Participem al Simposi IDEOLING2 a la Universitat de Lleida
Entre el 7 i el 9 d’octubre de 2026 ha tingut lloc, a la Universitat de Lleida, la segona edició del Simposi Internacional sobre Ideologies i Actituds Lingüístiques (IDEOLING2), que ha comptat amb la participació de diversos investigadors i investigadores del projecte AMRELSE.
En concret, hi vam presentar cinc comunicacions sobre l’occità, el català i l’èuscar:
- Helena Torres-Purroy, Mariona Albareda Sambola i Jordi Suïls: “Ideologies lingüístiques i règims de minorització en la transmissió intergeneracional de l’occità”
- Mariona Albareda Sambola: “Ideologies lingüístiques i etapes vitals en un context d’alta minorització”
- Raquel Casesnoves, Avel·lí Flors-Mas i Cristina Illamola: “Contrast entre ideologies i configuració lingüística de les xarxes socials egocèntriques d’una mostra d’adolescents catalans i valencians”
- Avel·lí Flors-Mas: “Afectes i emocions en les polítiques lingüístiques familiars per a la revitalització del català a Castelló de la Plana”
- Anne Egaña, Ibon Manterola i Maite Garcia-Ruiz “Discursos parentales sobre la socialización infantil y adolescente en euskera”
Es clou amb èxit el Simposi ACTIVAMIN!
Els dies 6 i 7 de juliol de 2026 va tenir lloc, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, el Simposi Internacional “Polítiques lingüístiques familiars i activació de l’ús de llengües minoritzades en la infància, l’adolescència i la joventut” (ACTIVAMIN), organitzat per l’equip del projecte AMRELSE (PID2021-125859NB-I00) i pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
El simposi va comptar amb una cinquantena de participants i s’hi van presentar una trentena de comunicacions, a més de les ponències plenàries de Maite Puigdevall (Universitat Oberta de Catalunya) i Jaime Altuna (Euskal Herriko Unibertsitatea), i va servir per a difondre i socialitzar els resultats del projecte AMRELSE al mateix temps que es creaven ponts amb altres recerques en el camp de la política lingüística familiar i la revitalització de llengües minoritzades.
Podeu llegir una crònica del simposi al Diari Digital de la URV.
Programa del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC-UB del curs 2026/2027: ja disponible
Ja està disponible al nostre web el calendari del Seminari de sociolingüística i política lingüística del CUSC el curs 2026/2027!
Aquest curs, hem decidit concentrar esforços i organitzar cinc sessions, celebrades en línia i amb una periodicitat bimensual. Cadascuna està constituïda per una exposició a càrrec del ponent principal i per un espai final de debat i plantejament de dubtes. L’enllaç d’accés a les diferents sessions en línia també es troba dins de cada sessió programada a l’agenda del nostre web.
El seminari és gratuït i obert a persones investigadores i públic general interessat en la intersecció entre llengua i societat. A més, l’assistència durant tot un curs acadèmic està reconeguda com a activitat de formació certificada per l’Institut de Desenvolupament Professional de la Universitat de Barcelona. Les persones interessades a rebre el certificat oficial poden inscriure’s en aquest enllaç (requisit per a una avaluació positiva: 80% d’assistència).
Aquest curs, el seminari s’inicia el 23 d’octubre amb una sessió a càrrec de Ricard Viñas sobre la realitat sociolingüística a Nicaragua. Més enllà del castellà, la realitat sociolingüística de Nicaragua és més complexa del que pot semblar a primera vista. A la costa del Carib, a l’est del país, hi conviuen llengües indígenes, l’anglès i el crioll, en un context de gran diversitat cultural i lingüística. Viñas oferirà una mirada a les dues grans realitats sociolingüístiques del país i a les relacions entre aquestes llengües i amb el castellà. També s’hi presentarà la seva feina de col·laboració amb la comunitat mayangna per preservar i promoure la seva llengua i afavorir-ne la transmissió a les noves generacions.
Crida de comunicacions – Congrés 3. Euskal Mundu Biltzarra: From Basque to the world
El congrés internacional 3. Euskal Mundu Biltzarra: From Basque to the World se celebrarà a Bilbao del 20 al 22 d’octubre del 2027 i té com a objectiu reunir investigadores i investigadors, professionals, responsables de polítiques públiques, agents socials i comunitats lingüístiques que treballen sobre el present i el futur de l’euskera i el futur de l’euskera. S’oferirà un espai de reflexió sobre els reptes a què s’enfronta la societat en general i sobre el paper que exerciran les llengües en les respostes a aquests reptes.
