari del CUSC-UB! Això vol dir que divendres 20 de març tindrà lloc la sisena sessió del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística. Aquesta sessió es durà a terme en línia a les 12 h i comptarà amb Josep Cru.
És professor de sociolingüística a la Facultat de Llengües Modernes de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit. Des del 2001, també és membre de Linguapax, una ONG internacional amb seu a Barcelona, que impulsa projectes per promoure la revitalització de llengües minoritzades arreu del món. La seva tesi doctoral va explorar ideologies lingüístiques i revitalització a la Península de Yucatán, Mèxic (2014). La seva recerca s’ha centrat a analitzar els esforços sorgits des de la base, especialment entre pobles indígenes de Mèxic i Xile, per a la recuperació de llengües i cultures originàries. En els darrers anys, ha focalitzat l’atenció acadèmica en l’ús de la música i la seva imbricació amb les noves tecnologies, especialment l’apropiació del rap entre joves indígenes, com a eina de resistència, mobilització sociopolítica i estratègia clau de revitalització lingüística i cultural.
Aquesta presentació explora les possibilitats i les limitacions de l’activisme digital en la revitalització de les llengües indígenes de l’Amèrica Llatina. Tot i que les polítiques i la planificació lingüística institucionals a l’Amèrica Llatina han avançat en el reconeixement de les llengües indígenes, aquests esforços continuen sent insuficients per contrarestar l’hegemonia de les llengües colonials. En aquest context, les iniciatives digitals des de la base s’han convertit en espais emergents i dinàmics per a la recuperació de l’agència lingüística i cultural.
Partint de recerques sobre activisme digital, revitalització i ideologies lingüístiques, aquesta presentació vol destacar com les xarxes socials i les tecnologies de baix cost obren nous àmbits d’ús per a les llengües minoritzades, tot reforçant-ne la visibilitat, la funcionalitat i la desestigmatització. A partir de l’anàlisi de materials de diversos projectes en llengües indígenes, mostrarem com les pràctiques digitals arrelades localment poden fomentar la innovació pedagògica, la cohesió comunitària i la normalització lingüística.
Malgrat el potencial dels àmbits digitals, persisteixen reptes estructurals i ètics com la desigualtat digital, el biaix algorítmic, l’extractivisme de dades i els costos ambientals. En última instància, una revitalització sostenible no depèn només, o principalment, de la tecnologia, sinó sobretot de l’autodeterminació indígena i de la construcció de marcs sociopolítics i de distribució econòmica més equitatius.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Allargament crida de comunicacions pel Simposi ACTIVAMIN (URV, 6-7 juliol 2026)
Us anunciem que s’ha ampliat fins al 22 de març de 2026 la data límit per enviar propostes de comunicació per al Simposi Internacional “Polítiques lingüístiques familiars i activació de l’ús de llengües minoritzades en la infància, l’adolescència i la joventut” (ACTIVAMIN).
Els dies 6 i 7 de juliol de 2026, el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acollirà un esdeveniment acadèmic dedicat a l’estudi dels mecanismes de manteniment i revitalització lingüística en contextos de minorització lingüística.
El simposi vol promoure un diàleg internacional sobre:
- Política lingüística familiar en contextos de llengües minoritzades territorials.
- Creació d’espais segurs per a l’activació de l’ús de llengües minoritzades territorials en la infància, l’adolescència i la joventut.
- Agència i empoderament juvenil en la creació d’espais de socialització en llengües minoritzades territorials.
Consulta les línies temàtiques en la crida de comunicacions i forma part d’un esdeveniment científic multilingüe que aposta per la recerca i la innovació.
- Enviament de propostes: termini ampliat fins al 22 de març de 2026.
- Inscripcions per a assistents: obertes a partir del 13 d’abril de 2026.
Per a més informació, visiteu el web del simposi: https://congressos.urv.cat/simposi-llengues/
Participació a la XXIX Jornada de Sociolingüística d’Alcoi al Campus d’Alcoi de la UPV
La Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que acull la Universitat Politècnica de València des del 2002, debat cada any sobre un tema relacionat amb la sociolingüística, no sols des d’un marc teòric sinó també aplicat, amb experiències i estratègies per a impulsar l’ús del valencià i, en general, de les llengües minoritzades.
La XXIX Jornada de Sociolingüística d’Alcoi (27 i 28 de març), amb el subtítol “Estratègies per a impulsar l’ús del valencià com a llengua pròpia”, assenyala com a objectiu el següent: “convida a reflexionar sobre l’estat actual del valencià – la llengua pròpia del nostre àmbit lingüístic –, sotmès a situacions de contraplanificació lingüística, ideològica, territorial i social. I alhora també convida a conèixer i reforçar les estratègies positives que impulsen el seu ús, com ara el treball de les actituds a l’aula, la creació de continguts per a les xarxes socials, l’assertivitat, les micropolítiques familiars, les experiències en la sanitat o les campanyes socials, entre altres”.
En el programa s’inclouen intervencions amb persones expertes de les universitats com Miquel Àngel Pradilla, Joan Borja, Vicent Brotons, Jordi Antolí, Alícia Martí i Lluís Català (membre del projecte AMRELSE); l’ensenyament mitjà, com Francesc Gisbert; la comunicació, com els influenciadors Blanca Trull i Pau Guzman; les AVIVA, com Dolors Sanchis; la sanitat, com Josep Manuel Moltó, i la psicologia i els hàbits lingüístics, com Gemma Sanginés. Aquesta nòmina és una mostra completa de la diversitat de contextos i experteses, com és la tònica dominant de la Jornada.
El termini d’inscripció finalitza el 25 de març de 2026. Podeu consultar el programa més avall. Més informació i inscripció: www.sociolinguistica.eu
* Informació extreta parcialment del web del Servei de Promoció i Normalització Lingüística (SPNL).
Nova publicació: «Actituds, usos lingüístics i pronúncia: claus per a l’aprenentatge del català en adolescents», llibre editat per Josefina Carrera-Sabaté, Jesús Bach-Marquès i Èlia Fernández-Belchi
L’estudi de les actituds lingüístiques s’ocupa dels significats que s’assignen als usos i als parlants d’una llengua. Globalment, la recerca sobre actituds lingüístiques mostra que la variació lingüística es pot ordenar seguint una jerarquia de prestigi que es troba associada al poder social. A més, les actituds lingüístiques tenen una gran influència en la tria que fan els parlants d’una llengua. Per això, si es coneixen, es pot predir el comportament dels parlants i incidir en els usos d’una llengua.
El context educatiu contemporani, marcat per les dinàmiques globalitzadores, la mobilitat i una consegüent diversitat demogràfica i cultural, les aules catalanes plantegen reptes i oportunitats per a la construcció d’un model educatiu més inclusiu i adaptat a un alumnat amb necessitats lingüístiques molt diverses. Aquest llibre, publicat recentment, analitza com les actituds envers les llengües condicionen l’ús del català entre adolescents i ofereix pistes per treballar-les des de l’aula. A partir d’estudis reals, proposa estratègies per despertar la motivació, la confiança i el vincle afectiu amb la llengua. Convida el professorat a repensar la seva pràctica per fomentar el respecte per la diversitat lingüística i millorar la competència oral. Una mirada actual i propera als reptes educatius d’un entorn plurilingüe i canviant.
Diversos membres del CUSC-UB com la mateixa Josefina Carrera, però també en Llorenç Comajoan i la Cristina Illamola, són autors d’alguns dels estudis que conformen el llibre.
Podeu adquirir el llibre aquí.