Calendari acadèmic
2021-2022
Codi giga
HDK0P
DOCTORAT EN ESTUDIS LINGÜÍSTICS, LITERARIS I CULTURALS
Consulta les diferents especialitzacions del programa.
Dra. M. Loreto Vilar
mlvilar@ub.edu
Aquesta línia aprofundeix en el domini de les eines de recerca en els nivells avançats i en l’anàlisi crítica de discursos literaris i culturals en unes societats cada cop més globalitzades i multiculturals, en què els fenòmens de coexistència de llengües i cultures configuren la construcció d'identitats plurals. Pretén consolidar les competències teòriques, crítiques i culturals, així com les destreses de comentari de textos literaris i d’anàlisi comparativa de llenguatges artístics diversos (cinema, teatre, etc.) necessàries per dur a terme una tesi doctoral.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
Literatura Anglesa
Mireia Aragay Sastre (coordinadora)
Isabel Alonso Breto
Cristina Alsina Rísquez
Rodrigo Andrés González
Susan Penelope Ballyn Jenney (només codirecció)
Clara Escoda Agustí
Sonia Amalia Haiduc
Gemma López Sánchez
Enric Monforte Rabascall
Ana Moya Gutiérrez
William Charles Phillips Mockford
Cornelis Martin Renes
Dolors Ortega Arévalo
Marta Ortega Sáez
Teresa Requena Pelegrí
John Andrew Stone Pettipas
Estudis Àrabs i Islàmics
Mònica Rius Piniés (coordinadora)
Estudis Eslaus
Ivan Garcia Sala (coordinador)
Miquel Cabal Guarro
Joan Castellví Vives
Pau Freixa Terradas
Marc Ruiz-Zorrilla Cruzate
Ricardo San Vicente Urondo (només codirecció)
Andrey Zaynuldinov
Estudis Francesos
Marta Segarra Montaner (coordinadora)
Xavier Bassas Vila
Marie France Borot Valleix (només codirecció)
Joana Masó Illamola
Estudis Gallecs i Portuguesos
Elena Losada Soler (coordinadora)
M. Helena González Fernández
M. Jesús Lama López
Isabel Soler Quintana
Estudis Germànics
Marisa Siguan Boehmer (coordinadora)
Anna Montané Forasté
Fco. Javier Orduña Pizarro
Rosa Pérez Zancas
M. Loreto Vilar Panella
Estudis Italians
Francesco Ardolino (coordinador)
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
- Construcció d’identitats literàries contemporànies (IP Marisa Siguan)
- Construint Noves Masculinitats: Representacions Culturals i Transferències Socials (IP Teresa Requena)
- Contemporary British Theatre Barcelona (IP Mireia Aragay)
- Creació i Pensament de les Dones (IP Helena González, Josefina Birulés)
- Casas inquietantes: viviendas, materialidad y subjetividad en la literatura estadounidense (IP Rodrigo Andrés)
- Ex Patria: Itinerancias y utopías en las literaturas alemana e hispánica (IP Marisa Siguan)
- Género(s) y lenguaje(s) en la arabidad contemporánea (IP Mònica Rius)
- Teatro británico del siglo XXI: crisis, afecto, comunidad (IP Mireia Aragay)
- Tránsfugas y parias modernas: género y exclusión en la cultura popular del s. XXI (IP Helena González)
- ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat (dir. Helena González)
2021
Abdallah Tagourramt El Kbaich: Los límites del papel de la traducción en el tejido del pensamiento árabe en sus fases clásica y moderna
Dir. Mònica Rius
Katarzyna Komorowska: Dreamland Paranoias: Californian Quests for Feminist Order in Thomas Pynchon’s and David Lynch’s Works
Dir. Cristina Alsina Rísquez
Golda van der Meer Quixal: Poetry as an act of linguistic activism in exile: The case of the Inzikh movement and the “choice” of the Yiddish language
Dir. Marisa Siguan, Anita Norich
Cristina Núñez Aguilera: Estudio comparativo de los periódicos satíricos ilustrados Simlicissimus y Strix
Dir. Marisa Siguan
Sonia Amalia Haiduc: Writers on Screen: Embodying the “life-text” in the literary biopic
Dir. Mireia Aragay
2020
Rima Ibrahim: Dilemas en el proceso de adaptación de los referentes socio-culturales en las versiones cinematrográficas de seis novelas de Gabriel García Márquez
Dir. Ana Moya, Bernat Castany
Carles Conrad Serra: Men in David Malouf’s Fiction
Dir. Bill Phillips, Susan Ballyn
David Fontanals García: From the World of Yesterday to the Europe of Tomorrow: On Commitment, Ethics, and Europe in the Works of Stefan Zweig
