Noms i adjectius
- Plurals en -os
- Plural de mots acabats en -ig
- Plural de mots acabats en -sc, -st, -xt i -sp
- Confusions de gènere
- Confusions de nombre
- Gènere dels rius
Plural de mots acabats en -ig
Plural de mots acabats en -sc, -st, -xt i -sp
- La forma preferent del plural de les paraules agudes masculines acabades en -ig és -os.
sondeig, sondejos - En alguns casos marcadament especialitzats, però, es recomana la forma de plural en -s.
raig X, raigs X
Plural de mots acabats en -sc, -st, -xt i -sp
- La forma preferent del plural de noms i adjectius masculins acabats en -sc, -st i -xt és -os.
basc, bascos compost, compostos pretext, pretextos cresp, crespos - En alguns casos marcadament especialitzats, però, es recomana la forma de plural en -s.
mol·lusc bivalve, mol·luscs bivalves
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 § 16.4.1.
Institut d’Estudis Catalans. «Instruccions per al maneig del diccionari». A: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Editorial Moll; Edicions 3 i 4, 1995, pàg. lii.
Institut d’Estudis Catalans. «Instruccions per al maneig del diccionari». A: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma; València: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Editorial Moll; Edicions 3 i 4, 1995, pàg. lii.
Els noms i adjectius masculins aguts acabats en -ig poden fer el plural afegint -s o -os. Per regla general, la forma en -os és preferible en la majoria de casos.
Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què convé mantenir la formació del plural en -s.
En el plural en -os, la grafia -ig del singular esdevé -tj- o -j- segons com es facin altres derivats.
En cas de dubte, es pot consultar el DIEC. Si no hi ha informació de plural, la terminació és -jos. En cas contrari, l’entrada del diccionari duu la indicació de plural pertinent.
masculí singular | plural preferible | plural alternatiu |
sondeig | sondejos | sondeigs |
passeig | passejos | passeigs |
desig | desitjos | desigs |
lleig | lletjos | lleigs |
Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què convé mantenir la formació del plural en -s.
| ||
|
En el plural en -os, la grafia -ig del singular esdevé -tj- o -j- segons com es facin altres derivats.
|
| ||||
|
| ||||
|
| ||||
|
|
En cas de dubte, es pot consultar el DIEC. Si no hi ha informació de plural, la terminació és -jos. En cas contrari, l’entrada del diccionari duu la indicació de plural pertinent.
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 p. 179-180.
Els noms i adjectius masculins acabats en -sc, -st, -xt i -sp poden fer el plural afegint -s o -os. Per regla general, la forma en -os és preferible en la majoria de casos.
Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què convé mantenir la formació del plural en -s.
Cal recordar que no són correctes els plurals masculins en -es dels mots que acaben en -xt.
Els noms femenins acabats en -st formen el plural en -s.
masculí singular | plural preferible | plural alternatiu |
basc | bascos | bascs |
disc | discos | discs |
compost | compostos | composts |
gest | gestos | gests |
pretext | pretextos | pretexts |
context | contextos | contexts |
cresp | crespos | cresps |
gesp | gespos | gesps |
Hi ha casos, però, marcadament especialitzats, en què convé mantenir la formació del plural en -s.
| Amb aquest mètode es poden localitzar quists ovàrics. |
| El consum de mol·luscs bivalves creix arreu del món. |
| Els mariscs intervenen en la transmissió alimentària del virus. |
| Tests de control per a llavors cultivades en testos de substrat arenós. |
Cal recordar que no són correctes els plurals masculins en -es dels mots que acaben en -xt.
| Va lliurar tots els textos a l’editorial. |
 | Va lliurar tots els textes a l’editorial. |
| Si contenen part entera i part fraccionària s’anomenen nombres mixtos. |
| Si contenen part entera i part fraccionària s’anomenen nombres mixtes. |
Els noms femenins acabats en -st formen el plural en -s.
| forest, forests |
| post, posts |
| host, hosts |
Més informació
Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 p. 180.
Sovint certs mots presenten dubtes pel que fa al gènere, sobretot per interferència del castellà.
En català, són masculins els mots següents:
Són femenins, en canvi:
| Quan el bacteri afronta condicions adverses, es produeix una alteració de certs senyals moleculars. |
| Quan la bactèria afronta condicions adverses, es produeix una alteració de certes senyals moleculars. |
| L’anàlisi econòmica estudia els resultats de l’empresa a partir del compte de pèrdues i guanys. |
| L’anàlisi econòmic estudia els resultats de l’empresa a partir de la compte de pèrdues i guanys. |
En català, són masculins els mots següents:
els afores boscosos | un avantatge qualitatiu | el bacteri receptor |
el compte afectat | el corrent continu | el costum adquirit |
el deute contret | el dot transferit | el dubte resolt |
un enzim defectuós | el front ample | els llegums cuits |
els narius oberts | el pendent màxim | el senyal elèctric |
Són femenins, en canvi:
una allau provocada | una anàlisi clínica | una aroma evocadora |
la calor intensa | la dent sana | una hematia urèmica |
una olor ensucrada | la picor aguda | les postres delicioses |
la resplendor marmòria | la resta requerida | la sida asimptomàtica |
la síncope rítmica | la síndrome metabòlica | la suor freda |
Els mots acabats en -asi, -esi, -isi, -osi o -usi no són invariables i, per tant, el singular no duu -s final.
