Lletra de dona es un espacio de publicación y difusión de reseñas de obras escritas por mujeres, dentro de los ámbitos tanto de la creación literaria (narrativa, teatro, poesía, ensayo, autobiografía) como de la teoría crítica
[…]
résiste, camarade
compagne de combat
la montagne nous attend
et avec tous « les insurgés »
tous les innocents
et tous ceux qui veulent
relever l’affront
ne pleure pas camarade
femme
oublie ta douleur
ta résistance
est celle
d’une palestinienne
qui lutte pour Jérusalem (53)
La represión de la sexualidad femenina desaguaba en el ansia de confidencia, de lágrimas compartidas. Por eso se idealizaba al ‘hombre atormentado’. Enamorarse era, en cierto modo, tener acceso a la naturaleza de esos presuntos tormentos varoniles, rodeados siempre de cierto misterio. (p. 149)
—¿Y por qué era pecado ser liberal?
—Porque les daba la gana a ellos y le armaban a uno un bochinche en el confesionario y yo un día me levanté y le dije al cura que no volvería a la iglesia como ellos siguieran con esa falta de caridad [...] una cosa es Cristo y otra los liberales. (Ángel, 92)
Farta de veure transformar en cadàvers els millors d'entre nosaltres. Farta de les tombes. Farta de les violacions, de les històries cruels i altres cròniques de malsons als diaris i a les ràdios. Als carrers. Farta de les amenaces i els entrebancs de la família. Farta de les diferents cares de la infàmia. Farta de viure en suspens, entre pors i precarietat, sense futur.
Ma mère me jette parfois un regard impatient. (…) Mon échappée est trop longue. Moi, je m'extasie à admirer le livre ouvert, le cahier sur lequel je recopie. Une euphorie me gagne à cette découverte inattendue: mon livre, mon cahier son indéchiffrables pour ma mère. Espaces infranchissables, ils la tiennent à distance.