Alumnes de la Universitat de Barcelona realitzen campanyes arqueològiques per analitzar les condicions de vida dels obrers a través dels vestigis trobats Les obres de construcció de la presa de l’embassament de Sant Antoni, a Talarn, van durar cinc anys, entre el 1911 i el 1916, i van acollir prop de 4.000 treballadors, que s’allotjaven en un campament que es va construir molt a prop del salt de comportes. Aquest campament, però, va ser arrasat entre 1916 i 1920, i pràcticament no en queden documents. Ara, unContinua llegint…Reconstrueixen la vida dels treballadors de la presa de Sant Antoni amb prospeccions a l’antic campament
Prospecten al campament dels treballadors de la presa de Talarn per reconstruir-ne la vida quotidiana
El projecte analitzarà els vestigis existents, les condicions de vida i el desenvolupament hidroelèctric Article a Viure als Pirineus per Marta Lluvich. Enllaç a la notícia: https://www.viurealspirineus.cat/articulo/pallars-jussa/prospecten-campament-dels-treballadors-presa-talarn-per-reconstruir-ne-vida-quotidiana/20250725072621058705.html Les obres de construcció de la presa de l’embassament de Talarn, al Pallars Jussà, van començar l’any 1911 i van acabar l’any 1916. Un equip del grau d’arqueologia de la Universitat de Barcelona ha prospectat aquesta zona amb l’objectiu de reconstruir la vida quotidiana d’aquests campaments i dels treballadors que s’hi allotjaven. La professora de la Universitat de Barcelona, Laia Gallego, ha explicatContinua llegint…Prospecten al campament dels treballadors de la presa de Talarn per reconstruir-ne la vida quotidiana
Una excavació revela com vivien els obrers que van construir la presa de Talarn
Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona estudien el campament de Sant Antoni per recuperar la memòria quotidiana dels treballadors d’una de les grans obres hidroelèctriques del segle XX al Pallars Jussà Article a NacióLleida per Oriol Almacellas Verdés. Enllaç a la notícia:https://naciodigital.cat/lleida/cultura/una-excavacio-revela-com-vivien-els-obrers-que-van-construir-la-presa-de-talarn.html Un equip del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona està excavant els antics campaments dels treballadors que van construir la presa de Talarn, al Pallars Jussà, entre 1911 i 1916. Tot i que les instal·lacions van ser desmantellades fa un segle, encara se’n conserven indicis que permeten reconstruir com hi vivienContinua llegint…Una excavació revela com vivien els obrers que van construir la presa de Talarn
Arqueología para reconstruir la vida cotidiana de los trabajadores del campamento de la presa de Talarn
Las obras de construcción de la presa del embalse de Talarn, en el Pallars Jussà, comenzaron el año 1911 y terminaron en 1916. Un equipo del grado de arqueología de la Universidad de Barcelona ha prospectado esta zona con el objetivo de reconstruir la vida cotidiana de estos campamentos. Laia Gallego, ha explicado que pese a que durante los años veinte del siglo pasado se arrasó el campamento, sí que todavía han podido reconstruir rastros. Estas señales hablan sobre cómoContinua llegint…Arqueología para reconstruir la vida cotidiana de los trabajadores del campamento de la presa de Talarn
Què ens diuen els materials a les arqueòlogues? La materialitat i els elements constructius del campament de treballadors de Sant Antoni
L’arqueologia és una ciència que estudia, descriu i interpreta el passat a través de la materialitat, però, això que vol dir?Qualsevol cosa física que puguem tocar, sigui una ceràmica, una estructura o una llauna, són materials, i aquests materials estan relacionats amb una societat o un grup concret. Per exemple, si pensem en objectes relacionats amb els infants, pensarem en joguines, biberons, un bressol… Aquesta és la materialitat d’un infant. O si pensem en agricultors, tindrem aixades, tractors, un corral…Continua llegint…Què ens diuen els materials a les arqueòlogues? La materialitat i els elements constructius del campament de treballadors de Sant Antoni
