Els herbassars marins de posidònia poden capturar i extreure plàstics abocats a l’oceà

Notícies | 14-01-2021

Les praderies de Posidonia oceanica —una fanerògama marina endèmica de la Mediterrània amb un important rol ecològic en el medi marí— poden capturar materials plàstics abocats al mar i retornar-los a terra ferma. Així ho revela un estudi publicat a la revista Scientific Reports que té com a primera autora la professora Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

El treball descriu per primer cop el paper destacat de la posidònia com a filtre i trampa dels plàstics abocats a la zona costanera i és pioner en la descripció d’un mecanisme natural per capturar i eliminar aquests materials del medi oceànic. També són autors de l’article els experts Miquel Canals, William P. de Haan i Marta Veny, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la UB, i Javier Romero, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

 

Una trampa per als plàstics abocats a la zona costanera

La Posidonia oceanica forma unes denses praderies que generen un hàbitat de gran valor ecològic (alimentació, refugi, reproducció, etc.) per a la biodiversitat marina. En el marc de l’estudi, l’equip va analitzar la captura i l’extracció de plàstics en els extensos herbassars de posidònia del litoral de Mallorca. «Tot indica que els plàstics queden atrapats als herbassars de posidònia. En aquestes praderies, els plàstics són incorporats a uns aglomerats de fibres naturals en forma de bola —les egagròpiles o boles de Neptú de la posidònia— que són expulsats del medi marí durant les tempestes», explica Anna Sànchez-Vidal, que és membre del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.

«Segons les anàlisis —continua l’experta—, els microplàstics atrapats a les praderies de Posidonia oceanica són majoritàriament filaments, fibres i fragments de polímers més densos que l’aigua de mar, com ara el polietilè tereftalat (PET)».

 

Com es formen les boles de Neptú de la posidònia?

Aquesta fanerògama marina té una estructura vegetativa formada per una tija modificada en forma de rizoma d’on surten arrels i fulles. En caure les fulles, les seves bases (beines) queden adherides als rizomes i els donen un aspecte plomós. «Com a resultat de l’erosió mecànica en el medi marí, les beines enterrades al fons van alliberant progressivament unes fibres lignocel·lulòsiques que es van agregant i entrellaçant a poc a poc, fins a formar uns aglomerats en forma de bola coneguts com a egagròpiles», explica el catedràtic Javier Romero, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

Les egagròpiles de la posidònia són expulsades de les praderies durant períodes amb fort onatge i una part acaba dipositada a les platges. Tot i que encara no hi ha estudis que quantifiquin el nombre d’egagròpiles que són expulsades del medi marí, s’estima que es poden atrapar fins a 1.470 plàstics per quilogram de fibra vegetal, unes quantitats significativament superiors a les capturades a través de les fulles o de la sorra. Tal com apunta la investigadora Anna Sànchez-Vidal, «encara no podem conèixer bé la magnitud d’aquesta exportació de plàstics cap a terra ferma, però unes primeres estimacions revelen que les boles de posidònia podrien arribar a atrapar de l’ordre de 867 milions de plàstics cada any».

 

Oceans lliures de plàstics: una responsabilitat de tothom

La petjada contaminant dels plàstics generats per l’activitat humana és un greu problema mediambiental que afecta ecosistemes costaners i oceànics de tot el planeta. D’ençà que es van començar a fabricar de manera massiva als anys cinquanta del segle XX, aquests materials sintètics s’han anat abocant i acumulant als oceans —els fons marins actuen com a embornal final de microplàstics— i són transportats pels corrents oceànics, el vent i les onades. «El plàstic que trobem surant als oceans és només un petit percentatge de tot el que hem abocat al medi marí», alerta Anna Sànchez-Vidal.

L’article publicat a la revista Scientific Reports s’ha dut a terme en el marc de l’assignatura Treball Final de Grau del grau de Ciències del Mar, que s’imparteix a la Facultat de Ciències de la Terra, i ha tingut el suport dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB). El servei ecosistèmic de la posidònia descrit ara té un valor significatiu en una àrea marina com la Mediterrània, amb elevades quantitats de plàstic tant a la superfície com als fons marins, i amb herbassars de posidònia que poden arribar a ocupar grans extensions situades fins als quaranta metres de fondària.

«Per això, cal protegir i conservar aquests ecosistemes tan vulnerables. Ara bé, la millor estratègia de protecció ambiental per mantenir els oceans lliures de plàstics és reduir-ne els abocaments, una acció que exigeix limitar dràsticament el seu ús per part de la població», conclouen els experts.

 

Article de referència:

Sànchez-Vidal, A.; Canals, M.; de Haan, W. P.; Romero, J.; Veny, M. «Seagrasses provide a novel ecosystem service by trapping marine plastics». Scientific Reports, gener de 2021. Doi: 10.1038/s41598-020-79370-3