Quan parlem de recerca sobre el càncer, convé fer una sèrie de precisions lingüístiques sobre l’ús d’alguns termes que hi estan relacionats. Més enllà d’estar-ne al cas, tingueu en compte que disposeu de bons verificadors ortogràfics que us poden ajudar a evitar alguns errors.

• No s’ha de confondre l’adjectiu oncogen -ògena (que produeix tumors) amb el substantiu masculí oncogèn (gen que transforma una cèl·lula sana en cancerosa).

• Hem d’usar la forma catalana de les paraules següents, que solem fer servir incorrectament sovint per influència del castellà:

alimentari, i no alimentici
malaltia, i no dolència o enfermetat
multidisciplinari, i no multidisciplinar
prevalença, i no prevalència

• Per què ens equivoquem a l’hora d’escriure aquests mots?

immunoteràpia, i no inmunoteràpia
seqüela, i no seqüel·la
trastorn, i no transtorn

• Hi ha qüestions de gènere i nombre que també solen crear-nos dubtes:

una anàlisi clínica, en comptes d’un anàlisi clínic
la diagnosi (i el diagnòstic), en comptes d’el diagnosi
una metàstasi (i unes metàstasis), en comptes d’una metàstasis

• I, quan parlem, en general no pronunciem prou bé aquestes paraules:

asimptomàtic -a es pronuncia amb essa sorda
leucòcit és una paraula plana
metàstasi es pronuncia amb essa sonora

Més enllà d’aquestes consideracions, podeu consultar la Terminologia del càncer, del TERMCAT, que conté prop de 220 termes bàsics relacionats amb el càncer i la recerca oncològica. Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició, i, si escau, notes explicatives.