El salvament del caganiu: un ajut alimentari decisiu

Notícies | 12-06-2019

Ajudar a sobreviure els petits caganius —els darrers ocellets nascuts d’una niuada— pot ser una acció efectiva per millorar la protecció d’espècies en el seu hàbitat natural. Aquesta és l’estratègia que ha fet servir l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) per millorar les opcions de supervivència d’un poll de duc, el més petit d’una niuada de quatre polls.

El duc (Bubo bubo) és una espècie indicadora de la qualitat mediambiental de l’entorn natural. L’electrocució i els rodenticides —a més dels accidents, la caça i les col·lisions amb la xarxa elèctrica— són les grans amenaces per a la conservació d’aquestes aus. Com en altres rapinyaires, quan hi ha postes de molts ous, amb dies de diferència entre cada poll, el caganiu pot morir de gana en no poder competir per l’aliment amb els polls més grans.

El niu amb quatre polls —un fet quasi excepcional en aquesta espècie— va ser descobert per l’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio), que dirigeix Joan Real, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'IRBio, durant el seguiment científic d’una població de ducs al Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Segons els experts, el caganiu —amb un pes baix i poc desenvolupat— havia nascut una setmana més tard que els seus germans i tenia poques probabilitats de sobreviure.

En el marc de les tasques de control i d’anellament de polls —un protocol essencial per conèixer l’estat de la població—, l’equip investigador també va aportar aliments suplementaris per a tot el grup familiar al niu. Aquesta intervenció dels experts —amb els aliments subministrats pel suport del Centre de Fauna de Torreferrussa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya— ha estat decisiva perquè el petit caganiu i la resta del grup tinguin més opcions de sobreviure. El cas del petit caganiu mostra, un cop més, que la col·laboració entre investigadors, administració i naturalistes és una eina imprescindible per a la conservació de la biodiversitat que ens envolta.

Més informació



Comparteix-ho: