Part tècnica

El meu projecte es basa en la idea del còmic expandit, intercalant publicacions de vinyetes autoconclusives amb estil cartoon a xarxes socials com X, en les quals mostraré la part més desagradable de la vida d’una noia nini de 26 anys que sent que ha fracassat en la vida, però amb un to humorístic, irreverent i, sovint, desagradable.

Realizar postales con fotos que hice en mi viaje de semana santa a cáceres, en el reverso haré una especie de diario sobre mi experiencia durante este viaje y como me siento con respecto a mi tierra desde que estudio fuera. Por como se ha ido desarrollando este cautrimestre he sentido que necesitaba hacer un trabajo más personal, para mí mismo, y considero que esto lo es.

INTRO

Desde muy pequeño he escuchado a mi abuela decirme "las fotos no se tiran" cada vez que preguntaba sobre el absurdo coleccionismo de fotos borrosas, fotos repetidas, irrelevantes, dañadas o incluso desagradables que ha alimentado mi familia a lo largo de las décadas. Al parecer, todo proviene de una extraña superstición en la que, si tiras una foto, "es como que la persona que sale se muere o algo, ¿no?", en las palabras de mi madre.

1. INTRODUCCIÓN (LA IDEA)

Tota la memòria al campus perquè pesava massa per aquí.

Link a La Migdiada, la mostra audiovisual.

https://vimeo.com/1090451709

Proposta basada en l'anàlisi de les afectacions psicosomàtiques; representada en format d'atles anatòmic antic. 

El projecte explora la connexió profunda entre la ment i el cos a través dels símptomes psicosomàtics, és a dir, les manifestacions físiques que tenen un origen emocional o psicològic. Partint d’experiències personals i observacions compartides, la proposta pretén donar una forma visual a allò que sovint roman invisible: l’ansietat que es tradueix en ofec, el dolor sorgit d’un silenci prolongat o la tensió que es fa present sota la pell.

Llibre de concepte de personatges per a la narració de petits relats propis. 

A partir de la imagen que he adjunto: el problema de la disolución del lenguaje en la inmediatez y en el “todo relativo" contemporáneos (pérdida del referente), sus síntomas y su terapia.

La idea es la de hacer una recogida de fotos e imágenes acompañadas de unas análisis de canciones y sus videoclips (qr code para la escucha) de proyectos en los cuales participé o donde participaron otros artistas.

Paraules d’amor

Ideació

Paraules d’amor és un projecte en col·laboració am un públic ampli, que cerca crear un espai per reflexionar, parlar i pensar sobre l’amor.

El plantejament demana a un gran nombre de persones que escriguin una carta d'amor a aquella persona, lloc o sentiment que estimin. L'objectiu és recol·lectar un arxiu d'escrits a mà que parlen de l'amor des d'una àmplia varietat de punts de vista; no només l'amor romàntic sinó tot el ventall de possibilitats dintre de l'afecte.

Antecedents i referents

Des que soc petita a la casa del poble hem tingut un museu a la planta baixa; en aquest, el meu avi va anar acumulant i catalogant eines de tota mena, rodes de carro, fanals, morters, ulleres i altres d'objectes quotidians de la seva família. Algunes peces tenen més de cent anys i fins i tot conservem un tros de metralla d'una bomba de la guerra civil. A banda, l'avi es va dedicar a etiquetar totes les peces per recollir en una llibreta la utilitat de cadascuna i el seu any.