Recerca

  • La Neuroeducació és una nova disciplina acadèmica que integra els coneixements en neurociència per aplicar-los a l'educació i als aprenentatges. Suposa un impuls molt important per a la innovació educativa amb fonaments científics que, juntament amb tots els fonaments tradicionals de la pedagogia moderna, contribueix a mantenir el seu creixement. És, per tant, una nova font de coneixements que afavoreix que la pedagogia pugui optimitzar encara més les seves propostes.

  • La recerca en biologia del desenvolupament d'aquest grup té com a objectiu entendre els mecanismes genètics i moleculars que controlen el desenvolupament i la regeneració. Utilitzem una àmplia varietat de tecnologies innovadores, com l'enginyeria genètica, la genòmica i la bioimatge. El treball dels nostres laboratoris persegueix establir connexions entre la recerca bàsica i la salut humana i la malaltia.
  • El nostre grup estudia l’origen i evolució del nostre fílum, els cordats. En particular, investiguem l’impacte que la pèrdua gènica ha tingut en la evolució de les xarxes gèniques reguladores del desenvolupament, centrant-nos en el desenvolupament del cor i la musculatura en l’apendiculari tunicat Oikopleura dioica, com a cas estudi d’un model knockout evolutiu (projecte OIKOeKO).

  • Julio Rozas (catedràtic)
    webgrec.ub.edu/webpages/000011/cat/jrozas.ub.edu.html

     

    Alejandro Sánchez-Gracía (professor Lector SH)
    webgrec.ub.edu/webpages/000011/cat/elsanchez.ub.edu.html

     

    En el grup de recerca estudiem l’impacte de les principals forces evolutives en la estructura, organització i evolució dels genomes animals. Per dur a terme la recerca combinem enfocaments teòrics, analítics, experimentals i bioinformàtics, alguns d’ells desenvolupats al nostre grup. En particular, ens interessa especialment entendre els mecanismes subjacents a l’evolució molecular i determinar l’ origen i naturalesa de les innovacions genètiques. Per la recerca obtenim i fem servir dades genòmiques i transcriptòmiques, aplicant mètodes de la genòmica comparativa i de poblacions. Las principals línies de recerca aborden el origen i l’evolució de famílies multigèniques que codifiquen els components moleculars del sistema quimiosensorial dels invertebrats, les bases genòmiques de les radiacions adaptatives a illes oceàniques, i l’adaptació dels organismes als canvis climàtics. També desenvolupem i mantenim activament programari per a l’anàlisi de variabilitat genètica i genòmica en diferents contextos analítics.

  • Les innovacions evolutives són revolucions biològiques: els nous òrgans estan associats críticament amb l'aparició de noves espècies i la seva explotació de nous nínxols, però, l'origen de les novetats morfològiques és una qüestió que es planteja des de fa molt temps en biologia evolutiva.
  • La recerca del grup de Genètica Evolutiva es centra en l'estudi de l'evolució principalment al nivell molecular. L'estudi comparatiu de les seqüències de DNA proporciona informació sobre els mecanismes implicats en l'evolució de les espècies i també sobre les seves relacions filogenètiques. Aquests estudis evolutius es realitzen en un ampli ventall d'espècies, tot i que molts projectes es centren en organismes model com Drosophila , Arabidopsis , amfiox i Ciona . Entre els objectius d'aquests estudis es pot destacar la detecció de la selecció natural tant a nivell genòmic com de gens candidats, l'establiment de la importància dels canvis en regions reguladores i de les duplicacions en l'evolució de famílies i xarxes gèniques, la determinació de l'estructura genètica poblacional i el seguiment de processos evolutius mitjançant la caracterització de poblacions colonitzadores. Tanmateix, s'estan desenvolupant eines bioinformàtiques per l'anàlisi evolutiva dels genomes. Tots aquest estudis pretenen assolir una visió integradora sobre l'evolució de les poblacions naturals, l'adquisició de noves funcions i el manteniment de la biodiversitat animal i vegetal.

  • La recerca del grup de Genètica Molecular Humana se centra en dos tipus de malalties genètiques. El primer grup inclou patologies monogèniques amb graus d’heterogeneïtat genètica diversos, des de malalties lisosòmiques fins a la retinitis pigmentosa. Un primer objectiu ha estat la identificació de nous gens candidats, l’anàlisi de mutacions i la caracterització estructural i funcional dels al·lels mutants. Ens proposem prosseguir els estudis aprofundint en els aspectes funcionals d’aquestes variants a nivell cel·lular i tissular, la construcció i anàlisi de models animals i el desenvolupament de noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. El segon grup de patologies comprèn malalties genètiques complexes. Estem fent estudis d’associació amb diverses patologies utilitzant marcadors de gens i loci candidats, per tal d’identificar factors genètics de risc i determinar les bases moleculars de la seva contribució a la patologia.

