Maria del Mar Vanrell i Eloi Bellés: «Ideologies de l’estàndard i alteritat: la construcció del ‘nosaltres’ i ‘ells’ en el debat públic sobre una varietat urbana de contacte», setena sessió del seminari del curs 2025/2026
Antepenúltima sessió de la programació del Seminari del CUSC-UB! Això vol dir que divendres 17 d’abril tindrà lloc la setena trobada del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística. Es durà a terme en línia, aquesta vegada a les 10 h, i comptarà amb Maria del Mar Vanrell i Eloi Bellés.
Maria del Mar Vanrell s’ha especialitzat en lingüística experimental. La seva recerca se centra en la fonologia entonativa de les llengües romàniques, així com en les interfícies entre prosòdia i sintaxi i entre prosòdia i pragmàtica. En els darrers anys, ha ampliat les seves línies de recerca cap a una perspectiva més social de l’estudi de les llengües. Actualment és professora titular laboral a la Universitat de les Illes Balears.
Eloi Bellés és professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les ideologies lingüístiques des de perspectives diverses, amb una atenció especial a qüestions relacionades amb la sociolingüística històrica. Actualment, s’interessa també pels discursos públics sobre el català i la desigualtat lingüística
A diferència del que encara sovint s’assumeix (Veny i Massanell i Messalles 2015, i.a.), el mallorquí és una varietat del català dinàmica i sotmesa a processos dinàmics de canvi lingüístic. Una de les manifestacions d’aquest canvi és l’emergència de l’anomenat parlar bleda, una varietat urbana de contacte (Vanrell 2024), caracteritzada principalment per quatre trets fonètics: la desvelarització de la /ɬ/ en [l] (l’anomenada “ela bleda”), l’extensió del betacisme (substitució de /v/ per /b/), el ieisme (substitució de /ʎ/ > per [j], [ʝ] i [ɟ]) i l’anomenat segon ieisme (substitució de /ʒ/ i /dʒ/ per [j], [ʝ] i [ɟ]) (Bibiloni 2016, 2023), tot i que aquest mateix autor també ha associat altres fenòmens lingüístics a aquest parlar. Encara que no disposam de dades empíriques sobre l’abast real d’aquesta varietat, fins ara s’ha atribuït a parlants joves de zones urbanes, i se n’ha associat l’emergència al contacte amb el castellà. Des de l’aparició del llibre de Bibiloni (2016), en què es presentava el parlar bleda com una varietat incorrecta de català, fortament influïda pel castellà, han aparegut tot de discursos públics en els quals es rebutja i es qüestiona la legitimitat d’aquesta varietat.
En aquest seminari, presentam els resultats d’una primera exploració dels discursos sobre el parlar bleda apareguts a la premsa mallorquina durant el període 2016-2025. Mitjançant una anàlisi temàtica (Braun i Clarke 2006, Edley i Litosseliti 2010, Karatsareas 2022) d’un corpus construït ad hoc, s’observa que, en general, el parlar bleda és objecte d’una valoració predominantment negativa, fortament influïda per la ideologia de la llengua estàndard (Milroy 2001). El discurs predominant en el corpus és de purisme lingüístic (Thomas 1991, Ayres-Bennet 2020), i pressuposa una manifestació de prescriptivisme de base tal com el descriuen Lukač i Heyd (2023). Aquesta varietat es percep com una amenaça per al manteniment del català com a llengua minoritzada i es considera una forma de parla no legítima.
