Conte de Nadal del CATclub
Hi havia una vegada un grup d’estudiants de mobilitat de la Universitat de Barcelona que havien d’aprendre català per les classes a la UB i que, en general, tenien curiositat per conèixer més la llengua i la cultura de Catalunya. Havien sentit a parlar d’alguna cosa que es deia CATclub i, sense saber si hi hauria gats o no, van decidir apuntar-s’hi. I així va ser com cada dijous a la tarda van començar a trobar-se amb altres estudiants, locals i de mobilitat, per practicar tot allò que havien après als cursos de català dels Serveis Lingüístics. Durant aquestes trobades feien de tot: visitar l’Edifici Històric de la UB i tastar la coca de forner, passejar per l’antiga Barcino romana, entrar a la Biblioteca Nacional de Catalunya (i antic Hospital de Sant Pau), descobrir edificis singulars com el pavelló de la República o el Palau modernista del Baró de Quadras, endinsar-se en la història del país al Museu d’Història de Catalunya, i per acabar-ho d’arrodonir, assistir a un assaig de luxe, el de l’orquestra de la UB. I, tot això, gairebé sense adonar-se’n, en català! A poc a poc, però, la ciutat es va anar transformant: va arribar el fred, van aparèixer els llums de Nadal i els aparadors de les pastisseries, plens de torrons, van robar el protagonisme a les prades de castanyes i moniatos del carrer. Aquest canvi de paisatge volia dir una cosa: arribava l’hora de tornar a casa. Sí, era l’hora dels adeus…
L’ambient de la festa
El comiat del CATclub del primer semestre del curs 2024-2025 ha tingut una mica de tot, però potser ens podem deixar d’històries i explicar-vos, amb pèls i senyals, com ens vam posar les botes dijous passat. Ja veieu que continuem amb la dèria de la fraseologia en català! El comiat havia de ser una festa de Nadal, així que, a més de fer cagar la soca i parlar de tradicions nadalenques a Catalunya, els estudiants del CATclub van fer d’amfitrions i ens van portar —–i en molts casos ens ho van cuinar i tot!— alguna cosa de menjar típica d’aquestes festes a casa seva. Voleu que us fem dentetes? Llegiu, llegiu…
La manduca i el xumerri (això és terminologia del C2, quan sigueu grans, ja ho entendreu)
1. El Michal ens va fer descobrir l’oplatki, un pa d’àngel que a Polònia la gent reparteix el dia de Nadal per desitjar-se sort. També va portar pernik, uns pastissets de gingebre boníssims. Van volar de seguida perquè estaven per llepar-se’n els dits.
2. La Hanna, l’altra estudiant polonesa del grup, ens va fer ella mateixa unes galetes de cacauet típiques del sud de Polònia. Ja en tenim la recepta al grup de wats del CATclub! (I us la copiem més avall, d’acord?).
3. La representació mexicana del CATclub, la Lucero i en Josemi, també es van posar el davantal. Resulta que allà, per Nadal, acompanyen el gall d’indi (i altres plats tradicionals) amb una ensalada de manzana que porta nous, cireres confitades, nata, llet condensada i, és clar, pomes. Per cert, és de Mèxic i no pica!
4. La nostra especialista en rebosteria apta per a vegans, la Sarah, ens va tornar a delectar amb una de les seves receptes alemanyes, el linzertorte. Molts fruits secs, canyella, gingebre i altres espècies, farina i melmelada: tot, en un pastís.
5. I la Carina hi va afegir spekulatius, unes galetes boníssimes, i lebkuchen, un pa amb gingebre i xocolata molt especial. Especial per què? Doncs perquè l’havia portat el seu avi des d’alemanya feia uns dies, aprofitant una visita. Algú sap com es diu nyam, nyam en alemany?
6. I de la cuina italiana ja sabeu què diuen! La Marta va portar un pandoro. Ep! Que no és el mateix que el panettone, eh?!
7. I la Maria Luisa ens va fer viatjar uns quants centenars de quilòmetres enllà amb la seva schiacciata alla pizzaiola. No en quedar ni l’olor!
7. Krampouezh és com es diu crêpe en bretó, que és d’on és en Trestan. Era el seu primer dia al CATclub i com ho va petar! «On vas, amb tantes creps?», algú va dir. Doncs van volar. Desaparèixer. Les vam devorar perquè eren delicioses, Trestan.
8. Del Brasil, en vam tastar les rabanadas que va portar en Mateus, també fetes per ell mateix, i que vam descobrir que són molt similars a les nostres torrades de Santa Teresa. Gens lleugeres, però bo-nís-si-mes! Encara que no ho sembli, no només vam menjar, aquell dia. També vam parlar de menjar. En Mateus ens va explicar la història del Chéster, una varietat de pollastre molt gran que es cuina per Nadal. Resulta que aquest megapollastre és un creuament genètic i la patent pertany a una empresa que no n’explica el secret i, tot i aquesta mica de misteri i algunes llegendes urbanes, la seva carn és molt apreciada i per festes no falta a taula de cap casa. També vam descobrir que allà celebren cap d’any a l’aigua i a les dotze tocades es dediquen a saltar onades: cal fer-ho set cops i, a cada salt, es demana un desig.
