La industrialització hidroelèctrica va suposar una profundíssima transformació del paisatge i la societat del seu entorn. La construcció de les centrals del Pallars Jussà va comportar una intensa immigració de treballadors d’arreu de la península (més de 10.000 en els primers anys) en una zona rural aïllada amb una població molt reduïda, la qual cosa va suposar un gran procés d’urbanització i la construcció de nous pobles i complexos d’habitatges.
L’embassament de Sant Antoni va ser el primer gran embassament de Catalunya amb 12 km de llarg, i una capacitat de 228 Hm3, representant la retenció d’aigua més gran d’Europa i la setena del món en aquell moment.
El complex hidroelèctric fou construït entre 1913 i 1916, malgrat que els treballs preliminars i topografia s’iniciaren ja l’any 1911. Aquest comptava amb pressa de contenció, embassament i central de producció d’electricitat.
Donades les dimensions de les obres hi van participar més de 4000 treballadors (incloent la central auxiliar de Sossís, la carretera de Terradets i els canals de reg), dels quals una vegada finalitzades les obres només en quedaren 48 d’estables. La major part dels obrers van migrar des d’arreu de l’Estat Espanyol entre les quals predominava Múrcia, Aragó i Andalusia, però també de terres agrícoles de Catalunya i de la comarca en general.
Els càrrecs tècnics i directius vingueren però amb els responsables de l’empresa d’Estats Units i Canadà, amb experiència prèvia i probablement també relacions laborals anteriors, malgrat alguns treballadors locals foren contractats per a tasques tècniques auxiliars.
És precisament aquesta dimensió social d’un dels projectes industrials més rellevants de Catalunya una de les qüestions que han rebut encara poca atenció. Precisament, el campament de treballadors de Sant Antoni, on s’allotjaren les persones que construïren a la segona dècada del segle XX amb les seves mans la gran presa, és un dels elements historiogràficament més desconeguts.
Les intervencions al campament de Sant Antoni, han constituït la part central del projecte d’estudi, amb la localització i anàlisi dels vestigis existents del campament on visqueren els treballadors migrats que construïren la presa de Sant Antoni.
El projecte conformat per la recerca documental, el buidatge bibliogràfic i la intervenció han permès reconstruir històricament els habitatges d’aquests treballadors, les condicions a què estigueren sotmesos i les vides quotidianes d’una part de la història de La Canadenca que ha romàs marginalitzada i oblidada, on les condicions de treball foren dures, amb importants mancances de seguretat i amb jornades laborals d’entre 10 i 12 hores d’un treball molt físic i amb un suport tècnic limitat en unes condicions meteorològiques força extremes.
D’igual manera s’han assentat les bases per al seu reconeixement social i l’establiment de coneixement per a la seva conservació, difusió i recuperació patrimonial.
El projecte s’emmarca en el si de les pràctiques de la Universitat de Barcelona i la iniciativa, impulsada per l’Associació Pirineus Watt, ha rebut el finançament dels ajuts Creu Casas, destinats a promoure la recerca en el context local i comarcal, i motivat per la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut Ramon Muntaner amb suport de la Generalitat de Catalunya.