La convocatòria de comunicacions i pòsters ja està oberta i teniu temps fins al 30 de setembre de 2026.
Esteu convidades i convidats a presentar contribucions relacionades amb l’euskera o amb qualsevol altra llengua minoritzada o minoritària. Interessa especialment fomentar el diàleg entre la investigació acadèmica, les polítiques lingüístiques, les iniciatives comunitàries, l’educació, la tecnologia i la revitalització lingüística. Imanol Larrea i Llorenç Comajoan-Colomé, ambdós membres del CUSC-UB, formen part del Comitè científic del congrés.
La participació en el congrés serà gratuïta i no hi haurà quota d’inscripció. Aquesta és la pàgina web del congrés on podreu trobar més informació: https://frombasquetotheworld.euskadi.eus/inicio. Prement a la imatge de sota podreu accedir directament a l’apartat de comunicacions.
Animeu-vos!
Entrevista a Emili Boix Fuster pel número 36 de Treballs de Sociolingüística Catalana
El nou número de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana, publicat recentment, arriba amb una entrevista a l’Emili Boix, membre fundador del CUSC-UB. La conversa la va conduir Natxo Sorolla, també col·laborador del Centre i actual director de la revista.
Us en deixem un en el qual parla sobre l’evolució de la sociolingüística i els reptes que té:
Seria molt agosarat i de mal fer donar una valoració global de la sociolingüística. Com que l’obligació de publicar (sobretot en anglès) és omnipresent, el nombre d’articles de revista i de llibres sobre sociolingüística és gairebé inacabable, però el temps és limitat. Cal triar molt i bé, destriar el gra de la palla. Solament la producció a la nostra àrea lingüística és inabastable. Pensem, per exemple, en la riquesa intel·lectual de la nostra revista germana, Revista de Llengua i Dret. La sociolingüística està ben viva. Cal, però, consolidar-la científicament.
Podeu llegir o descarregar l’entrevista sencera aquí. Per consultar el número sencer, cliqueu a la imatge de sota.
El diaria Ara entrevista Imanol Larrea
El 14 de juny el diari Ara va publicar l’entrevista feta per Laura Serra al director de Soziolinguistika Klusterra i col·laborador del CUSC-UB, Imanol Larrea. El títol de la notícia destaca la frase “El que ha passat amb l’eusquera és un miracle, però no és suficient” ja que un dels fils conductors de l’entrevista va ser la situació actual de l’eusquera, així com les necessitats de millora d’aquesta.
Us en deixem un fragment:
La sorpresa no és que alguns joves de la zona de Bilbao vagin a l’escola en eusquera i després no el facin servir. No. La sorpresa és que encara hi hagi milers de persones que facin servir aquesta llengua. El gran misteri és que aquesta llengua encara estigui viva! Jo soc d’un poble petit de Guipúscoa i vaig veure famílies en què els fills ja no parlaven basc, tot i que els pares sí que eren bascoparlants, fins i tot en les àrees de més alta densitat d’eusquera. Han passat quaranta o cinquanta anys i actualment això seria molt estrany. O sigui que el que ha passat amb l’eusquera és un miracle, felicitats a tothom!, però no és suficient. És un esforç que haurem de seguir fent durant dècades.
Podeu llegir l’entrevista sencera aquí.
Visita d’Anik Nandi a la Universitat d’Alacant com a col·laborador honorífic del Departament de Sociologia II
En el marc de la seva estada de recerca honorífica a la Universitat d’Alacant, el sociolingüista Anik Nandi (Woxsen University, Índia) va impartir una conferència el passat 22 d’abril titulada «Language as a Space of Violence: Anxiety and Processes of Marginalization within Language Policy Frameworks in India». L’esdeveniment formava part del cicle abril-juny dels Seminaris d’Investigació 2026 del Departament de Sociologia II, al qual també pertany el membre d’AMRELSE Lluís Català Oltra i amb el qual el professor Anik Nandi hi treballarà estretament durant el seu període d’investigació.
En el si de l’estada, també va oferir una classe magistral en una sessió de l’assignatura Sociologia de les Migracions (Grau en Sociologia) relacionada amb la seva recerca «Dinàmiques familiars envers el manteniment de la llengua d’herència: el cas dels transnacionals indis a Irlanda del Nord». Atesa la seva recent incorporació a la col·lecció Language Policy de SpringerNature, va impartir un seminari de recerca a la Facultat de Filologia amb el títol «Política lingüística familiar de les famílies gallegues: una perspectiva global»