Recerca

La Neuroeducació és una nova disciplina acadèmica que integra els coneixements en neurociència per aplicar-los a l'educació i als aprenentatges. Suposa un impuls molt important per a la innovació educativa amb fonaments científics que, juntament amb tots els fonaments tradicionals de la pedagogia moderna, contribueix a mantenir el seu creixement. És, per tant, una nova font de coneixements que afavoreix que la pedagogia pugui optimitzar encara més les seves propostes.

IP: David Bueno

La recerca en biologia del desenvolupament d'aquest grup té com a objectiu entendre els mecanismes genètics i moleculars que controlen el desenvolupament i la regeneració. Utilitzem una àmplia varietat de tecnologies innovadores, com l'enginyeria genètica, la genòmica i la bioimatge. El treball dels nostres laboratoris persegueix establir connexions entre la recerca bàsica i la salut humana i la malaltia.

IP:

Montse Corominas

Marta Morey

Florenci Serras

El nostre grup estudia l’origen i evolució del nostre fílum, els cordats. En particular, investiguem l’impacte que la pèrdua gènica ha tingut en la evolució de les xarxes gèniques reguladores del desenvolupament, centrant-nos en el desenvolupament del cor i la musculatura en l’apendiculari tunicat Oikopleura dioica, com a cas estudi d’un model knockout evolutiu (projecte OIKOeKO).

IP:

Ricard Albalat

Cristian Cañestro

El nostre grup estudia l´ origen i diversificació dels sistemes nerviosos, utilitzant tècniques com la TEM, la genòmica i l'anàlisi de cèl·lules individuals. El nostre grup de model és el dels platihelmints acoels.

IP: Pere Martínez

http://www.icrea.cat/Web/ScientificStaff/Pedro-Martinez-Serra-249

En el grup de recerca estudiem l’impacte de les principals forces evolutives en la estructura, organització i evolució dels genomes animals. Per dur a terme la recerca combinem enfocaments teòrics, analítics, experimentals i bioinformàtics, alguns d’ells desenvolupats al nostre grup. En particular, ens interessa especialment entendre els mecanismes subjacents a l’evolució molecular i determinar l’ origen i naturalesa de les innovacions genètiques. Per la recerca obtenim i fem servir dades genòmiques i transcriptòmiques, aplicant mètodes de la genòmica comparativa i de poblacions. Las principals línies de recerca aborden el origen i l’evolució de famílies multigèniques que codifiquen els components moleculars del sistema quimiosensorial dels invertebrats, les bases genòmiques de les radiacions adaptatives a illes oceàniques, i l’adaptació dels organismes als canvis climàtics. També desenvolupem i mantenim activament programari per a l’anàlisi de variabilitat genètica i genòmica en diferents contextos analítics.

IP:

Julio Rozas 
webgrec.ub.edu/webpages/000011/cat/jrozas.ub.edu.html

Alejandro Sánchez-Gracía 

webgrec.ub.edu/webpages/000011/cat/elsanchez.ub.edu.html

Les innovacions evolutives són revolucions biològiques: els nous òrgans estan associats críticament amb l'aparició de noves espècies i la seva explotació de nous nínxols, però, l'origen de les novetats morfològiques és una qüestió que es planteja des de fa molt temps en biologia evolutiva.

IP: Isabel Almudí

La recerca del grup de Genètica Evolutiva es centra en l'estudi de l'evolució principalment al nivell molecular. L'estudi comparatiu de les seqüències de DNA proporciona informació sobre els mecanismes implicats en l'evolució de les espècies i també sobre les seves relacions filogenètiques. Aquests estudis evolutius es realitzen en un ampli ventall d'espècies, tot i que molts projectes es centren en organismes model com Drosophila , Arabidopsis , amfiox i Ciona . Entre els objectius d'aquests estudis es pot destacar la detecció de la selecció natural tant a nivell genòmic com de gens candidats, l'establiment de la importància dels canvis en regions reguladores i de les duplicacions en l'evolució de famílies i xarxes gèniques, la determinació de l'estructura genètica poblacional i el seguiment de processos evolutius mitjançant la caracterització de poblacions colonitzadores. Tanmateix, s'estan desenvolupant eines bioinformàtiques per l'anàlisi evolutiva dels genomes. Tots aquest estudis pretenen assolir una visió integradora sobre l'evolució de les poblacions naturals, l'adquisició de noves funcions i el manteniment de la biodiversitat animal i vegetal.

IP:

Carlos Carreras

Francesc Mestres

Marta Pascual

La recerca del grup de Genètica Molecular Humana se centra en dos tipus de malalties genètiques. El primer grup inclou patologies monogèniques amb graus d’heterogeneïtat genètica diversos, des de malalties lisosòmiques fins a la retinitis pigmentosa. Un primer objectiu ha estat la identificació de nous gens candidats, l’anàlisi de mutacions i la caracterització estructural i funcional dels al·lels mutants. Ens proposem prosseguir els estudis aprofundint en els aspectes funcionals d’aquestes variants a nivell cel·lular i tissular, la construcció i anàlisi de models animals i el desenvolupament de noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques. El segon grup de patologies comprèn malalties genètiques complexes. Estem fent estudis d’associació amb diverses patologies utilitzant marcadors de gens i loci candidats, per tal d’identificar factors genètics de risc i determinar les bases moleculars de la seva contribució a la patologia.