El paisatge de Santa Creu (s. XIX-XX): el reflex d’un món canviant
El paisatge, definit per hom com a aspecte, vista, d’un paratge natural, pot ser entès com un concepte visual, que apel·la a la percepció estètica i que queda separat de l’esfera humana. Des de l’arqueologia i altres disciplines, però, es reivindica l’acció humana com a factor que dona forma al paisatge, i d’aquesta manera es transforma en un concepte capaç de ser estudiat. Al paratge de Santa Creu (Talarn, Pallars Jussà) és on documentem el campament de treballadors de SantContinua llegint…El paisatge de Santa Creu (s. XIX-XX): el reflex d’un món canviant
La Canadenca i la immaterialitat dels moviments obrers
Els moviments obrers han sigut un dels grans vertebradors al llarg del s. XX des del seu inici a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX com a resposta a una societat cada vegada més industrialitzada i amb unes condicions de vida més dures i injustes. Pel que fa a Catalunya i Espanya segurament una de les fites més importants d’aquests moviments obrers és la Vaga de La Canadenca; aquesta vaga va produir-se en un context de malestarContinua llegint…La Canadenca i la immaterialitat dels moviments obrers
Los prostíbulos en el Pallars Jussà: trabajo, ocio y moral en tiempos de la hidroeléctrica
Cuando pensamos en la construcción de grandes obras de ingeniería como las presas del Pirineo catalán, solemos imaginarnos las máquinas, los obreros y el impacto económico en la comarca. Sin embargo, uno de los fenómenos menos visibles —y a la vez más reveladores— fue la aparición y proliferación de prostíbulos en lugares como Tremp y Talarn, estrechamente vinculados a la llegada de miles de trabajadores de la empresa hidroeléctrica La Canadenca a partir de 1911. La historiadora Joana Franch, enContinua llegint…Los prostíbulos en el Pallars Jussà: trabajo, ocio y moral en tiempos de la hidroeléctrica
La modernització a canvi de la tradició. Els oficis perduts davant el fenomen de la hidroelectricitat: el cas dels raiers
No és cap novetat afirmar que amb l’arribada de la modernitat i del consegüent capitalisme, molts costums i tradicions han anat desapareixent amb el pas del temps. La creació de nous productes més eficients o la formulació de noves respostes aplicades a uns mateixos problemes, acaben sent els responsables de l’acceleració del canvi cultural que ha anat experimentant l’ésser humà durant el segle passat. Una de les conseqüències més grans que ha provocat l’entrada de la vida moderna en elContinua llegint…La modernització a canvi de la tradició. Els oficis perduts davant el fenomen de la hidroelectricitat: el cas dels raiers
LA IDEOLOGIA COLONIAL A TRAVÉS DE LA MATERIALITAT I DOCUMENTACIÓ DEL CAMPAMENT DE TREBALLADORS DE L’EMBASSAMENT DE SANT ANTONI (TALARN, PALLARS JUSSÀ, LLEIDA)
Que ens ve al cap quan parlem de colonialisme? Sovint pensem en l’Àfrica i l’explotació europea dels segles XIX-XX, tan recordada a la cultura popular per films com Memòries d’Àfrica (1985). Però el colonialisme també fou una mentalitat que traspassà fronteres i influí totes les dinàmiques de l’època, inclosa la industrialització europea, com mostra la infraestructura hidroelèctrica instal·lada al Pallars a la segona dècada del segle XX. El campament de treballadors de Sant Antoni (Talarn, Pallars Jussà), residència dels obrersContinua llegint…LA IDEOLOGIA COLONIAL A TRAVÉS DE LA MATERIALITAT I DOCUMENTACIÓ DEL CAMPAMENT DE TREBALLADORS DE L’EMBASSAMENT DE SANT ANTONI (TALARN, PALLARS JUSSÀ, LLEIDA)