A més, les representacions socials que l’envolten reforcen processos de construcció d’alteritat, cosa que genera fronteres simbòliques tant dins del mateix grup catalanoparlant (endogrup) com en relació amb els parlants percebuts com a externs (exogrup). Entre les estratègies de legitimació del «nosaltres» destaquen: a) la invocació de l’autoritat lingüística (Pompeu Fabra, Antoni Maria Alcover), b) l’objectivització del discurs acadèmic i c) la presentació del «nosaltres» com un grup que cal protegir i defensar. En canvi, la construcció de l’«ells» es basa en: a) la infantilització del parlant urbà —especialment de les dones—, b) el recurs al suposat desconeixement lingüístic i c) la seva caracterització com un grup de colonitzadors i enemics davant el qual cal protegir el «nosaltres», concebut com a víctima.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Bibliografia
- Ayres-Bennett, W. (2020). From Haugen’s codification to Thomas’s purism: assessing the role of description and prescription, prescriptivism and purism in linguistic standardisation. Language Policy 19(2), 182-2013.
- Bibiloni, G. (2016). El català de Mallorca. La fonètica. Lleonard Muntaner Editor.
- Bibiloni, G. (2023). El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica. Moll.
- Braun, V., & Clarke, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3(2), 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
- Edley, N., & Litosseliti, L. (2010). Contemplating interviews and focus groups. En L. Litosseliti (Ed.), Research methods in linguistics (pp. 155–179). Continuum.
- Karatsareas, P. (2022). Semi-structured interviews. En Research methods in language attitudes. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781108867788.010
- Lukač, M., & Heyd, T. (2023). Grassroots prescriptivism. A J. C. Beal, M. Lukač, & R. Straaijer (Ed.), The Routledge Handbook of Linguistic Prescriptivism (p. 227-245). Routledge.
- Milroy, J. (2001). Language ideologies and the consequences of standardization. Journal of Sociolinguistics, 5(4), 530–555. https://doi.org/10.1111/1467-9481.00163
- Thomas, G. (1991). Linguistic purism. Longman.
- Vanrell, M. M. (2024). Parlar bleda in the Balearic Islands: Contact induced change or a matter of sounding less peripheral? A K. Léonard, F. Scetti, & J. L. Léonard (Eds.), La sociolinguistique insulaire: Avantages et désavantages d’être une île (pp. 189–206). Observatoire européen du plurilinguisme.
- Veny, J., Massanell i Messalles, M. (2015). Dialectologia catalana: Aproximació pràctica als parlars catalans. Edicions de la Universitat de Barcelona.
Josep Cru: «Activisme digital a l’Amèrica Llatina: progressos i limitacions per a la revitalització de les llengües indígenes», sisena sessió del seminari del curs 2025/2026
Ja hem passat l’equador de la programació del Seminari del CUSC-UB! Això vol dir que divendres 20 de març tindrà lloc la sisena sessió del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística. Aquesta sessió es durà a terme en línia a les 12 h i comptarà amb Josep Cru.
És professor de sociolingüística a la Facultat de Llengües Modernes de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit. Des del 2001, també és membre de Linguapax, una ONG internacional amb seu a Barcelona, que impulsa projectes per promoure la revitalització de llengües minoritzades arreu del món. La seva tesi doctoral va explorar ideologies lingüístiques i revitalització a la Península de Yucatán, Mèxic (2014). La seva recerca s’ha centrat a analitzar els esforços sorgits des de la base, especialment entre pobles indígenes de Mèxic i Xile, per a la recuperació de llengües i cultures originàries. En els darrers anys, ha focalitzat l’atenció acadèmica en l’ús de la música i la seva imbricació amb les noves tecnologies, especialment l’apropiació del rap entre joves indígenes, com a eina de resistència, mobilització sociopolítica i estratègia clau de revitalització lingüística i cultural.
Aquesta presentació explora les possibilitats i les limitacions de l’activisme digital en la revitalització de les llengües indígenes de l’Amèrica Llatina. Tot i que les polítiques i la planificació lingüística institucionals a l’Amèrica Llatina han avançat en el reconeixement de les llengües indígenes, aquests esforços continuen sent insuficients per contrarestar l’hegemonia de les llengües colonials. En aquest context, les iniciatives digitals des de la base s’han convertit en espais emergents i dinàmics per a la recuperació de l’agència lingüística i cultural.
Partint de recerques sobre activisme digital, revitalització i ideologies lingüístiques, aquesta presentació vol destacar com les xarxes socials i les tecnologies de baix cost obren nous àmbits d’ús per a les llengües minoritzades, tot reforçant-ne la visibilitat, la funcionalitat i la desestigmatització. A partir de l’anàlisi de materials de diversos projectes en llengües indígenes, mostrarem com les pràctiques digitals arrelades localment poden fomentar la innovació pedagògica, la cohesió comunitària i la normalització lingüística.
Malgrat el potencial dels àmbits digitals, persisteixen reptes estructurals i ètics com la desigualtat digital, el biaix algorítmic, l’extractivisme de dades i els costos ambientals. En última instància, una revitalització sostenible no depèn només, o principalment, de la tecnologia, sinó sobretot de l’autodeterminació indígena i de la construcció de marcs sociopolítics i de distribució econòmica més equitatius.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Allargament crida de comunicacions pel Simposi ACTIVAMIN (URV, 6-7 juliol 2026)
Us anunciem que s’ha ampliat fins al 22 de març de 2026 la data límit per enviar propostes de comunicació per al Simposi Internacional “Polítiques lingüístiques familiars i activació de l’ús de llengües minoritzades en la infància, l’adolescència i la joventut” (ACTIVAMIN).
Els dies 6 i 7 de juliol de 2026, el Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acollirà un esdeveniment acadèmic dedicat a l’estudi dels mecanismes de manteniment i revitalització lingüística en contextos de minorització lingüística.
El simposi vol promoure un diàleg internacional sobre:
- Política lingüística familiar en contextos de llengües minoritzades territorials.
- Creació d’espais segurs per a l’activació de l’ús de llengües minoritzades territorials en la infància, l’adolescència i la joventut.
- Agència i empoderament juvenil en la creació d’espais de socialització en llengües minoritzades territorials.
Consulta les línies temàtiques en la crida de comunicacions i forma part d’un esdeveniment científic multilingüe que aposta per la recerca i la innovació.
- Enviament de propostes: termini ampliat fins al 22 de març de 2026.
- Inscripcions per a assistents: obertes a partir del 13 d’abril de 2026.
Per a més informació, visiteu el web del simposi: https://congressos.urv.cat/simposi-llengues/
Participació a la XXIX Jornada de Sociolingüística d’Alcoi al Campus d’Alcoi de la UPV
La Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que acull la Universitat Politècnica de València des del 2002, debat cada any sobre un tema relacionat amb la sociolingüística, no sols des d’un marc teòric sinó també aplicat, amb experiències i estratègies per a impulsar l’ús del valencià i, en general, de les llengües minoritzades.
La XXIX Jornada de Sociolingüística d’Alcoi (27 i 28 de març), amb el subtítol “Estratègies per a impulsar l’ús del valencià com a llengua pròpia”, assenyala com a objectiu el següent: “convida a reflexionar sobre l’estat actual del valencià – la llengua pròpia del nostre àmbit lingüístic –, sotmès a situacions de contraplanificació lingüística, ideològica, territorial i social. I alhora també convida a conèixer i reforçar les estratègies positives que impulsen el seu ús, com ara el treball de les actituds a l’aula, la creació de continguts per a les xarxes socials, l’assertivitat, les micropolítiques familiars, les experiències en la sanitat o les campanyes socials, entre altres”.
En el programa s’inclouen intervencions amb persones expertes de les universitats com Miquel Àngel Pradilla, Joan Borja, Vicent Brotons, Jordi Antolí, Alícia Martí i Lluís Català (membre del projecte AMRELSE); l’ensenyament mitjà, com Francesc Gisbert; la comunicació, com els influenciadors Blanca Trull i Pau Guzman; les AVIVA, com Dolors Sanchis; la sanitat, com Josep Manuel Moltó, i la psicologia i els hàbits lingüístics, com Gemma Sanginés. Aquesta nòmina és una mostra completa de la diversitat de contextos i experteses, com és la tònica dominant de la Jornada.