Hi ha alguns pocs casos, com ara els adjectius alisis i etesis, que només tenen forma de plural.
Amb la resta de mots cal distingir, per tant, les formes singulars de les plurals (acabades en -s).
Convé notar també que la essa intervocàlica és sonora (s’ha de pronunciar com la de casa).
Singular | Plural |
l’oasi | els oasis |
la tesi | les tesis |
l’anàlisi | les anàlisis |
la dosi | les dosis |
l’anacrusi | les anacrusis |
Hi ha alguns pocs casos, com ara els adjectius alisis i etesis, que només tenen forma de plural.
| els vents alisis |
| el vent alisi |
Amb la resta de mots cal distingir, per tant, les formes singulars de les plurals (acabades en -s).
| L’objectiu és conscienciar de la crisi climàtica i dels riscos que comporta. |
| L’objectiu és conscienciar de la crisis climàtica i dels riscos que comporta. |
| El diccionari va representar un parèntesi en la vida de Joan Coromines. |
| El diccionari va representar un parèntesis en la vida de Joan Coromines. |
Convé notar també que la essa intervocàlica és sonora (s’ha de pronunciar com la de casa).
Els noms dels rius porten article, la majoria de gènere masculí.
En aquests casos se sobreentén un mot descriptiu geogràfic masculí (com ara riu).
Hi ha uns quants rius catalans femenins —la majoria acabats en a àtona. Aquí el gènere provindria d’un mot descriptiu geogràfic femení sobreentès (com ara ribera o aigua).
Amb el genèric al davant, l’article masculí es perd, però el femení es conserva.
Tanmateix, els noms de rius femenins s’empren habitualment sense genèric per preservar l’article femení.
| l’Ebre, el Xúquer, el Rin |
En aquests casos se sobreentén un mot descriptiu geogràfic masculí (com ara riu).
| el [riu] Francolí, el [riu] Llobregat, el [riu] Ter |
Hi ha uns quants rius catalans femenins —la majoria acabats en a àtona. Aquí el gènere provindria d’un mot descriptiu geogràfic femení sobreentès (com ara ribera o aigua).
| la Bassa la Canta-rana la Castellana la Garona (era Garona, en aranès) la Llavanera la Muga la Mugueta la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana) la Ribereta la Riberola la Sénia la Sosa (de Peralta, de Sanui) la Tet la Tordera la Valira (d’Encamp o d’Orient, d’Ordino o del Nord, de Castanesa, de Cornudella) |
Amb el genèric al davant, l’article masculí es perd, però el femení es conserva.
|
| ||||
|
|
Tanmateix, els noms de rius femenins s’empren habitualment sense genèric per preservar l’article femení.
| Resseguim la Tordera, un dels rius més desconeguts del nostre país. |
| Resseguim el riu Tordera, un dels rius més desconeguts del nostre país. |
Més informació
Domingo, Carles [en línia]. «Els rius». Llengua nacional, 1999, núm. 26, p. 25-27. https://llenguanacional.cat/pdf/LN27_09.pdf [consulta: 23 març 2026].
«Observacions sobre el gènere dels noms propis» [en línia]. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2022. <https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/7.2.1.8> [consulta: 23 març 2026].
«Sobre toponímia (acords del 15 de setembre i el 20 d’octubre de 1995). Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric» [en línia]. Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: Institut d Estudis Catalans, 2021, p. 166-169. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000079.pdf [consulta: 23 març 2026].
Rabella, Joan Anton [en línia]. «Els noms dels rius catalans». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2019, núm. 5, p. 205-225, <https://raco.cat/index.php/Onomastica/article/view/361868> [consulta: 23 març 2026].
«Observacions sobre el gènere dels noms propis» [en línia]. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2022. <https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/7.2.1.8> [consulta: 23 març 2026].
«Sobre toponímia (acords del 15 de setembre i el 20 d’octubre de 1995). Els hidrònims precedits de l’article femení que no porten genèric» [en línia]. Documents de la Secció Filològica, III. Barcelona: Institut d Estudis Catalans, 2021, p. 166-169. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000079.pdf [consulta: 23 març 2026].
Rabella, Joan Anton [en línia]. «Els noms dels rius catalans». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2019, núm. 5, p. 205-225, <https://raco.cat/index.php/Onomastica/article/view/361868> [consulta: 23 març 2026].
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Aprovació: 20-2-2019
Actualització: 25-10-2024
Citació recomanada:
«Noms i adjectius» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=327> [consulta: 25 març 2026].