IP:

Susanna Balcells

Ferran Casals

Bru Cormand

Roser Corominas

Noelia Fernández

Gemma Marfany

Marina Mitjans

Kelly Rabionet

Estem interessats en el comportament cel·lular durant l'organogènesi. Centrem la nostra recerca en genètica i biologia cel·lular durant la formació d'òrgans i les seves implicacions per a la plasticitat dels sistemes nerviós i vascular, amb l'ús de Drosophila melanogaster com a sistema model principal. 

Estudiem com les cèl·lules migren, es guien a les seves destinacions i ramificacions per construir xarxes cel·lulars complexes.

IP: Sofia Araújo

sofiajaraujo@ub.edu

1. La via de senyalització Wnt, que especifica la identitat posterior durant la regeneració.
2. La via de senyalització Hipo, que és essencial per mantenir l'estat diferenciat. La seva inhibició promou la desdiferenciació i la transformació tumoral.

Els nostres resultats mostren que els senyals intercel·lulars que impulsen les decisions cel·lulars durant el desenvolupament embrionari i adult es conserven al llarg de l'evolució. Així, el nostre model ofereix una plataforma única per visualitzar i desxifrar un procés cel·lular complex.

IP:Teresa Adell i Emili Saló

tadellc@ub.edu

esalo@ub.edu

El laboratori pretén comprendre les primeres etapes de les novetats moleculars: com s'integren per primera vegada els nous gens en un sistema biològic.  També estudiem com els canvis en la regulació gènica durant el desenvolupament afecten l'evolució dels animals.

IP: Nacho Maeso

imaeso@ub.edu

https://webgrec.ub.edu/webpages/000011/cas/imaeso.ub.edu.html

L’objectiu principal de la nostra investigació és caracteritzar els principals esdeveniments i processos que creen i configuren la diversitat i la distribució dels organismes vius. Amb aquest objectiu, estem utilitzant com a organismes models planàries d’aigües dolces i terrestres (Platyhelminthes, Tricladida) en dos “hotspots” de biodiversitat: la conca mediterrània i el bosc atlàntic del Brasil. Els estudis els duem a terme principalment analitzant la seva diversitat genètica i aplicant diverses metodologies, des de la filogènia molecular com a base per datacions i anàlisis biogeogràfiques, a la genètica i genòmica de poblacions aplicada a l’estructuració de les especies i a la conservació.

Mitjançant col·laboracions amb altres equips de recerca de la nostra facultat hem incorporat altres organismes d’estudi com les aus marines i les balenes.

IP: Marta Riutort

mriutort@ub.edu

En el nostre laboratori, estem interessats a investigar les vies moleculars i genètiques que regulen la diferenciació de les cèl·lules mare durant la regeneració i l'homeòstasi de les planàries. Les cèl·lules mare de les planàries, els neoblasts, inclouen cèl·lules pluripotents, així com diversos neoblasts especialitzats o progenitors compromesos amb una línia des de la qual es diferencien tots els tipus cel·lulars. Gràcies a aquestes neoblasts, les planàries són un bon model per estudiar la diferenciació de les cèl·lules mare in vivo. No obstant, se sap molt poc sobre com els neoblasts pluripotents s´especialitzen en progenitors compromesos amb una línia i com aquests progenitors es diferencien en els seus tipus madurs finals.

IP: Francesc Cebrià

fcebrias@ub.edu

La biologia en general i l’evolució del desenvolupament en particular viuen una gran revolució després de l’enorme quantitat de dades disponibles del genoma. Això permet fer anàlisis comparatives en una gamma creixent d’espècies, no només a nivell de gens codificants, sinó també d’elements reguladors en cis, de transcriptòmica, o de l’arquitectura del genoma per identificar l’agrupació de gens. Per tant, és possible estudiar qualsevol aspecte donat no des del punt de vista d’un sol gen, sinó amb un enfocament a nivell de sistema, que inclou les anàlisis de xarxes de gens i processos interconnectats en diverses espècies.

IP: Jordi Garcia

jordigarcia@ub.edu

DEEP EVOLUTION LAB

Busquem reconstruir l'origen dels esdeveniments evolutius importants utilitzant dades a escala genòmica.

IP: Jesús Lozano

jesus.lozano@ub.edu

El nostre laboratori investiga el procés d'expressió gènica i síntesi de proteïnes. Ens centrem específicament en casos de recodificació translacional, en què el ribosoma fa excepcions programades genèticament a les regles del codi genètic utilitzat per la resta del transcriptoma.

IP: Marco Mariotti 

marco.mariotti@ub.edu

https://www.mariottigenomicslab.com/