Dir. Rodrigo Andrés, Loreto Vilar
Joana Videira Álvarez: Figuras impropias. La violencia como expresión de la disidencia en la narrativa de Marta Sanz y Sara Mesa
Dir. Elena Losada
2019
Salah Elgabu Ganem: El petróleo en la construcción de la identidad libia. Tres décadas de transformación social en Libia (1950-1985)
Dir.: Mònica Rius
Marianna Protázio Romão: A voz heroica nas margens. Potencial político e terapêutico dos relatos de "si-mesma"
Dir.: Helena González
Meritxell Joan Rodríguez: Writing the In-Between: Transmediterranean Identity Constructions in the Works of Najat El Hachmi and Dalila Kerchouche
Dir. Marta Segarra, Mònica Rius
Maria Planellas Saumell: Entre el cinisme i la ironia. Apeles Mestres: una poètica contra la modernitat
Dir. Francesco Ardolino
Max Besora Mascarella: Ficcions acadèmiques. Un estudi crític sobre la Literatura a la Universitat
Dir. Francesco Ardolino
Anna Buchholz: Recepción y Análisis de las traducciones alemanas de dos obras principales de Sor Juana Inés de la Cruz en el ámbito germanohablante: Respuesta a Sor Filotea de la Cruz y Primero Sueño
Dir. Marisa Siguan, Dúnia Gras
2018
Evelyn Patz Sievers: "Ich bin Spaniolin”. Veza Canetti im Fokus ihres jüdisch-sephardischen Erbes
Dir. Loreto Vilar
2017
Maria Carme Vila Migueloa: El cos okupat: iconografies del cos femení com a espai de la transgressió masculina en el còmic
Dir.: Marta Segarra / Helena González (tutora)
Dolores Resano: Of heroes and victims: Jess Walter’s The Zero and the satirical post-9/11 novel
Dir.: Elena Losada, Cristina Alsina
María Carreira López: Esquemas míticos na narrativa curta de Méndez Ferrín. A impronta de Hermes a través do macrotexto
Dir.: María Xesús Lama
Antonio Mira Iglesias: Ricard Salvat en Portugal: Brecht, 'Castelao e a súa época' e a censura
Dir. Luciano Rodríguez / Helena González (tutora)
Adina Elena Mocanu: Vulnerabilidad y violencia contra las niñas en la narrativa rumana poscomunista: Florina Ilis, Doina Ruști, Nora Iuga y Liliana Corobca
Dir.: Isabel Clua, Helena González
Maria Ina Macina: Il soggetto della maternità: la cosa in sé. Scrittura di transizione nei romanzi di Sibilla Alermao, Oriana Fallaci e Carme Riera
Dir.: Francesco Ardolino
2016
Verónica Rodríguez Morales: “Globalisation in David Greig’s Theatre: Space, Ethics and the Spectator
Dir. Mireia Aragay
Dr. Ernest Marcos
emarcos@ub.edu
Fomentar la recerca científica en els camps relacionats dels estudis clàssics, semítics i indoeuropeus, a fi d'establir uns coneixements aprofundits sobre les cultures i les llengües de la Mediterrània i del Pròxim Orient en l'antiguitat i sobre la recepció i continuïtat en èpoques posteriors fins a l'actualitat. Per això, es considera que els màsters oficials de la UB de Cultures i Llengües de l'Antiguitat, Filosofia i Estudis Clàssics, i Cultures Medievals constitueixen el període de formació prèvia.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
Filologia Grega
Jaume Pòrtulas Ambrós
Francesca Mestre Roca
Carles Garriga Sants
Pilar Gómez Cardó
Montserrat Camps Gaset
Xavier Riu Camps
Ernest Emili Marcos Hierro
Filologia Llatina
Marc Mayer Olivé
Josep Lluís Vidal Pérez
Pere Quetglas Nicolau
Xavier Espluga Corbalan
Javier Velaza Frías
Jaume Juan Castelló
Mercè Puig Rodríguez-Escalona
Alejandra Guzmán Almagro
Ana Gómez Rabal (CSIC-Institució Milà i Fontanals)
Lingüística Indoeuropea
Ignasi-Xavier Adiego Lajara
Mariona Vernet Pons
Estudis Hebreus i Arameus
Ana María Bejarano Escanilla
Tessa Calders i Artís
Francisco Fernando Del Río Sánchez
Eulàlia Vernet i Pons
Assiriologia
Adelina Millet Albà
Dra. Clàudia Pons
claudia.pons@ub.edu
L'objectiu general dels Estudis Avançats en Lingüística i Literatura catalanes és obtenir una formació d'un alt nivell en els àmbits següents:
• Conèixer profundament els diversos aspectes (estructurals i d'ús) de la llengua catalana en relació amb el fenomen de la variació lingüística.
