Els intercanvis lingüístics de català i japonès van a més. N’estem preparant un de virtual i, a més, en tenim algun de presencial molt i molt actiu, com el de la Carla, la Sara i la Kove. Us ho expliquem.
La Carla, la Sara i la Koko
La Carla és de Terrassa i va fer estudis de l’Àsia Oriental a la UAB, durant els quals va passar tot el seu quart curs a Kyoto. Actualment, està acabant un màster en internacionalització a la Facultat d’Economia de la UB. Té un bon nivell de japonès, i l’any passat ja va participar en l’intercanvi lingüístic virtual català-japonès amb la Universitat d’Aichi, una experiència que li va encantar. De fet, segueix en contacte virtual amb la seva parella lingüística, una noia japonesa. De les coses que més li van sorprendre durant el seu any al Japó va ser quan un noi japonès li va preguntar si a Espanya bevíem l’oli d’oliva. També es va quedar sorpresa que moltes persones pensessin que la siesta fos una «activitat oficial» a Espanya.
La Sara, de Barcelona, estudia Belles Arts i té una gran passió pel Japó. Li encanta la seva cultura i l’art, i per això va decidir aprendre japonès. Un dels seus somnis és viatjar al Japó per conèixer més sobre aquesta cultura que l’apassiona.
La Koko és de Chiba, però ara estudia a Tòquio i serà a Barcelona fins al febrer. Viu al barri de Gràcia i està emocionada de participar com a voluntària al Saló del Manga de Barcelona. Va venir a Barcelona per aprendre castellà i català. Ens ha explicat que, a Tòquio, el sol surt a les quatre de la matinada, i per això ells comencen el dia molt d’hora: esmorzen a les sis, dinen a les dotze i sopen a les sis de la tarda. També ens va parlar de les tradicions culinàries del Japó durant les festes de Nadal i Any Nou. Per Nadal, és habitual menjar KFC, i, per Any Nou, preparen un plat anomenat osechi ryōri (御節料理), una selecció de plats acolorits amb significats simbòlics per portar bona sort en l’any que comença. Alguns exemples d’aquests plats són:
- kamaboko (蒲鉾): pasta de peix vermella i blanca que representa la sortida del sol;
- kurikinton (栗きんとん): pasta de moniato i castanyes, símbol de prosperitat;
- kuromame (黒豆): fesols negres, per desitjar bona salut;
- ebi (海老): gambes, associades amb la longevitat.
A més, ens va comentar que al Japó, per Sant Valentí, és tradicional que sigui la noia qui regali xocolata a la seva parella (honmei choco, 本命チョコ), i un mes després, el 14 de març, celebrin el White Day (ホワイトデー), on són els nois els qui regalen alguna cosa a les noies.
Totes tres comparteixen la mateixa passió per l’anime i, a més, estan pensant d’anar a veure una pel·lícula d’un actor japonès que els hi encanta. D’altra banda, com que la Koko té ganes de visitar Girona i el Tibidabo, ja tenen previstes diferents sortides durant aquests mesos que venen. Estaran ben distretes!
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida