Les últimes setmanes, la Borsa d’Intercanvi Lingüístic de la Universitat de Barcelona ha estat més viva que mai. Entre converses en anglès, català i fins i tot japonès, els estudiants han compartit llengües, tradicions i curiositats culturals amb entusiasme i bon humor. Cada trobada ha estat diferent, però totes han tingut un denominador comú: les ganes d’aprendre i de connectar.
En Pablo i la Hana: física, cultura i curiositats japoneses
La trobada entre en Pablo i la Hana va ser una d’aquelles converses que demostren com la llengua pot obrir mons nous; van connectar ràpidament compartint passions, música i curiositats de les seves cultures respectives.
En Pablo, de Rubí, està fent un doctorat en Física i ja fa deu anys que aprèn japonès. Domina dos dels tres alfabets d’aquesta llengua i somia poder fer unes pràctiques a Fukuoka, una ciutat universitària i tecnològica del Japó. Aquest estiu hi va viatjar per visitar laboratoris i va quedar impressionat per les tecnologies d’última generació que s’hi utilitzen. També el van sorprendre alguns detalls culturals, com el fet que molts restaurants tinguin vidres opacs que impedeixen veure-hi dins.
Tot i compartir el gust per la música —ell toca el piano, la flauta travessera i el saxo—, en Pablo té uns gustos culinaris particulars: no li agraden ni les croquetes ni el fuet! Un contrast divertit amb la seva companya, a qui aquestes delícies locals li van encantar.
La Hana, per la seva banda, és de prop de Kobe, però actualment estudia a la UB un màster en igualtat de gènere a la Facultat de Dret. Viu al Barri Gòtic i assegura que està meravellada amb l’arquitectura i l’ambient dels carrers de Barcelona. Li encanta el clima mediterrani i ja ha tingut temps de visitar la Costa Brava, Sitges i Montserrat.
Entre les moltes curiositats que va explicar, la Hana va sorprendre el grup dient que al Japó gairebé no hi ha papereres públiques i que el sushi tradicional no porta ni salmó ni alvocat. També va deixar a tothom amb un somriure quan va revelar que el Cap d’Any japonès és molt diferent: sense focs artificials ni campanades, simplement una trobada amb amics on mengen pizza i KFC!
A més, va confessar que li ha cridat molt l’atenció la tradició del tió de Nadal i que troba que viure a Barcelona és força car. Com en Pablo, també ha estudiat música; toca el piano i l’oboè, i s’ha interessat recentment per la gralla, un instrument que li ha semblat molt especial.
Com que tots dos comparteixen, a més, una mateixa afició pel manga, ja han decidit que aniran junts al pròxim Saló del Manga de Barcelona.
La Patrícia, la Lídia i la Sarah: entre idiomes, muntanyes i futbol gaèlic
La Patrícia, de les Terres de l’Ebre, és estudiant d’un màster en advocacia i ha decidit reprendre l’anglès per mantenir-lo viu. Toca el piano i creu que les llengües són una eina essencial per moure’s pel món.
La seva parella lingüística, la Sarah, és de Dublín. Va estudiar Física, però ara cursa un màster en Economia i viu al barri de Sant Antoni. El que més la va sorprendre en arribar a Catalunya va ser la presència del català al carrer, ja que a Irlanda l’irlandès no és tan utilitzat. Per això defensa la importància d’aprendre i preservar les llengües minoritàries.
Gran aficionada als esports, la Sarah va explicar dos jocs típics irlandesos —el hurling i el futbol gaèlic— i va comentar, divertida, que a Dublín fins i tot hi ha una colla castellera! De fet, ella va veure els castells per primer cop a Badalona i en va quedar fascinada.
La Lídia, que estudia un màster en Enginyeria Biomèdica, també vol perfeccionar el seu anglès i li encanta fer trekking per la muntanya. La trobada va acabar amb una proposta que ja apunta maneres: anar plegades al teatre en la propera sessió d’intercanvi lingüístic.
L’Ana i la Harriet: una amistat a base de tradicions i plans
L’Ana, de Vilanova i la Geltrú, estudia Pedagogia i és la segona vegada que participa a la Borsa d’Intercanvi Lingüístic. La seva parella és la Harriet, d’Oxford, estudiant de Filologia Hispànica a prop de Manchester, que passarà tot l’any a Barcelona.
La Harriet va triar venir a Catalunya no només per perfeccionar el castellà, sinó perquè volia aprendre català i viure la ciutat que —segons diu— «ho té tot: mar, muntanya i ciutat».
Les dues van compartir tradicions nadalenques. La Harriet va explicar la del Christmas cracker, un caramel de cartó que s’obre a taula durant el sopar de Nadal i deixa anar llaminadures i sorpreses. L’Ana li va parlar de la castanyada i la va convidar a tastar panellets casolans fets per la seva mare, que la Harriet va trobar deliciosos.
També van començar a fer plans: visitar Reus, Tarragona, Altafulla, Tamarit, la Costa Brava i Girona durant Temps de Flors. A més, l’Ana ja l’ha convidada al carnaval de Vilanova i la Geltrú i volen aprofitar per veure museus com el MNAC. Van acabar la trobada comentant les diferències entre els sistemes educatius britànic i català, amb molta curiositat i ganes de continuar conversant.
La Sara i en Fardad: art, ciència i gastronomia iraniana
La Sara, d’Olesa de Montserrat, estudia Belles Arts i combina el seu talent amb la feina de retratista en bodes. Fins i tot ha il·lustrat un llibre.
En Fardad, originari de Teheran, viu a Barcelona des de fa dos anys. Després d’haver fet el Batxillerat Internacional, domina l’anglès i el castellà, i ara aprèn català per adaptar-se millor a la universitat, on estudia el doble grau en Matemàtiques i Física. També parla alemany i és un gran aficionat a l’esport.
Tots dos van descobrir que havien participat en la Mitja Marató de Barcelona i això va donar peu a una conversa animada sobre esport i cultura. En Fardad va introduir la Sara en la cuina iraniana i va recomanar un restaurant de la ciutat on provar plats com el qormeh sabzi (guisat d’herbes, plat nacional) o el gheimeh bademschan (corder amb albergínia i pèsols grocs).
També van parlar de les celebracions: en Fardad explicava que a l’Iran n’hi ha moltes menys que a Catalunya i va despertar molta curiositat en explicar que el seu any nou, el Nowruz, se celebra el 21 de març, segons el calendari solar persa. Segons aquest calendari, ara mateix són a l’any 1404!
Paula Tomás i Pau Vallès
Becaris d’Acollida