Toni Bertólez parla de la seva experiència dins la I Jornada de Recerca i Divulgació de Doctorat de la Universitat de Barcelona, que va tenir lloc el 19 de maig, gairebé dues setmanes després de guanyar el Premi Victoriano Pineda al millor monòleg sobre la seva tesi doctoral.

Aquesta primera edició va comptar amb la participació de 400 doctorands de la UB, 60 dels quals van apuntar-se al concurs de monòlegs i més de 140 van presentar pòsters per explicar les seves tesis doctorals. El relat de la jornada està recollit en la notícia de la UB.

Toni Bertólez comenta el moment tan especial que va ser per ell rebre el Premi Victoriano Pineda al millor monòleg, en record del doctorand de la UB víctima de l’accident de Súria el març passat.

El títol del monòleg és Mirant més enllà del nucli fosc de les supernoves i el de la seva tesi doctoral, Massive neutrinos as a window to new physics in particle physics, astrophysics and cosmology.

 

El títol del monòleg és ‘Mirant més enllà del nucli fosc de les supernoves’ i el de la seva tesi doctoral, ‘Massive neutrinos as a window to new physics in particle physics, astrophysics and cosmology’. 

 

Es pot conèixer la seva recerca i la del seu grup de recerca en les respectives webs.

 

 

 

En ple monòleg en l’imponent escenari del Paranimf de la Universitat de Barcelona. Al fons, asseguts, l’escolten, d’esquerra a dreta: Luis Gibert, director de la tesi de Victoriano Pineda; Maribel Pero, directora de l'Escola de Doctorat; i Maria Feliu, vicerectora de Doctorat i Personal Investigador en Formació.

 

«Em vaig presentar a les jornades de recerca i divulgació perquè coneixia els organitzadors i era conscient de la feinada que estaven fent, i volia participar-hi i donar-hi suport. Trobo també que era una molt bona oportunitat per conèixer altres doctorands com jo, compartir la nostra recerca i inquietuds, i així va ser», afirma Bertólez.

Afegeix que també ho va fer bàsicament perquè sempre s'apunta a tot, segons comenta. Ja havia participat en altres concursos de monòlegs sobre la tesi, i ja el tenia treballat i no suposava un esforç extra. «També era un exercici de pràctica per a futures xerrades i congressos», explica.

L’experiència va començar amb una primera presentació en una aula de la Facultat, envoltat d'alguns altres doctorands, així que va ser bastant menys intimidant. «Ara bé, l'exposició final va ser al Paranimf de la Central, i això sí que espanta!! És una sala enorme i, per tant, és bastant normal que et faci sentir petit. De tota manera, m'agrada parlar en públic, i m'ho vaig prendre com una oportunitat molt maca i bastant única de parlar en un espai com aquell», diu.

 

 «M'agrada parlar en públic, i m'ho vaig prendre com una oportunitat molt maca i bastant única de parlar en un espai com aquell [el Paranimf de la Universitat de Barcelona]»

 

Durant i després

Comenta que durant l'exposició a poc a poc va anar agafant confiança. També es va sentir molt recolzat pels companys finalistes, amb qui s’havien tret nervis, i pels organitzadors, que li van donar confiança en tot moment. Tot això va ajudar a fer-ho més fàcil. «El primer minut és el més difícil, però després ja va tot rodat», afirma.

Després de l'exposició, estava molt content perquè ho havia fet tal com volia i, sobretot, n'havia gaudit. Quan li van donar el premi, es va sentir, doncs, «molt honorat!, sobretot perquè el premi porta el nom de Victoriano Pineda, doctorand mort ara fa uns mesos en un accident mentre feia recerca en una mina. Em va semblar una decisió molt maca que l'anomenessin així.».

Li agrada la divulgació. Té un compte en català a YouTube, Twitter i Instagram, @delbuitaltot, on és molt actiu. A més a més, forma part de la xarxa @neurofregides.  

Fotos: Consell de Representació dels Doctorands