El termini d’inscripció finalitza el 25 de març de 2026. Podeu consultar el programa més avall. Més informació i inscripció: www.sociolinguistica.eu
* Informació extreta parcialment del web del Servei de Promoció i Normalització Lingüística (SPNL).
Nova publicació: «Actituds, usos lingüístics i pronúncia: claus per a l’aprenentatge del català en adolescents», llibre editat per Josefina Carrera-Sabaté, Jesús Bach-Marquès i Èlia Fernández-Belchi
L’estudi de les actituds lingüístiques s’ocupa dels significats que s’assignen als usos i als parlants d’una llengua. Globalment, la recerca sobre actituds lingüístiques mostra que la variació lingüística es pot ordenar seguint una jerarquia de prestigi que es troba associada al poder social. A més, les actituds lingüístiques tenen una gran influència en la tria que fan els parlants d’una llengua. Per això, si es coneixen, es pot predir el comportament dels parlants i incidir en els usos d’una llengua.
El context educatiu contemporani, marcat per les dinàmiques globalitzadores, la mobilitat i una consegüent diversitat demogràfica i cultural, les aules catalanes plantegen reptes i oportunitats per a la construcció d’un model educatiu més inclusiu i adaptat a un alumnat amb necessitats lingüístiques molt diverses. Aquest llibre, publicat recentment, analitza com les actituds envers les llengües condicionen l’ús del català entre adolescents i ofereix pistes per treballar-les des de l’aula. A partir d’estudis reals, proposa estratègies per despertar la motivació, la confiança i el vincle afectiu amb la llengua. Convida el professorat a repensar la seva pràctica per fomentar el respecte per la diversitat lingüística i millorar la competència oral. Una mirada actual i propera als reptes educatius d’un entorn plurilingüe i canviant.
Diversos membres del CUSC-UB com la mateixa Josefina Carrera, però també en Llorenç Comajoan i la Cristina Illamola, són autors d’alguns dels estudis que conformen el llibre.
Podeu adquirir el llibre aquí.
Makiko Fukuda: «Llengua, identitat i transmissió: experiències de la segona generació japonesa a Catalunya», cinquena sessió del seminari del curs 2025/2026
Divendres 20 de febrer tindrà lloc la cinquena sessió del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística que organitza el CUSC-UB. Aquesta sessió es durà a terme en línia a les 12 h i comptarà amb la Makiko Fukuda, professora titular al Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta sessió ens parlarà de la transmissió del japonès com a llengua d’herència a Catalunya des de la perspectiva de la segona generació de famílies transnacionals d’origen japonès.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Mar Forment: «La qualitat de la comunicació de les administracions tributàries: percepcions i creences de la ciutadania i dels professionals», a la quarta sessió del seminari del CUSC el curs 2025/2026
Divendres 30 de gener tindrà lloc la quarta sessió del curs 2025-2026 del Seminari de sociolingüística i política lingüística, que organitza el CUSC-UB. Aquesta sessió es durà a terme en línia a les 12 h i comptarà amb Mar Forment Fernandez.
La ponent és doctora en Llengua Espanyola i professora titular del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona. Forma part del grup de recerca EDAP (Estudis de Discurs Acadèmic i Professional), que analitza la comunicació clara i els llenguatges d’especialitat, amb especial atenció al discurs jurídic-administratiu. També forma part dels equips de Barcelona dels projectes PRESEEA (Proyecto para el Estudio Sociolingüístico del Español de España y América) i PRECAVES XXI (Proyecto para el estudio de creencias y actitudes hacia las variedades del español en el siglo XXI).
