Millorar els models de predicció climàtica en el futur i reduir la incertesa sobre l'impacte cada cop més preocupant dels gasos d'efecte hivernacle al planeta són alguns dels objectius de MARGO, una base de dades global sobre climatologia publicada en la nova edició de Nature Geoscience per un equip internacional on participa la investigadora Isabel Cacho, del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la UB.
MARGO es presenta en l'article «Constraints on the magnitude and patterns of ocean cooling at the Last Glacial Maximum», una recopilació de treballs internacionals d'experts en micropaleontologia, biologia, química, oceanografia, tecnologia de la informació, gestió de dades, modelitzadors, etc., entre els quals també destaquen Antoni Rosell-Melé, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i membre del grup de coodinació i promoció del projecte MARGO; C. Waelbroeck, del CNRS (França); M. Kucera, de la Universitat de Bremen (Alemanya); R. Schneider de la Universitat de Kiel (Alemanya), i A. C. Mix, de la Oregon State University (els Estats Units).

MARGO (Multiproxy Approach for the Reconstruction of the Glacial Ocean Surface) és una base de dades paleoclimàtica que revisa i avalua les variacions de temperatura de la superfície marina per a l'últim màxim glaciar (19.000-23.000 anys), i aporta així una eina fonamental, contrastada i actualitzada, per reduir les incerteses en simulacions climàtiques.

Entendre el com i el perquè dels canvis climàtics en el passat és clau per entendre el sistema climàtic actual i fer modelitzacions de canvi en el futur. «Els models són l'única eina que tenim avui dia per predir el que passarà al futur», comenta Isabel Cacho, que és membre del GRC Geociències Marines dirigit pel catedràtic Miquel Canals a la UB, i també amb seu al Parc Científic de Barcelona. «Disposar d'eines per posar a prova aquests models -continua- i saber si funcionen és bàsic en estudis de climatologia.

L'única manera de fer-ho és fent assajos en períodes del passat on hi ha certesa que el clima era diferent. Si aquests models poden reproduir els canvis reals que van passar al clima global, sabem que seran capaços de reproduir els canvis en el sistema climàtic».
Per als científics, l'últim màxim glacial és un laboratori climatològic de referència perquè en aquest període el clima era molt diferent, abunden les dades paleoclimatològiques i les datacions poden establir-se amb certa precisió. En modelització climatològica, el precedent científic de MARGO és CLIMAP, un projecte creat els anys setanta per la National Science Foundation (els Estats Units) per reconstruir els models climàtics globals durant l'últim màxim glacial i estudiar l'impacte climàtic de les glaciacions en el clima global. «CLIMAP -explica Isabel Cacho- és l'única recopilació global sobre aquestes dades utilitzada fins ara, però el projecte actual és una base de dades molt més fiable i amplia les fronteres del coneixement en climatologia».

MARGO es basa en 696 reconstruccions de temperatura marina superficial de l'últim màxim glacial (en especial, en aigües de l'Atlàntic nord, l'oceà glacial Antàrtic i les latituds tròpicals). «La nova base de dades, més extensa que l'anterior CLIMAP, incorpora com a gran innovació les anàlisis geoquímiques, a més de registres paleotermomètrics i anàlisis de microfòssils, i pot actualitzar-se amb l'entrada de noves dades», comenta Isabel Cacho, que en el mar