Semitística
Línies de recerca:
1. Lingüística històrica i comparada semítica; sistema verbal semític; història de la llengua hebrea i aramea. Hebreu i Arameu antic, bíblic, intertestamentari i rabínic
· Investigador/ equip investigador:
Eulàlia Vernet: investigador Principal (IP) del projecte de recerca competitiu “Estudio etimológico de los verbos de tercera glotal *H en protosemítico”, concedit pel Ministerio de Ciencia e Innovación (Ref. FFI 2011-27287)
· Descripció de la línia de recerca:
L’objectiu d’aquest projecte fou el d’oferir un estudi comparatiu i etimològic dels verbs de trecera radical glotal *h del proto-semític i mostrar, de manera sistemàtica, l’orígen etimològic del determinatiu radical sufixat a l’arrel verbal proto-semítica.
Un estudi etimològic i, per tant, històric i comparatiu, dels verbs de tercera radical glotal *h en proto-semític, així com la reconstrucció de la seva arrel verbal i de la seva vocal temàtica proto-semítica (un trect morfològic necessari per a poder entendre la sintaxi verbal) era un tema no estudiat encara. Des del punt de vista etimològic, aquesta recerca fou important per a distingir històricament entre arrels de tercera radical y i w (verba tertiae infirmae) i les arrels de tercera radical glotal *h, les quals certament deriven d’arrel verbals estatives en proto-semític (cf. per exemple els verbs estatius tertiae h següents: àrab kamiha ‘to be cloudly’, ‘to be blind’; hebreu bíblic biblical Hebrew kåmah (כׇמַהּ) ‘to be sick’; arameu siríac kmah ‘to be blind’; cf. també hebreu bíblic tåmah (תָּמַהּ) ‘to be surprised’; arameu tmh ‘to be surprised’; accadi tamû III ‘to astonish’). La particularitat d’aquest projecte és que pertany a un àmbit que encara no ha estat estudiat de manera sistemàtica, rigorosa i científica (des de la perspectiva de la lingüística històrica).
· Publicacions destacades:
Vernet i Pons, Eulàlia (2010). “Die Struktur der Wurzel im Semitischen. Überlegungen über den Wiederaufbau der Wurzelvokals”. En: Proceedings of 53e Rencontre Assyriologique Internationale (Moscou i St. Petersburg, 23-28 de juliol). Babel und Bibel 4/5. Winona Lake: Eisenbrauns, pàg. 267-284.
Vernet i Pons, Eulàlia (2011) Origen etimològic dels verbs làmed-he de l’hebreu masorètic. Un estudi sobre la formació de les arrels verbals en semític. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Societat Catalana d’Estudis Hebraics), 404 pàg. (ISBN: 978-84-9965-090-6) (veg. file:///C:/Users/Lali/Downloads/Origen_etimologic_dels_verbs_lamed-he_de%20(1).pdf).
Vernet i Pons, Eulàlia (2011) “Semitic root incompatibilities and historical linguistics”. Journal of Semitic Studies 56: 1-15.
Vernet i Pons, Eulàlia i Mariona Vernet i Pons (2011) “Die grosse Sphinx von Gizeh: vergleichende und sprachwissenschaftliche Überlegungen einer afroasiatischen Etymologie”. Ugarit Forschungen 42: 698-713.
Vernet i Pons, Eulàlia (2013). “Stativität und Perfektivität in den Ost- und Westsemitischen Sprachen”. En: Proceedings of 56e Rencontre Assyriologique Internationale (Barcelona, 26-30 de juliol 2010) (Lluis Feliu, J. Llop, A. Millet Albà i Joaquin Sanmartín eds.). Universitat de Barcelona. Institut del Pròxim Orient Antic. Winona Lake: Eisenbraus, pàg. 445-459.
Vernet i Pons, Eulàlia (2013). “New considerations on the historical existence of a West Semitic ‘yaqattal’ form”. En: Archaism and Innovation in the Semitic Languages. Selected Papers (W. Watson i J. P. Monferrer-Sala eds.) Córdoba, pàg. 145-161.
Vernet i Pons, Eulàlia (2016). “Etymologischer Ursprung der reduplizierten und geminierten Wurzeln im Proto-Semitischen ”. En: Babel und Bibel 9. Proceedings of the 6th Biennial Meeting of the International Association for Comparative Semitics and Other Studies (L. Kogan, N. Koslova, S. Loesov and S. Tishchenko eds.). Winona Lake: Eisenbrauns, pàg. 189-206.
Vernet i Pons, Eulàlia i Mariona Vernet i Pons (2018) “Wurzeldeterminative und -erweiterungen im Semitischen. Ein typologischer Vergleich mit den Phänomenen im Indogermanischen”. Historische Sprachforschung 131: 234-264.