Actualment participa en el projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació titulat «Comunicación tributaria clara. Estudio y clarificación del discurso empleado en el procedimiento de aplazamiento y fraccionamiento de deudas» i és codirectora de la Càtedra Universitat de Barcelona–Diputació de Barcelona de Comunicació clara aplicada a les Administracions públiques.
Ha impartit formació sobre comunicació clara a nombroses institucions, incloent l’Agència Estatal d’Administració Tributària, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Castelló i Salamanca, l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Drets Socials i Benestar del Govern del Principat d’Astúries, entre d’altres. Ha coordinat el volum monogràfic Comunicació clara. Un camp emergent en recerca i transferència en el món hispànic (2024).
En el marc d’aquesta sessió presentarà els principals resultats de la recerca desenvolupada per la Càtedra UB-DIBA de Comunicació Clara Aplicada a les Administracions Públiques sobre la comunicació entre la ciutadania i les Administracions tributàries. A partir de tres estudis d’enquesta realitzats a la població general, al personal d’atenció al contribuent i als usuaris dels serveis presencials de l’ORGT de la Diputació de Barcelona, s’analitzen les dificultats associades al llenguatge jurídic-administratiu i als canals digitals de comunicació. Els resultats mostren que aquestes dificultats afecten de manera desigual segons el perfil social dels contribuents, especialment en funció del seu nivell d’estudis, la seva edat i la seva competència digital, i que generen dinàmiques d’evitació, delegació dels tràmits i pèrdua d’autonomia, amb un impacte més accentuat en la població d’edat avançada i amb menor capital educatiu.
La conferència posarà de manifest el paper clau de l’atenció personal com a eina de comprensió, aprenentatge i reducció de les desigualtats en l’accés efectiu al sistema tributari, i presentarà propostes per avançar en el dret a entendre mitjançant la simplificació del llenguatge, la millora dels entorns digitals i l’acompanyament adequat als diferents perfils ciutadans.
Les sessions se celebren en línia amb una periodicitat mensual i són gratuïtes i obertes a investigadors i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. Podeu consultar el calendari complet del curs 2025/2026 en aquest enllaç. A més, es pot obtenir un certificat expedit per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Per obtenir el certificat cal fer la inscripció i acreditar l’assistència a un 80 % de les sessions.
Seguiu tota l’actualitat del seminari al web, Bluesky i Facebook del CUSC!
Sessió de presentació del volum 6 de la revista Resercle
Volem deixar-vos un petit testimoni visual del que va ser la sessió de presentació del volum número 6 de la revista Resercle (Revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del Català com a Llengua Estrangera). La revista té com a destinataris els investigadors i professionals que es dediquin a la recerca i/o ensenyament de la llengua catalana i la seva cultura. La temàtica de la revista és l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua, la literatura i la cultura catalanes i de tots els factors que hi intervenen, tant des del punt de vista dels aprenents com des del punt de vista dels docents i dels entorns d’aprenentatge. Tot i que se centra en l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i cultura catalanes, també es tenen en compte les contribucions sobre altres llengües en contacte amb la llengua catalana.
La presentació es va realitzar en línia (Zoom) el passat dijous 11 de desembre. Aquet nou número és un monogràfic dedicat a l’ensenyament del català per a persones adultes, coordinat per Marilisa Birello i Llorenç Comajoan-Colomé, aquest últim membre del CUSC. Als articles de recerca es presenten les dades d’un estudi sobre el perfil laboral, formatiu i professional dels docents de català per a persones adultes. Al volum també hi trobareu les seccions habituals de la revista. A la presentació hi van intervenir diferents autors del monogràfic.
Us convidem a fer-hi una lectura prement aquí.
El CUSC-UB us desitja un Bon Nadal i una fantàstica entrada d’any!
Com cada any, abans de marxar de vacances, els membres del CUSC-UB us desitgem un Bon Nadal i un bon any nou 2026. Enguany, ho fem amb un fragment del poema El tió de Joana Raspall.