• Conèixer profundament els diferents aspectes (històrics i crítics) associats als autors i als períodes de la història de la literatura catalana.
• Saber usar la metodologia adequada per a cada mena d'estudi.
• Capacitat per analitzar críticament idees i textos, i la destresa en la comunicació del coneixement adquirit.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
1. Literatura catalana
Objectius
Estudiar i analitzar críticament els diferents autors i les diferents èpoques de la literatura catalana.
Professors adscrits
Anna Alberni Jordà
Lola Badia Pàmies
Rosa Cabré Monné
Glòria Casals Nogués
Lluís Cifuentes Comamala
Jaume Coll Llinàs
Antoni M. Espadaler Poch
Josep M. Murgadas Barceló
Joan Santanach Suñol
Albert Soler Llopart
Josep Solervicens Bo
2. Llengua catalana i variació
Objectius
Analitzar els diferents aspectes de la llengua catalana (gramaticals, textuals, discursius, pragmàtics, sociolingüístics i històrics) en relació amb la variació lingüística.
Professors adscrits
Montserrat Adam Aulinas
Núria Alturo Monné
Francesc Bernat Baltrons
Josep Besa Camprubí
Emili-Josep Boix Fuster
Josefina Carrera Sabaté
Maria Rosa Lloret Romañach
M. Àngels Massip Bonet
Neus Nogué Serrano
Lluís Payrató Giménez
Maria Pilar Perea Sabater
Clàudia Pons Moll
Francesc Xavier Vila Moreno
Dra. Mar Garachana
margarachana@ub.edu
L'objectiu general de la línia consisteix a elaborar una tesi doctoral. A més, redactar aquesta tesi comporta uns objectius més específics:
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
1. Comunicació multimodal i anàlisi del discurs
Objectius
Analitzar la comunicació des d'una perspectiva multimodal tant al llenguatge natural com al llenguatge característic de les xarxes socials.
Professors adscrits
Dr. Joseph Hilferty
Dr. Lluís Payrató
Dra. Mar Garachana
2. Lexicologia i lexicografia general i aplicada (anglès, català, espanyol)
Objectius
Realitzar estudis lexicològics teòrics i aplicats a la lexicografia.
Professors adscrits
Dra. Emilia Anglada
Dra. Isabel Verdaguer
Dra. Natàlia Judith Laso
3. Lingüística de corpus
Objectius
Investigar la tipologia, metodologia i utilització de corpus lingüístics.
Aprofundir en el coneixement i utilització de programes de gestió textual que permetin l'anàlisi empírica i estadística de dades reals.
Professors adscrits
Dra. Mar Cruz
Dra. Isabel Verdaguer
Dra. Mar Garachana
Dra. Natàlia Judith Laso
4. Lingüística diacrònica i comparativa
Objectius
Estudiar l'evolució i el canvi lingüístic des de la perspectiva de la gramaticalització i de la gramàtica de construccions diacrònica.
Professors adscrits
Dra. Mar Garachana
Dra. Isabel Verdaguer
5. Semàntica i lingüística cognitiva
Objectius
Analitzar els processos de conceptualització i de transferència del significat.
Aplicar la recerca a les noves tecnologies
Professors adscrits
Dra. Mar Garachana
Dr. Joseph Hilferty
Dra. Isabel Verdaguer
6. Subllenguatges i llenguatges d'especialitat
Objectius
Analitzar les característiques generals i específiques dels llenguatges d'especialitat.
Professors adscrits
Dra. Isabel Verdaguer
Dra. Natàlia Judith Laso
L'objectiu últim és elaborar i defensar una tesi doctoral vinculada a la línia de recerca, en alguna de les modalitats esmentades més avall.
El doctorand, després del període de formació que s'estableixi i de les activitats complementàries que es determinin, ha d'assolir els objectius concrets següents:
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
Aquesta línea, d'acord amb la especialització dels professors que la componen i els projectes i equips de recerca als quals estan adscrits, es proposa, bàsicament:
a) Descriure i analitzar fenòmens d'ordre lingüístic a l'àmbit de les llengües romàniques.
b) Profunditzar en el coneixement de les modificacions d'ordre lingüístic operades al llarg del temps i constatables en la tradició escrita i/o oral.
c) Analitzar el text literari en relació amb el seu entorn històric, cultural i ideològic, així com vincular-lo amb les reflexions teòriques i el discurs sobre la literatura.
d) Estudiar els processos de recepció i circulació del text estranger traduït, així com dels fenòmens d'interferència i interrelació entre literatures i cultures mitjançant la traducció.
M. Assumpta Camps Olivé
Pere Comellas Casanova
Francisco Lafarga Maduell
Elena Losada Soler
Mª de las Nieves Muñiz Muñiz
Alicia Piquer Desvaux
Dra. Annalisa Mirizio
Contacte:
annalisamirizio@ub.edu
Revisions de la teoria de la literatura.
Estudis dels debats teòrics del segle XX en la seva dimensió històrica i les seves implicacions dins dels problemes crítics contemporanis.
Projeccions teòriques de la lògica dels gèneres literaris.
Teoria de la novel·la, teoria de la lírica, teoria de l'assaig, teoria del teatre i les arts escèniques.
L'hermenèutica i els problemes de la pràctica exegètica del text literari.
Debats actuals del comparatisme.
Literatura i història comparada dels intel·lectuals.
Relacions entre literatura, cinema i altres llenguatges artístics.
Circulació de paradigmes crítics de la teoria.
Història intel·lectual.
Estudis de revistes literàries i culturals.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
1. Revisions en teoria de la literatura
Objectius
Estudiar els debats teòrics del segle XX en la seva dimensió històrica i les seves implicacions dins dels problemes crítics contemporanis. Circulació de paradigmes crítics de la teoria. Història intel·lectual. Estudis de revistes literàries i culturals.
Professors adscrits (en ordre alfabètic)
Borja Bagunyà Costes, Robert Caner Liese, Nora Catelli Quiroga, Max Hidalgo Nácher, Antoni Martí Monterde, Alex Matas i Pons, Annalisa Mirizio, Bernat Padró Nieto, Teresa Rosell Nicolás, David Viñas Piquer.
2. Lògica dels gèneres literaris
Objectius
Problemes i debats de la genericitat . Teoria de la novel·la. Teoria de la lírica. Teoria del teatre i les arts escèniques contemporànies. Teoria de l'assaig.
Professors adscrits
Borja Bagunyà Costes, Annalisa Mirizio, Teresa Rosell Nicolás, Bernat Padró Nieto, David Viñas Piquer.
3. Tendències de l'hermenèutica contemporània
Objectius
Estudiar l'hermenèutica i els problemes de la pràctica exegètica del text literari.
Professors adscrits
Robert Caner Liese, Teresa Rosell Nicolás.
4. Debats actuals del comparatisme
Objectius
Revisions de les categories critiques de la literatura comparada actual. Literatura i història comparada dels intel·lectuals. Relacions entre literatura i altres llenguatges artístics. Circulació de paradigmes crítics entre teoria literària i teoria fímica.
Professors adscrits:
Nora Catelli, Víctor Escudero Prieto, Max Hidalgo Nácher, Paula Juanpere Dunyó, Antoni Martí Monterde, Àlex Matas i Pons, Annalisa Mirizio, Bernat Padró Nieto, Teresa Rosell Nicolás.