· Enllaços: https://ub.academia.edu/EulaliaVernetiPons
2. Traducció llatina del Talmud de Babilònia (París, ca. 1240)
· Investigador/ equip investigador:
Eulàlia Vernet, investigador postdoc contractat a temps complet (2014 ‒ 2019) a la Universitat Autònoma de Barcelona (Dep. de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Àrea de Filologia Llatina) del Projecte europeu (European Research Council) “The Latin Talmud and its Influence on Christian-Jewish Polemic” (FP7/2007-2013) / ERC Grant agreement n° 613694). (Dir: Alexander Fidora, ICREA), finançat pel Consell Europeu de Recerca en el marc del setè programa marc de la Unió Europea (FP7/2007-2013) / ERC Grant agreement n° 613694.
· Descripció de la línia de recerca:
L’objectiu principal d’aquest projecte de recerca ha estat el d’editar críticament les Extractiones de Talmud, la traducció medieval llatina del Talmud de Babilònia més important, així com l’estudi d’aquest document innovador en el context del judici i la crema del Talmud a París el 1240-42 i les conseqüències que tingué (http://pagines.uab.cat/lattal/). Finalitzat el projecte de recerca, hem publicat l’edició crítica del Talmud Llatí a l’editorial Brepols (Corpus Christianorum) en: Ulisse Cecini et Óscar de la Cruz Palma ediderunt, adiuvantibus Eulàlia Vernet i Pons et Federico dal Bo. 2019. Extractiones de Talmud per ordinem sequentialem. Corpus Christianorum. Continuatio mediaevalis 291. Turnhout: Brepols.
· Publicacions destacades:
Vernet i Pons, Eulàlia, U. Cecini i Ó. de la Cruz. 2015. “Observacions sobre la traducció llatina del Talmud (París, mitjan segle XIII)”. Tamid 11: 73-97.
Vernet i Pons, Eulàlia. 2015. “On the Latin Transcription of Hebrew and Aramaic Proper Names in the Latin Talmud (Tractate Sanhedrin). Phonetic Features of the Translation”. Journal of Transcultural Medieval Studies 2/2: 197-219.
Vernet i Pons, Eulàlia. 2017. “Hebrew Hapax Legomena from the Bible in the Latin Talmud: Some comments regarding their textual transmission and their Latin translation”. En: Studies on the Latin Talmud (ed. Ulisse Cecini and Eulàlia Vernet). Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 57-75.
Vernet i Pons, Eulàlia i Ulisse Cecini (eds.). 2017. Studies on the Latin Talmud. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vernet i Pons, Eulàlia i A. Fidora. 2017. “Translating Ramon Martí’s Pugio Fidei into Castilian”. In: Ramon Martí’s Pugio Fidei. Studies and Texts (ed. per A. Fidora and G. K. Hasselhoff). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edendum (pp. 241-259).
Vernet i Pons, Eulàlia. 2018. “Index Magistrorum (Eulàlia Vernet recensuit)” Extractiones de Talmud, per ordinem sequentialem. Corpus Christianorum Continuatio Mediaevalis 291 (ed. U. Cecini, Ó. de la Cruz, adiuvantibus: E. Vernet, F. dal Bo). Turnhout: Brepols, p. 559-575 (822 pàgs.).
Vernet i Pons, Eulàlia. 2018. “Index verborum Hebraicorum (Eulalia Vernet recensuit)”. Extractiones de Talmud, per ordinem sequentialem. Corpus Christianorum Continuatio Mediaevalis 291 (ed. U. Cecini, Ó. de la Cruz, adiuvantibus: E. Vernet, F. dal Bo). Turnhout: Brepols, p. 576-590 (822 pàgs.).
Vernet i Pons, Eulàlia. 2019. “Latin Berakhot (3a-4b): Some Observations on the Talmudic Translation”. In: The Talmud in Dispute in the High Middle Ages (Alexander Fidora and George K. Hasselhoff eds.). Bellaterra: Publicacions de la UAB, p. 125-148.
· Tesis dirigides:
Isaac Lampurlanés Farré. 2019. Excerptum de Talmud: Critical Edition and Study (publicada a Brepols 2020). Directors de tesi: Eulàlia Vernet i Ulisse Cecini (UAB). Nota: Excel·lent cum laude, amb menció de Doctorat Internacional.
Annabel González Flores. 2020. La transmissió dels manuscrits del Talmud de Babilònia a Europa: Del text hebreu originari a la traducció llatina del Talmud (París, 1244-1245). UB i UAB. Directors de tesi: Eulàlia Vernet i Ulisse Cecini.
· Enllaços: https://pagines.uab.cat/lattal/
3. Hildegarda de Bingen (Ordo Virtutum): text, música, llengua llatina, versificació
· Investigador/ equip investigador:
Eulàlia Vernet i Mariona Vernet.
