L’existència en el nostre àmbit universitari d’un Institut Universitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic ve justificada per la naturalesa mateixa d’aquests estudis, altament especialitzats, fins a nivells molt minoritaris, i extremadament complexos i, d’altra banda, amb unes exigències de formació lingüística i cultural molt alta. L’Institut pretén obrir nous plans d’estudis i investigació en camps de gran significació en la història de la cultura i que avui generen un gran interès social. Aquests estudis es presenten com el complement i l’especialització científica natural dels plans acadèmics dels departaments de filologia semítica, filologia clàssica, història antiga, lingüística i filosofia teorètica.
L’Institut Universitari del Pròxim Orient Antic (IPOA) pretén ser el punt de convergència d’una recerca interdepartamental i interuniversitari que preveu la legislació vigent i els mateixos estatuts de les universitats promotores, i oferir també una sèrie d’ensenyaments, plenament desenvolupats pel que fa als continguts i als mètodes, tot i que pel seu caire complex, minoritari o nou no tenen cabuda en el nostre ordenament acadèmic i que són, tanmateix, indispensables. Juntament amb aquesta tasca estrictament investigadora es pretén complir una funció social i acadèmica inajornable.
En atenció a aquests motius i després de superar el tràmit d’instàncies administratives i controls previst per la Llei de Reforma Universitària (11/1983), l’Institut fou oficialment creat per Decret de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de 24 de novembre de 1993.