Per aclarir conceptes, en aquesta proposta es parla de estudis quan es designa l’ensenyament, el grau o el màster; en canvi, es parla de títol quan es vol designar la denominació que apareix en el certificat corresponent, que va referida directament a la persona a qui s’atorga.

Les denominacions dels nous estudis i títols de grau que s’han d’impartir a la Universitat de Barcelona s’han d’ajustar als principis següents:

• Prescindir d’abreviacions i tendir a desenvolupar les sigles.

El nom dels estudis segueix l’estructura següent: grau en i màster universitari en.

La designació genèrica del tipus d’estudi (grau, màster universitari) s’escriu en minúscula. En canvi, els noms i adjectius sempre s’escriuen amb majúscula inicial.




Els determinants (articles, demostratius, possessius, quantitatius i indefinits) i els nexes (preposicions i conjuncions) s’escriuen en minúscula.

És preferible restringir al màxim l’ús de signes de puntuació en les denominacions dels estudis. En el cas que no se’n pugui evitar l’ús, cal tenir present les qüestions següents:

• Punt. No s’ha d’usar el punt en les denominacions dels estudis.
  
  
• Coma. La coma només pot aparèixer en les denominacions dels estudis en el cas que hi hagi una enumeració de més de dos elements. No és recomanable usar la coma per marcar incisos, aclariments o especificacions. Per a aquestes funcions cal usar els dos punts.
  
  

  màster universitari en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes

  
  
  
• Dos punts. Els dos punts en les denominacions dels estudis s’usen per explicitar l’objecte d’estudi inclòs en un tema més general expressat en la primera part de la denominació.
  
  

  grau en Administració i Direcció d’Empreses: Direcció i Organització

  
  

  màster universitari en Salut Mental: Investigació en Psiquiatria, Neurotoxicologia i Psicofarmacologia

  
  
  
• Punt i coma. No s’ha d’usar el punt i coma en les denominacions dels estudis.
  
  
• Punts suspensius. No s’han d’usar els punts suspensius en les denominacions dels estudis.
  
  
• Parèntesis. Els parèntesis s’usen per fer acotacions molt concretes, com ara acotacions temporals.
  
  

  màster universitari en Història Comparada (Segles XVI-XX)

  
  
  Cal evitar l’ús dels parèntesis per expressar concrecions temàtiques, que s’han d’expressar amb els dos punts.
  
  

  màster universitari en Ciències del Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí

  
  

  màster universitari en Ciències del Mar (Oceanografia i Gestió del Medi Marí)

  
  
  
• Guió llarg. No s’ha d’usar el guió llarg en les denominacions dels estudis per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. Per a aquests casos cal usar altres signes de puntuació com ara els dos punts.
  
  
• Guionet. No s’ha d’usar el guionet en les denominacions dels estudis per separar conceptes, per explicitar concrecions temàtiques ni per fer incisos. A banda dels casos de compostos que han de portar guionet segons la normativa, és preferible restringir els usos del guionet als casos en què es marca un període temporal.
  
  

  màster universitari en Història Comparada (Segles XVI-XX)

  
  
  Cal evitar l’ús del guionet preposicional per indicar relació entre dos termes si es pot expressar amb una conjunció o una preposició.
  
  

  màster universitari en Interacció entre Persona i Ordinador

  
  

  màster universitari en Interacció Persona-Ordinador

  
  
  
• Barra inclinada. No s’ha d’usar la barra inclinada per assenyalar concrecions temàtiques o per separar conceptes.
  
  

  màster universitari en Disseny Urbà: Art, Ciutat i Societat

  
  

  màster universitari en Disseny Urbà/Art, Ciutat i Societat

Cal evitar l’ús d’abreujaments en les denominacions dels estudis.

• L’ús d’abreviatures i símbols no és pertinent en les denominacions dels estudis.
  
  
• L’ús de sigles tampoc és pertinent en les denominacions dels estudis.
  
  

  màster universitari en Gestió de Recursos Humans en les Organitzacions

  
  

  màster universitari en Gestió d’RH en les Organitzacions

  
  
  De vegades, per referir-se a un estudi determinat, es genera una sigla o un acrònim per referir-se a aquest estudi en la documentació de difusió. S’ha d’evitar, però, afegir aquesta sigla com a element del nom de l’estudi.
  
  

  màster universitari en Psicologia de l’Educació

  
  

  màster universitari en Psicologia de l’Educació (MIPE)

Les denominacions dels títols segueixen les estructures següents:

• graduat o graduada en + [estudis] + per [nom de la universitat]
  
  

  el títol de Graduada en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya

  
  

  el títol de Graduada en Biotecnologia Mèdica per la Universitat de Vic

  
  

  el títol de Graduat en Enginyeria Química per la Universitat Politècnica de Madrid

  
  

  el títol de Graduat en Magisteri d’Educació Primària per la Universitat Internacional de Catalunya

  
  
  
• màster universitari o màster universitària en + [estudis] + per [nom de la universitat]
  
  

  el títol de Màster Universitari en Arquitectura, Energia i Medi Ambient per la Universitat Politècnica de Catalunya

  
  

  el títol de Màster Universitari en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona

  
  

  el títol de Màster Universitària en Enginyeria Ambiental per la Universitat Rovira i Virgili

  
  
  
• doctor o doctora per [nom de la universitat]
  
  

  el títol de Doctora per la Universitat de Barcelona

  
  Les denominacions de les especialitats dels títols van sempre precedides de la preposició en i els noms i els adjectius qualificatius que les formen s’han d’escriure amb majúscula inicial. Les especialitats no formen part estrictament de la denominació dels estudis i es poden tractar com a segments de discurs. Per tant, segons el context es poden resoldre de maneres diverses (fins i tot sense la paraula especialitat).
  
  

  té el títol de Màster Universitari en Química Avançada amb l’especialitat en Síntesi i Producció

  
  

  té el títol de Màster Universitària en Química Avançada, especialitzada en Síntesi i Producció

  
  Ara bé, en les llistes de denominacions es recomana de separar l’especialitat del nom del títol mitjançant un punt i seguit.
  
  

  títol de Màster Universitària en Química Avançada. Especialitat en Síntesi i Producció

  
  Generalment, en els certificats dels títols, en lloc de puntuació entre el títol i l’especialitat (punt, coma, etc.), hi ha un canvi de línia.

Les denominacions dels títols s’han d’escriure amb majúscula inicial, tant el genèric com els noms i els adjectius que els acompanyen.


No s’han de confondre les denominacions dels títols amb les formes genèriques de tractament ni amb les designacions de les categories laborals o professionals:

Atès que el títol s’atorga a una persona concreta, s’ha d’utilitzar la forma masculina o femenina d’acord amb el sexe de la persona.

Quan el títol hagi d’aparèixer de manera genèrica (en llistes de títols d’un centre, en bases de dades dels serveis de gestió acadèmica, en informacions per als estudiants, etc.), és bo de recollir sempre totes dues formes, la masculina i la femenina.



Sempre que hi hagi prou espai, és preferible de fer servir la forma masculina i la forma femenina desenvolupades. Si hi ha, però, algun problema d’espai, es pot utilitzar una barra inclinada per recollir la flexió de femení a continuació de la forma masculina:



Si el que es vol és fer referència a la denominació d’uns estudis més que no pas al títol pròpiament dit, és millor utilitzar les formes que s’han descrit en l’apartat corresponent als estudis. No és recomanable, en aquest cas, utilitzar la forma masculina del títol.