Autora del post: Judith Peix Un dels materials més recurrents que es recuperen a les excavacions arqueològiques són les ceràmiques. Es tracta d’un objecte que ha acompanyat a la humanitat des de la prehistòria fins al món actual, i que és una eina molt útil per l’arqueòleg, ja que aporta una gran quantitat d’informació. Per exemple, permet datar l’estrat que s’està excavant, evidenciar un possible contacte entre poblacions si la ceràmica identificada es troba en altres jaciments, i permet documentar iContinua llegint…Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions
Andrea Gamo López: Les pipes de Caolí del jaciment del Born
Autora del post: Andrea Gamo López Les pipes de Caolí trobades a les intervencions en el Born, i d’altres intervencions de Barcelona (a destacar el Baluard del Migdia), són testimoni del consum de tabac fumat, sobretot a partir del s. XVI quan aquesta pràctica substitueix el consum de rapè, tabac que es consumeix per via nasal a Europa. El caolí és una argila blanca formada per caolinita, un material molt plàstic i refractari. Les pipes eren modelades a mà i desprésContinua llegint…Andrea Gamo López: Les pipes de Caolí del jaciment del Born
Óscar Pérez-Parque: Modelització en 3D del Patrimoni Arqueològic: el cas del Poble Vell de Corbera d’Ebre
Autor del post: Óscar Pérez-Parque Els models de digitalització virtual en 3D estan en ple apogeu actualment, essent emprats tant a nivell arqueològic –directament a jaciments- com en elements del patrimoni cultural català. L’ús d’un model en 3D ens permet observar en diferents perspectives, i de manera no invasiva, el registre arqueològic. Alhora, aquestes tècniques permeten prendre mesures exactes i tenir nous elements d’anàlisi, com en el cas específic que proposem, per a poder comparar geomètricament els vestigis arqueològics. Aquest tipusContinua llegint…Óscar Pérez-Parque: Modelització en 3D del Patrimoni Arqueològic: el cas del Poble Vell de Corbera d’Ebre
Sara Monlleví: La importància del port de Barcelona per a l’arribada de materials d’importació
Autor del post: Sara Monlleví Barcelona durant els s. XVI i XVII era una ciutat comercialment oberta al món. En vàries campanyes d’excavació s’ha pogut documentar diversos elements d’importació com són objectes ceràmics, de vidre i les pipes. La ceràmica procedia sobretot d’Itàlia (Ligúria, Montelupo, Faenza i Pisa), seguit per peces procedents de França (Provença i Llenguadoc) i del Nord d’Europa (sobretot d’Alemanya). El vidre amb major documentació ha estat el que procedia de Venècia, amb les manufactures de Murano,Continua llegint…Sara Monlleví: La importància del port de Barcelona per a l’arribada de materials d’importació
Proyección de “El espejo de la memoria” y conversatorio sobre patrimonio y memoria (Pablo Alonso Gonález)
El 7 de març de 2017 el Seminari permanent Rastres i Rostres de la Violència, projectà el documental El Espejo de la Memoria, de l’Historiador i Documentalista Pablo Alonso González, conversant sobre Patrimoni i Memòria. Pablo Alonso González és científic titular del CSIC, investigador postdoctoral FCT del Instituto de Ciencias Sociais de la Universidade de Lisboa. Obtingué un Mphil i un PhD en Arqueologia i Estudis del Patrimoni per la University of Cambridge, a més d’un doctorado en Història, per laContinua llegint…Proyección de “El espejo de la memoria” y conversatorio sobre patrimonio y memoria (Pablo Alonso Gonález)
Tània Escuer: Les anàlisis de restes vegetals: les grans desconegudes en l’estudi dels jaciments urbans dels períodes més recents
Autora del post: Tània Escuer Ja hem parlat anteriorment de la bioarqueologia (o arqueobiologia), de les diferents disciplines que la conformen i de la importància que té per l’arqueologia, per conèixer la relació entre l’ésser humà i el medi en el qual es movia. Important, no només pel fet que l’arqueologia es nodreix d’això, de l’estudi multidisciplinari de les restes arqueològiques, per tal d’extreure’n tot tipus d’informació, sinó perquè aquests estudis en concret, en contextos més recents, són molt escassos. IContinua llegint…Tània Escuer: Les anàlisis de restes vegetals: les grans desconegudes en l’estudi dels jaciments urbans dels períodes més recents
Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única
Autor del post: Sergi Sánchez Crespo Entre el 27 de juny i el 8 de juliol dotze estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han estat aprenent a excavar en el Mercat del Born. Aquest és un indret únic, tant pel que fa a la magnitud de les restes preservades, com per la popularitat del propi jaciment, així com per la repercussió periodística que va suposar la primera excavació del jaciment des de la inauguració del Born CentreContinua llegint…Sergi Sánchez Crespo: Excavar al Mercat del Born: una experiència única
Arqueologia preventiva i Guerra Civil a Barcelona. Els refugis antiaeris. (Jordi Ramos i Carme Miró)
El quart seminari de Rastres i Rostres de la Violència per al curs 2016-2016 presentà el 22 de febrer a la Facultat de Geografia i Història (UB) el seminari: Arqueologia preventiva i Guerra Civil a Barcelona. Els refugis Antiaeris. El seminari fou a càrrec de Jordi Ramos Ruiz, arqueòleg especialista en conflicte, i Carme Miró i Alaix, arqueòloga al Servei d’Arqueologia de Barcelona com a responsable del Pla Barcino i del Departament de Documentació, recerca, i arqueologia preventiva. Jordi RamosContinua llegint…Arqueologia preventiva i Guerra Civil a Barcelona. Els refugis antiaeris. (Jordi Ramos i Carme Miró)
Cintia Alonso Gago: Una excavació arqueobiològica
Autora del post: Cintia Alonso Gago És possible que en alguns dels articles que van dedicar els mitjans de comunicació a l’excavació de la Casa Corrales al Born CCM trobéssiu el concepte «excavació arqueobiològica». A més, si vau tenir l’oportunitat d’apropar-vos durant les dues setmanes en les quals vam participar en la intervenció, potser vau veure que en alguns moments puntuals de l’excavació recollíem la terra en grans bosses de plàstic, mentre que en altres ocasions no ho fèiem. I potserContinua llegint…Cintia Alonso Gago: Una excavació arqueobiològica
Marta León: El dibuix arqueològic: la figura del dibuixant en Arqueologia
Autora del post: Marta León En el treball de camp, és a dir, les tasques d’excavació és molt important registrar i documentar, mitjançant el dibuix i la fotografia les restes materials (ossos, ceràmiques, metalls, joies, etc.) o estructures (murs, paviments, forns, etc.) que es trobin dins l’àmbit que s’estigui tractant per tal de poder ésser estudiats paral·lelament o en posterioritat un cop l’excavació hagi finalitzat i poder elaborar una interpretació de l’àrea. Pel que fa a la historiografia, el dibuixContinua llegint…Marta León: El dibuix arqueològic: la figura del dibuixant en Arqueologia