9. Hem de parar perquè se’ns està fent la boca aigua de tant explicar-vos pecats, però hi va haver molt més: pa de pasqua, de Xile (gràcies, Coni!); aperitius xinesos supercuriosos de la Xue; Neules tradicionals i de xocolata de l’Elisenda; polvorons de l’Eva; flams de la Joanna; aperitius made in USA de la Catrina; mecatos de Colòmbia de la Tania; torrons i neules locals de la local Lidia; i alguna altra cosa que no vam poder arribar ni a tocar però que van servir perquè l’endemà més d’un esmorzés de gorra! I, és clar, els torrons que ens havia cagat el tió de Nadal.
10. I per fer baixar tot aquest fato, què? Com a digestiu el Cacaolat, que ens el va portar la Marialba. El vam tastar tot recordant aquest anunci de fa uns quants anys.
No l’havia fet ella, el Cacaolat, però el que sí que va fer…
… i a mà, van ser aquestes felicitacions de Nadal precioses. Quina sorpresa! I, ara que parlem d’ella, que escriu aquestes línies però no aquest paràgraf, volem aprofitar per dir-li una cosa: Maria Alba Camacho Mayals, ets una becària de col·laboració magnífica i ens encanta tenir-te amb nosaltres!
La grossa del CATclub
I què hi falta, a aquesta festa? Doncs hi falta el final. Apoteòsic. Superb. Espaterrant. Gros, molt gros! Tan gros com la grossa del CATclub, un sorteig que ens enginyem amb el marxandatge de la UB amb que cada semestre ens obsequien els companys de Màrqueting UB. La cosa anava d’estadística, de manera que els estudiants jugaven a la grossa tantes vegades com activitats del CATclub haguessin fet. Els cursos de català i la Borsa d’intercanvi lingüístic també serien per sumar opcions al premi. Per tant, els més fidels a les activitats d’acollida lingüística, tenien més opcions de guanyar el premi, i finalment l’estadística no ens va sorprendre: la nostra mà innocent va treure el paperet amb el nom de la Carina Neubauer, que és de Manheim, estudia Història i aquest semestre ha vingut a TOTES les trobades del CATclub! L’enhorabona, Carina! A partir d’ara, podràs prendre apunts (perquè la Carina agafa apunts de totes les visites que fem!) a la teva nova i flamant llibreta de la UB. I ho podràs fer amb la tassa de la UB, que la duràs dins de la bossa de la UB i lluint la dessuadora de… sí, de la nostra estimada UB. Moltes gràcies a la Gemma i a la Carla i a tots els companys d’Imatge Corporativa i Màrqueting per aquest obsequi tan… gros!
Paga extra de Nadal (I): cent cançons
Sí, amigues i amics del CATclub, als Serveis Lingüístics de la UB som tan generosos que us fem no una sinó quatre pagues extres de Nadal! La primera és aquesta estupendíssima llista de Cent cançons de Nadal que va preparar la becària de Dinamització, la Gisela, amb la col·laboració de tota la gent de l’Àrea.
Paga extra de Nadal (III): galetes de cacauet
Més coses estupendíssimes. Ja ho heu llegit més amunt: la nostra Hanna (nostra perquè és del CATclub), va fer-nos unes galetes de cacauet i ens va enviar la recepta al grup de whats. Us la copiem aquí per si algú no l’ha vist allà.
Recepta de galetes de cacauet.
Ingredients:
– 380 g de mantega suau
– 150 g de sucre en pols
– 150 g de farina o crema de cacauet
– 500 g de farina
1. Barregeu la mantega a temperatura ambient amb el sucre.
2. Tamiseu la farina, afegiu-hi els fruits secs i pasteu-ho tot.
3. Feu-ne boletes i després rotlles, una mica més prims als extrems, com les llunes.
4. Enforneu a 175 °C durant 15 minuts aprox. Comproveu si les cantonades de les galetes estan daurades, és a dir que ja estan a punt.
5. Després de treure les galetes del forn, empolvoreu-les tèbies amb sucre en pols.
Paga extra de Nadal (III): un xinès especial de Barcelona
L’Amèlia, una de les nostres representants de l’Orient més llunyà, va arribar xopa per un bon xàfec que va caure durant tota la tarda, però ens va explicar que ha descobert un restaurant xinès de Barcelona que té plats tradicionals de la regió xinesa d’on és ella, que són força diferents als que podem haver tastat nosaltres. Esperem que puguem provar-los un altre dia. (Li demanarem l’adreça al grup de whats.)
Paga extra de Nadal (IV): un mosaic de fotos
Comiat: per al segon semestre més i millor
Alguns de vosaltres torneu a casa i ja no us veurem al segon semestre. Aaaaaai, quina llàstima! Però alguns altres sí que hi sereu! Per tant, us donem un tastet de les activitats del segon semestre (alguna encara pendent de confirmar). Ah, i no cal dir que us esperem a totes i a tots: presencialment o a distància (blog, whats, xarxes…). Fins aviat!!!
Marialba Camacho, becària d’Acollida
(i els tècnics, que hi han ficat cullerada)