Després de la Castanyada, la Borsa torna a l’activitat i els grups d’intercanvi de català-anglès i català-alemany reprenen les sessions! Avui us parlarem de l’Anaïs, la Laura i l’Amy, el Gabriel i la Carina i el Naydú i la Charlotte, que parlen de música, horaris, dietes, escalada, Cap d’Any, sèries, nutrició, residències d’estudiants, tortells de reis, faves, crackers i del poc que plou però que, de fet, plou prou. Ja veieu si se n’expliquen, de coses, als grups d’intercanvi lingüístic!
En Gabriel i la Carina
El Gabriel, de Vilanova i la Geltrú, estudia Medicina i Lingüística. Li agrada el ganxet, tocar la guitarra i aprendre idiomes; ja parla anglès i italià, és a dir, que l’alemany és la seva tercera «llengua estrangera».
La Carina és de Bremen, tot i que estudia nutrició a Jena i ara està fent l’Erasmus a Barcelona fins al febrer. Aficionada a la cuina i a la rebosteria, també li agrada saltar a la corda: a la seva universitat fins i tot fan classes per aprendre trucs! Va compartir alguns plats típics alemanys, com l’Schnitzel (porc arrebossat) i el Rinderroulade, rotllets de vedella farcits amb mostassa, bacó, ceba i cogombre, cuinats a foc lent i acompanyats amb col llombarda o puré de patata.
I de la gastronomia va sorgir l’explicació per part de la Carina de diferències culturals que hi ha entre el nord i el centre d’Alemanya. La conversa va derivar cap a altres temes i, en acabar la sessió, els integrants del grup van voler imaginar invents impossibles: el Gabriel s’imaginava unes sabates que li permetessin arribar a qualsevol lloc només fent un salt, i la Carina voldria inventar una plataforma voladora.
L’Anaïs, la Laura i l’Amy
La trobada va començar amb la presentació de l’Anaïs, estudiant de Farmàcia, que va explicar que li agrada tocar la guitarra i llegir. Aprèn l’alemany perquè li agradaria viatjar a Alemanya. Té experiència en matèria d’intercanvi lingüístic; fa dos anys va participar en un intercanvi d’anglès i encara manté el contacte amb la seva parella nord-americana. (I com ens agrada sentir que les parelles que dinamitzem tenen continuïtat en el temps més enllà de l’any acadèmic!)
La següent integrant del grup, la Laura, estudia Lingüística i té part de la família alemanya. Ens explica que com que aquests familiars no saben ni català ni castellà, va decidir aprendre alemany per poder comunicar-s’hi. Li agrada cantar i llegir, i va compartir una divertida anècdota del seu intercanvi a Hanau (Alemanya): després d’haver dinat a les quatre amb els seus amics, va arribar a casa a les sis i la família ja sopava! (Hi ha coses que s’haurien d’avisar, no?!?!? 😉
L’Amy, de Nuremberg, està cursant el tercer any de Belles Arts i és a Barcelona d’Erasmus fins al gener. Vegetariana, lectora i aficionada a l’escalada, ens confessa que va escollir Barcelona per la seva temperatura hivernal. Havia estudiat castellà, però li ha sorprès veure com de diferent és el català. Ha fet el curs de nivell A1 i al desembre començarà el nivell A2.
Durant la conversa, l’Amy va comentar que la va sorprendre la tradició de la castanyada, però que també la va sobtar que les paradetes desapareguessin tan aviat, perquè, a Alemanya, les castanyes són típiques durant tota la tardor i l’hivern. Va explicar que els nens alemanys sovint surten a buscar-ne i fan figuretes amb les castanyes utilitzant escuradents. També van parlar de tradicions de Cap d’Any: mentre aquí mengem dotze grans de raïm, a Alemanya practiquen, per exemple, el Bleigießen, una mena de predicció d’endeví que es fa amb plom fos (actualment substituït per cera o estany): la forma que pren el metall en solidificar-se, indica com serà l’any vinent.
L’Amy va recomanar provar el seu plat preferit, els Käsespätzle —una mena de mac & cheese alemany amb ceba fregida—, i la sèrie còmica Türkisch für Anfänger. Els companys catalans, per la seva banda, li van recomanar Plats Bruts i Merlí.
La Naydú i la Charlotte
La Charlotte és de Birmingham i estudia Business a Manchester. A Barcelona viu amb dues noies de Girona i li ha sorprès que aquí la majoria d’estudiants no marxin gaire lluny per estudiar, mentre que a Anglaterra és habitual viatjar a una altra ciutat. Estudia el català des de fa un any i es quedarà fins al juny. Apassionada de l’esport, juga a frisbee i s’interessa molt per les llengües. Li crida l’atenció que a Catalunya tothom sigui bilingüe, com en altres indrets d’Espanya. Ens va expressar la seva admiració per la cultura catalana, que considera molt unida i viva. Tot i que fa poc temps que és aquí, diu que ja se sent part de la ciutat i del país. Li ha fet gràcia la tradició del Tortell de Reis i el fet que qui troba la fava hagi de pagar el pastís. També va explicar una tradició anglesa: el cracker de Nadal, un tub de cartró en forma de caramel que es trenca durant el dinar i conté petites joguines o jocs.
La Naydú, estudiant de filologia clàssica i pianista, va aprofitar per practicar embarbussaments en català i anglès amb la Charlotte: «Plou poc, però pel poc que plou, plou prou» i «She sells seashells by the seashore».
PS. Naydú, d’aquí a un parell de setmanes fem una activitat al CATclub que et pot interessar: visitem un assaig de l’Orquestra de la UB. T’hi apuntes? I la resta també us hi podeu apuntar, és clar!
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida