Marc Fuertes Alpiste
Facultat d’Educació i IDP-ICE (UB)
En plena efervescència dels xatbots d’Intel·ligència Artificial (IA) basats en models de llenguatge gran –LLM, Large language models-, el passat mes d’abril la UNESCO va publicar la breu guia ChatGPT e Inteligencia Artificial en la educación superior, Guia de inicio rápido, que es pot descarregar des d’aquí. Aquesta recull idees interessants sobre com fer servir el xatbot, en primer lloc, per a l’ensenyament i l’aprenentatge dels estudiants (com a ajuda per a refinar idees, com a tutor expert, etc.). En segon lloc, per afavorir el plantejament i desenvolupament de recerques com fer dissenys d’investigacions, anàlisi de dades, suport en la redacció de convocatòries…. En tercer lloc, per facilitar processos de l’administració universitària com, per exemple, respondre a consultes d’estudiants, enviar recordatoris, ajudar en la matrícula, etc. Finalment, i de forma no gaire desenvolupada, per contribuir a la participació comunitària com per endegar campanyes de comunicació per a l’acció de grups dins de la universitat.
Portada de la guia publicada per la UNESCO.
En tots aquests casos, es planteja l’ús d’aquest xatbot com a una ajuda, com un company cognitiu no humà amb el qual establir una simbiosi i així facilitar la nostra activitat de pensament i d’acció. Pot ben ser que saber fer anar aquestes eines pugui acabar formant part de la nostra activitat quotidiana professional, ampliant -i reorganitzant!- les nostres capacitats com quan fem servir altres eines digitals (i físiques).
A banda d’aquestes noves possibilitats d’acció, la guia també apunta reptes i implicacions ètiques més enllà de les pors -comprensibles i fundades d’altra banda- relacionades amb una amenaça per a la integritat acadèmica, i per la falta de regulació, la manca de transparència amb la política de protecció de dades, l’existència de biaixos cognitius i informacions falses, entre d’altres. Aquest motius han fet que diversos centres d’educació superior, com també d’etapes obligatòries i inclús països (com Itàlia), n’hagin prohibit el seu ús. D’aquí que el document inclogui, també, recomanacions de la pròpia UNESCO sobre ètica de la IA, també per al desenvolupament de polítiques en educació.
Interfície de ChatGPT. Foto de Sanket Mishra
Precisament, la guia acaba amb uns punts per integrar aquesta aplicació d’IA amb cura, creativitat i èticament. Proposa promoure debats per veure l’impacte que aquest tipus d’eines d’IA poden tenir a les universitats. Així mateix, suggereix que es negociï quan es pot fer servir ChatGPT i quan no, perquè tant estudiants com professorat ho tinguin clar. O que el col·lectiu docent sàpiga com aprofitar les seves possibilitats per afavorir l’ensenyament i l’aprenentatge, connectant el seu ús amb els resultats d’aprenentatge, i com reajustar l’avaluació perquè la IA no amenaci la integritat acadèmica, fet que implica revisar les polítiques d’integritat acadèmica per acomodar-les al nou escenari. Davant d’aquest escenari és necessari actualitzar i crear nous cursos de formació en alfabetització en IA i les seves implicacions ètiques.
Finalment, el document conclou amb una recomanació important: que les institucions d’educació superior facin una auditoria d’IA per avaluar la situació actual i facin una planificació institucional. En definitiva, les pautes d’aquesta guia apunten idees bàsiques que cal que la universitat tingui en compte ja que aquestes eines d’IA podran tenir un impacte sensible a curt termini.