Any | Doctorand/a | Titol de la tesi | Director/a de la tesi i codirector/a |
2017 | Ander Luque García | Diálogo con el lector y 'promesa de obra' como obra literaria: la inversión emisor-receptor a partir de la novelística de Macedonio Fernández. | David Viñas Piquer |
2017 | Anna Maria Iglesia Pagnotta
| La narrativa del espacio urbano y de sus prácticas. El país del siglo XIX y la flânerie. | David Viñas Piquer |
2017 | María del Mar Veciana Romeu | La recepción crítica de la novela hispanoamericana en España (1927-1958) | Nora Catelli, Edgardo Dobry |
2016 | Teresa Rosell Nicolás | La poètica del fracàs en l'obra de Samuel Beckett. Una lectura hermenèutica des de Walter Benjamin | Robert Caner Liese |
2016 | Manuel Barra Lagunas | La enfermedad en las literaturas hispánicas de fin de siglo: Diario de un enfermo y De sobremesa . | Nora Catelli, Edgardo Dobry |
2015 | Borja Bagunyà | Restitucions de l'experiència en la narrativa metaficcional angloamericana (1955-1973) | David Viñas Piquer |
2015 | Bernat Padró Nieto | Historia intelectual de la revista Alfar : 1922-1927 | José Á. Blesa Lalinde, Nora Catelli |
2014 | Beñat Sarasola Santamaría | El segundo modernismo. La dialéctica de la modernidad y la posmodernidad estética desde la Escuela de Frankfurt hasta la actualidad | Robert Caner Liese |
2014 | Silvia Susmansky Bacal | Tadeusz Kantor: la construcción del espacio escénico | Nora Catelli, Annalisa Mirizio |
2014 | José Antonio Millán | Aspectos culturales de la digitalización de textos | Nora Catelli |
2014 | Maider Tornos Urzainqui | Pulsión, goce y placer en el pensamiento francés, de 1957 a 1973 | Nora Catelli, Annalisa Mirizio |
2013 | Paula Juapere Duñó | Ficcions del pluralisme. Formes del relat en les arts visuals contemporànies | Nora Catelli, Annalisa Mirizio |
2013 | Max Hidalgo Nácher | El problema de la escritura en el campo intelectual francés (1946-1975) | Nora Catelli |
2012 | Ana Maria Agudelo Prieto | Devenir escritora. Nacimiento y formación de las narradoras colombianas en el siglo XIX (1840-1870) | Nora Catelli |
2012 | Victor Escudero Prieto | La novela de formación en la tradición hispanoamericana: reescrituras de la modernidad (1920-1990) | Nora Catelli |
2009 | Alex Matas i Pons | Poética urbana de la modernidad literaria | David Viñas Piquer |
2009 | Albert Caturla Viladot | A orillas del texto. Por una teoría del espacio paratextual narrativo | Robert Caner Liese |
2009
| Julieta Yelin | Historia de animales: la fábula y el bestiario en la literatura latinoamericana de la segunda postguerra | Nora Catelli, Alberto Giordano |
2008 | Ana Arregi Martínez | Diario íntimo y escritura de género: Alejandra Pizarnik | Nora Catelli |
1. Literatura Comparada en l'Espai Intel·lectual Europeu - LCEIE (2017 SGR 406)
2. Grup de Recerca sobre Literatura, Cinema i Altres Llenguatges Artístics. GLiCiART
452f. Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada
La línia de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada posa a disposició dels doctorands la biblioteca de la Secció.
Dra. Lola Josa
lolajosa@ub.edu
La línia permet aprendre amb exactitud el maneig i l'aplicació de les eines bàsiques per a la investigació dins de les diferents especialitats, i dota els alumnes de les condicions necessàries per elaborar correctament la tesi doctoral en el marc de qualsevol de les sublínies d'investigació que hi formen part.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
1. Tradició i originalitat en la creació literària (edat mitjana)
Objectius
Estudio y análisis crítico de autores y obras (conservadas en manuscritos o publicadas) que establecen una vinculación (temporal, estética y/o temàtica) con la literatura española creada en la Edad Media.
Professors adscrits
Mª del Mar Cortés Timoner, Gemma Gorga, Dolores Josa Fernández i Gaston Gilabert Viciana.
2. Tradició i originalitat en la creació literària (edat d’or)
Objectius
Estudio y edición de obras de la literatura española escritas en los siglos XVI y XVII (impresas o manuscritas), y también análisis de asuntos tratados en dichas creaciones literarias o de sus características genéricas.
