Escoltem Udolç (és a dir, udols dolços) mentre escrivim aquesta crònica de la prèvia de les activitats del CATclub d’aquest segon semestre, una mena de première (fora del programa oficial) dolcíssima i, al mateix temps, estimulant: el concert dels germans Careta i Henrio al Paranimf de la UB, a casa, el primer dels Vespres d’hivern de la UB d’aquest any 2026.

Ens havíem proposat aprofitar l’oportunitat dels concerts dels Vespres d’hivern per a les activitats d’acollida, i ha valgut la pena! Escoltar música al Paranimf ja és, de per si, molt especial. I escoltar-hi un concert com el del projecte Udolç d’Alba Careta i Henrio encara més. Música cantada en català, per tant, 100 % avinent per a les activitats d’acollida lingüística de català.

Llegim a la Viquipèdia que «Udolç és un projecte musical i també un àlbum d’Alba Careta i Henrio, publicat dins de la col·lecció Càntut. El treball consisteix en la reinterpretació de cançons de bressol tradicionals en català, principalment recollides a les comarques gironines i arranjades pels autors en una proposta sonora d’ambientació onírica i nocturna». Sí, ambientació onírica i nocturna, riallera, tendra, divertida —tot plegat com el conte de Pere Calders que vam llegir abans de Nadal— i música tradicional passada pel sedàs de la sensibilitat de tres artistes dels nostres dies que ens fan presents i plenes de sentit aquestes músiques, aquestes lletres que venen de molt lluny en el temps. Udolç és la veu un punt trencada de Henrio, tan expressiva i tan… sí, dolcíssima; Udolç és la guitarra que tot ho punteja de Santi Careta, de vegades enigmàtica, sempre comunicativa; Udolç és la veu d’Alba Careta, manyaga, una carícia, i la seva trompeta, que és part de la seva veu: un gemec, un taral·lejar…