Decàleg lingüístic a propòsit d’Ucraïna

Aprofitant que ben aviat comença la Setmana d’Ucraïna a la Universitat de Barcelona, fem algunes consideracions sobre mots que segur que aquests dies s’escriuran o se sentiran.

1. El nom del país s’escriu amb dièresi, Ucraïna, i es pronuncia amb la tònica a la i. Cal desestimar, doncs, les formes Ucrània, Ucraina, Ukraina, Ukraine o Ukrainja.
2. Els habitants són ucraïnesos o ucraïneses (i, si fem referència a un sol individu, ucraïnès o ucraïnesa). Mantenim, doncs, la dièresi del mot primitiu, però l’accent recau en el sufix de gentilici. Són inadmissibles les formes ucranià, ucraniana, ucranians i ucranianes.
3. La mateixa denominació rep la llengua pròpia del país: ucraïnès, que és una de les entrades de la nomenclatura Llengües de la recerca. Els codis ISO que li corresponen són uk o ukr, segons si fem servir el sistema de dues o tres lletres.
4. La moneda és la hrívnia (en plural, hrívnies), que pronunciem amb hac aspirada. Per tant, ni l’article la ni la preposició de no s’apostrofen. Cal evitar les formes hryvnia, grivna, grívnia o jrivnia. Es pot simbolitzar amb el codi ISO UAH, que no admet plural i que s’escriu íntegrament en majúscula.
5. La capital del país és Kíiv, topònim a què ja vam dedicar un apunt lingüístic quan va esclatar la guerra amb Rússia. La forma Kíiv correspon a la transcripció al català del topònim en llengua ucraïnesa. Recordeu, doncs, les recomanacions internacionals de prioritzar les formes en la llengua originària i no en les rebudes a través de llengües intermèdies, com és el cas de Kíev (que seria la transcripció del topònim rus). No fem servir tampoc les formes Kiyv, Kyev, Kyiv, Kyïv, Kyjev o Kyjiv.
6. En català, la v a final de mot se sol pronunciar f. Per tant, Kíiv es pronuncia com serf.
7. El gentilici de Kíiv és kiïvià, kiïviana, kiïvians, kiïvianes, una forma no recollida al DIEC, però sí documentada en altres obres de referència, com ara el GDLC.
8. Tornem a la toponímia. Sempre que un topònim ucraïnès tingui una forma consolidada en català, fixada en el Nomenclàtor mundial, la prioritzem. Una manera d’optimitzar la cerca és el Multicercador lèxic i una font molt productiva que hi està inclosa és l’Ésadir, que explicita sempre les formes desestimades dels topònims i dona orientacions clares sobre pronúncia. Si el dubte persisteix, podem recórrer a l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans.
9. L’ucraïnès comparteix alfabet amb altres llengües eslaves, com ara el rus o el bielorús. Per a la transcripció gràfica al català de mots escrits en ciríl·lic, se segueix, doncs, la proposta per a noms russos aprovada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta obra té l’objectiu de facilitar la lectura, simplificar la codificació i reduir les variants.
10. En el cas de noms de personalitats contemporànies, se sol respectar la grafia en alfabet llatí que les mateixes persones han adoptat en publicacions pròpies, blogs, perfils personals en xarxes socials, etc. L’Ésadir recull una llarga llista de noms propis (antics i actuals) i en fixa la transcripció.

Comptem que, amb aquestes indicacions, el programa d’activitats previst per a la Setmana d’Ucraïna, organitzada per la Coalició Global d’Estudis Ucraïnesos (GCUS), també serà un èxit des del punt de vista lingüístic.