Professors adscrits
Rosa Navarro Durán, Dolores Josa Fernández, Mar Cortés Timoner, Gastón Gilabert Viciana
3. Tradició i originalitat en la creació literària (Hispanoamèrica)
Objectius
Dirigir trabajos relacionados con todas las épocas históricas de la literatura hispanoamericana (colonial, republicana, contemporánea), sin olvidar las relaciones trasatlánticas de los escritores hispanoamericanos con los escritores occidentales, en general, y españoles, en particular. También se dirigirán trabajos relacionados con las áreas de los estudios literarios, los estudios culturales y otras ciencias sociales.
Professors adscrits
Mercedes Serna Arnaiz, Anna Caballé Masfornoll, Dunia Gras Miravet, Bernat Castany Prado, Edgardo Dobry Lewin, Bernat Garí Barceló.
4. Tradició i originalitat en la creació literària (segles XVIII-XIX)
Objectius
Dirigir investigaciones que pertenecen a las distintas etapas y/o movimientos literarios del periodo (Ilustración, Neoclasicismo, Costumbrismo, Romanticismo, Realismo, Naturalismo), así como a los distintos géneros (y subgéneros) literarios, traten de un autor, un leit-motif, un tema o un elemento teórico determinado. Los estudios admiten tanto un enfoque diacrónico, en la corriente de la Historia de la Literatura, como un tratamiento de caràcter más teórico, así como el estudio de la recepción crítica o el vaciado y análisis de revistas y otras publicaciones.
Professors adscrits
Adolfo Sotelo Vázquez, Marisa Sotelo Vázquez, Ana Rodríguez-Fischer Fernández, Marcelino Jiménez León, Blanca Ripoll Sintes, Raquel Velázquez
5. Tradició i originalitat en la creació literària (segles XX-XXI)
Objectius
Dirigir investigaciones que pertenecen a las distintas etapas y/o movimientos literarios del periodo (Fin de Siglo, Generación del 98, Edad de Plata, etc), así como a los distintos géneros (y subgéneros) literarios, traten de un autor, un leit-motif, un tema o un elemento teórico determinado. Los estudiós admiten tanto un enfoque diacrónico, en la corriente de la Historia de la Literatura, como un tratamiento de carácter más teórico, así como el estudio de la recepción crítica o el vaciado y análisis de revistas y otras publicaciones. Asimismo, se contemplan Trabajos de caràcter interdisciplinar, como las relaciones entre literatura y cine o literatura y artes plásticas o musicales.
Professors adscrits
Adolfo Sotelo Vázquez, Jordi Gracia García, Marisa Sotelo Vázquez, Ana Rodríguez-Fischer, Anna Caballé Masfornoll, Virginia Trueba Mira, Marcelino Jiménez León, Blanca Ripoll Sintes, Raquel Velázquez, Noemí Montetes-Mairal Laburta
Dra. Mar Garachana
margarachana@ub.edu
Los objetivos de la línia mantienen una continuidad con el máster universitario Español como Lengua Extranjera en Ámbitos Profesionales, que imparte también Facultat de Filologia.
El concepto lingüístico sobre el que se centra esta línea de investigación son los contextos profesionales de uso de la Lengua Española, sobre todo en la perspectiva del Español como Lengua extranjera (E/LE). Los objetivos marcados como principales son los conocimientos gramaticales, la elaboración de materiales relacionados con el desarrollo de la investigación de los recursos de tipo cultural asociados al Español como LE, vinculados con las variedades y ámbitos de especialidad.
El doctorando requiere formación en los conocimientos teórico-prácticos. La relevancia científica de este doctorado permite abarcar el estudio del español como lengua histórica, más allá de la descripción de los sistemas fonológico, morfológico, sintáctico y léxico semántico, así como discursivo. Los diversos contextos de uso deberán tener en cuenta todas las variedades desde los ámbitos más coloquiales, más conversacionales hasta los más formales, propios de las lenguas de especialidad.
Els propis del programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
1. Estudis de gèneres discursius en l’espanyol com a llengua estrangera i l’espanyol en àmbits professionals
2. Gramàtica espanyola en l’espanyol com a llengua estrangera i l’espanyol en àmbits professionals
3. Sociolingüística espanyola en l’espanyol com a llengua estrangera i l’espanyol en àmbits professionals