· Descripció de la línia de recerca:
La recerca sobre el melodrama llatí Ordo Virtutum (veg. L’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen: Estudi de l’obra, amb nova edició crítica i traducció (2018). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 228 pàg.) ofereix una nova edició crítica llatina, un estudi i una traducció de l’Ordo Virtutum (ca. 1151), el melodrama al·legòric més important de l’edat mitjana, escrit i musicat amb neumes per l’abadessa mística benedictina Hildegarda de Bingen. Aquest drama musicat tan antic se’ns ha conservat complet, amb la versificació llatina íntegra i musicat amb neumes germànics del s. XII; ens narra, amb vers lliure llatí, la història al·legòrica d’una Ànima que es debat de si seguir el camí de la Llum (Virtutes) o el camí de la fosca, fressat pel Diabolus, l’antagonista del drama que la vol fer esgarriar.
En aquesta nova edició crítica llatina, que incorpora noves lectures manuscrites importants que en les edicions anteriors no s’havien tingut en compte, el lector interessat en el text, la llengua i la música, hi troba un estudi complet i innovador d’aquest drama llatí tan original, una obra universal de força dramàtica i espiritual insòlita.
· Publicacions destacades:
Vernet i Pons, Eulàlia. 2017. “La poesia en Hildegarda de Bingen: un estudi sobre les arrels bíbliques de l’Ordo Virtutum”. Svmma. Revista de Cultures Medievals 10: 67-83.
Vernet i Pons, Eulàlia i Mariona Vernet i Pons. 2018. L’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen: Estudi de l’obra, amb nova edició crítica i traducció. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 228 pàg. (ISBN: 978-84-9168-018-5).
· Tesis dirigides:
Tesi de llicenciatura feta per Javier de Prado García (UAB). 2018. Postea viriditas descendit. La història de la Salvació en el pròleg i l’epíleg de l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen. Tesi de llicenciatura UAB. Direcció: Eulàlia Vernet i Pons.
4. Carolingian Culture in Septimania and Catalonia. Study and Critical Edition of the Homiliary of Luculentius (2020-2024). Edició crítica de l’homiliari carolingi de Luculentius (marca hispànica catalana, ca. 900)
· Investigador/ equip investigador:
Prof. ICREA Matthias M. Tischler (director i IP) i Eulàlia Vernet i Pons (IP). Projecte subvencionat per la Östereichische Akademie der Wissenschaften (http://pagines.uab.cat/luculentius/) de Viena i en col·laboració amb al UAB i la Facultat de teologia de Catalunya.
· Descripció de la línia de recerca:
Al segle XXI, la possibilitat de descobrir, estudiar i editar un text llatí quasi desconegut i ignorat de l’alta edat mitjana és un fet francament rar. L’Homiliari de Luculentius ens ofereix aquesta excepcional oportunitat. Tots els indicis afavoreixen, ara per ara, la nostra hipòtesi de treball, segons la qual aquesta font rellevant, coneguda únicament a partir de fragments concrets escollits, és una raresa en el sentit propi del terme: ha de ser considerada clarament el primer monument de la literatura llatina de l’anomenada Marca Hispànica, la regió nord-oriental de la península Ibèrica dominada pels carolingis i la seva cultura. El nostre projecte de recerca té com a objectiu dur a terme l’edició crítica completa d’aquest corpus homilètic, la identificació de les seves fonts, bíbliques i patrístiques, i la contextualització religiosa, social i política de l’autor, d’àmbit possiblement monàstic, i de la seva xarxa. L’exploració d’aquest homiliari canviarà fonamentalment la visió que tenim de la cultura religiosa carolíngia als comtats catalans, una regió perifèrica de l’Imperi de Carlemany, no prou valorada encara.
· Publicacions destacades:
Tischler, Matthias M. i Eulàlia Vernet i Pons. 2020. “L’Homiliari de Luculentius (marca hispànica catalana, ca. 900): un tresor amagat de la cultura textual carolíngia”. Miscel·lània litúrgica catalana 28: 67-94.
Tischler, Matthias M. i Eulàlia Vernet i Pons. 2020. “An Untapped Treasure of Carolingian Text Culture: The Homiliary of Luculentius from the Spanish March (ca. 900)”. Revue d’histoire ecclèsiastique 115: 715-728.
Tischler, Matthias M. 2022. “From Fragments to Codices: The Reconstruction of New Copies of the Carolingian ‘Homiliary of Luculentius’ as a case study of Twenty-First Century Fragmentology in Catalonia”. Journal of Medieval Iberian Studies 17 (enviat per a la publicació).
· Enllaços: https://pagines.uab.cat/luculentius/