  • Estem interessats en el comportament cel·lular durant l'organogènesi. Centrem la nostra recerca en genètica i biologia cel·lular durant la formació d'òrgans i les seves implicacions per a la plasticitat dels sistemes nerviós i vascular, amb l'ús de Drosophila melanogaster com a sistema model principal. 

    Estudiem com les cèl·lules migren, es guien a les seves destinacions i ramificacions per construir xarxes cel·lulars complexes.

  • L'interès del nostre Grup és entendre com la comunicació entre cèl·lules impulsa el desenvolupament animal. Utilitzem els planaris com a sistema model, ja que tenen una plasticitat sorprenent que els permet regenerar qualsevol part del cos i canviar la seva mida contínuament. Aquestes propietats es basen en l'existència d'una enorme població de cèl·lules mare pluripotents.

    En els últims anys hem estudiat dues vies principals de senyalització intercel·lular:
    1. La via de senyalització Wnt, que especifica la identitat posterior durant la regeneració.
    2. La via de senyalització Hipo, que és essencial per mantenir l'estat diferenciat. La seva inhibició promou la desdiferenciació i la transformació tumoral.

    Els nostres resultats mostren que els senyals intercel·lulars que impulsen les decisions cel·lulars durant el desenvolupament embrionari i adult es conserven al llarg de l'evolució. Així, el nostre model ofereix una plataforma única per visualitzar i desxifrar un procés cel·lular complex.
  • La nostra recerca se centra en dos aspectes de les interaccions planta-bacteri: estudiar els determinants genètics que causen malaltia o resistència a malalties i caracteritzar els executors bioquímics de la mort cel·lular programada.
    Per a estudiar els determinants genètics de la malaltia, fem servir com a model Ralstonia solanacearum, que causa el marciment bacterià. Actualment analitzem les claus ambientals que controlen la virulència del patogen, per a la qual cosa hem desenvolupat un conjunt d'eines genètiques. A llarg termini, les dades que apleguem ens ajudaran a establir el programa genètic implementat pel patogen durant la infecció, incloent-hi els temps i intensitats d'expressió de les activitats principals de virulència. Aquest coneixement pot conduir al disseny racional d'estratègies de protecció de cultius, o almenys, proporcionar un mitjà per avaluar la resistència i susceptibilitat.
    En les plantes se sap molt poc dels mecanismes que controlen la mort cel·lular programada en resposta a patògens. Hem demostrat que les metacaspases són els reguladors principals de la PCD en plantes i estudiem la dinàmica dels complexos proteics que es formen durant la mort cel·lular i com es regulen.
  • L’objectiu principal de la nostra investigació és caracteritzar els principals esdeveniments i processos que creen i configuren la diversitat i la distribució dels organismes vius. Amb aquest objectiu, estem utilitzant com a organismes models planàries d’aigües dolces i terrestres (Platyhelminthes, Tricladida) en dos “hotspots” de biodiversitat: la conca mediterrània i el bosc atlàntic del Brasil. Els estudis els duem a terme principalment analitzant la seva diversitat genètica i aplicant diverses metodologies, des de la filogènia molecular com a base per datacions i anàlisis biogeogràfiques, a la genètica i genòmica de poblacions aplicada a l’estructuració de les especies i a la conservació.

    Mitjançant col·laboracions amb altres equips de recerca de la nostra facultat hem incorporat altres organismes d’estudi com les aus marines i les balenes.

  • Planarian stem cells, the neoblasts, include truly pluripotent stem cells as well as a number of specialized neoblasts or lineage-committed progenitors from which all cell types differentiate. Thus, they offer an excellent model in which to study stem cell differentiation in vivo. However, very little is known about how pluripotent neoblasts specialize into lineage-committed progenitors and how these progenitors differentiate into their final mature types. In our laboratory we are interested in investigating the molecular and genetic pathways that regulate stem cell differentiation during planarian regeneration and homeostasis. 

  • La biologia en general i l’evolució del desenvolupament en particular viuen una gran revolució després de l’enorme quantitat de dades disponibles del genoma. Això permet fer anàlisis comparatives en una gamma creixent d’espècies, no només a nivell de gens codificants, sinó també d’elements reguladors en cis, de transcriptòmica, o de l’arquitectura del genoma per identificar l’agrupació de gens. Per tant, és possible estudiar qualsevol aspecte donat no des del punt de vista d’un sol gen, sinó amb un enfocament a nivell de sistema, que inclou les anàlisis de xarxes de gens i processos interconnectats en diverses espècies.

Comparteix-ho: