Des dels seus inicis, els videojocs han estat relacionats amb la competitivitat. La popularització d’Internet i la possibilitat de jugar en línia han fomentat l’organització de tornejos, lligues i mundials, cada cop amb més audiència. Els jugadors s’han anat professionalitzant, fins al punt d’aconseguir representants, patrocinadors i contractes amb xifres exorbitants. Aquestes competicions professionals i semiprofessionals de videojocs han rebut el nom «d’esports electrònics» o e-sports.
Un videojoc és reconegut com a esport electrònic quan és acceptat per la comunitat gamer (grup social format per jugadors i aficionats dels videojocs), compta amb una participació massiva i té disponible un mode en línia per a competir. Actualment, alguns dels e-sports més populars són el League of Legends, el Fortnite o el Dota 2.
La popularització del esports electrònics arreu del món va comportar que l’any 2008 es fundés la Federació Internacional d’Esports Electrònics (FIEE). Els objectius de l’ens eren professionalitzar-los i convertir-los en un esport olímpic. Dotze anys després, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir acceptar els e-sports a les Olimpíades de Tòquio 2021 com a esport d’exhibició. Segons el COI, han decidit integrar-los perquè podrien ajudar els jocs olímpics a recuperar l’audiència jove. Després d’aquest triomf, el sector no descarta la possibilitat de participar com a esport oficial als jocs de París 2024. Però, com han arribat els e-sports fins aquí?
Els orígens dels e-sports
El concepte “d’esport electrònic” va començar a expandir-se l’any 2000 des de Corea del Sud. Tot i això, el primer videojoc i el primer torneig oficial van ser als Estats Units.
De la mateixa manera que el surf o l’escalada, tots dos acceptats el 2020 com a esports olímpics, els e-sports han passat de ser una pràctica individual d’entreteniment a convertir-se en una competició professional regulada.
De gamers a jugadors professionals
Els primers jugadors de videojocs es van estrenar pel seu compte i amb finalitats lúdiques. Més endavant, a causa de la professionalització del sector, van començar a sorgir equips i clubs amb objectius lucratius. El jugador Eric Abos va començar a competir professionalment a Valorant el setembre del 2020: «Vam reunir un equip amb l’objectiu de pujar de categoria i després d’invertir-hi moltes hores i esforç ho vam aconseguir». El gamer català compara el procés de selecció de jugadors en els e-sports amb el dels esports tradicionals: «Com a jugador tens una posició i si algun equip necessita cobrir-la, es posen en contacte perquè facis una prova amb ells». A més, Abos comenta que un professional a Espanya pot arribar a cobrar un sou «d’entre 500 i 1200 euros al mes», segons el nivell de l’equip en el qual competeixi.
«Ara com a jugador tens el somni de ser contractat per una empresa, com un jugador de bàsquet vol ser fitxat pels Lakers», explica Genís Serrano, jugador semiprofessional de Valorant. El seu primer contacte amb els e-sports va ser durant la infantesa i fa un any que s’hi dedica oficialment. El fet d’entrenar diàriament ha ajudat Serrano a millorar «els reflexos, la comunicació i la velocitat de reacció». A part de les semblances que hi ha entre el funcionament dels e-sports i el dels esports tradicionals, totes dues pràctiques també tenen en comú les exigències dels seus entrenaments.
“La revista Forbes va publicar la llista de les persones més riques menors de 30 anys i la meitat són gamers”
«Un jugador d’e-sports necessita les mateixes rutines d’entrenament que un esportista tradicional» exposa Joan Solé, director de metodologia de United Gamers i catedràtic a INEFC. L’empresa United Gamers ofereix un programa d’entrenament per a jugadors de League of Legends. «El gamer professional necessita entrenar-se físicament i mentalment per extreure el màxim rendiment», argumenta Solé. El training software proposa exercicis aeròbics amb l’objectiu «d’entrenar els reflexos i els nivells d’atenció», i musculars, per a «mantenir un bon estat dels músculs i de la postura corporal». La versió beta del programa ja compta amb la participació de tres mil usuaris i demostra que cada cop hi ha més competidors que busquen esdevenir professionals dins el sector dels e-sports.
D’entreteniment a negoci
L’expansió dels esports electrònics també ha influït en l’àmbit econòmic. Com es mostra a la gràfica situada més avall, en un període de quatre anys els e-sports han augmentat en 700 milions de dòlars els seus beneficis. El mateix ha succeït amb les xifres d’audiència, que s’han triplicat.
«La revista Forbes va publicar la llista de les persones més riques menors de 30 anys i la meitat són gamers», explica Pau Perea, expert i exjugador d’e-sports. Les elevades xifres d’audiència han seduït un gran nombre d’empreses inversores i patrocinadores. L’expert indica que els esports electrònics s’han convertit en un sector «que mou molts diners» i que això «ha fomentat que siguin més reconeguts per la població adulta». A més, afegeix que «la moda dels youtubers i les plataformes de streaming també han afavorit que s’expandeixin entre l’audiència jove». Pel que fa al futur del e-sports, Perea preveu que «podrien arribar a tenir tanta rellevància com el futbol», però que s’hauria de vigilar perquè «les empreses del sector acumularien molt poder».
En un món cada cop més digitalitzat i condicionat a causa de pandèmies i la crisi mediambiental, qui sap si en un futur els esports professionals acabaran sent restringits a les plataformes digitals. El que és una realitat, és que els e-sports ja formen part del dia a dia de les noves generacions, fins al punt de ser potencials guanyadors d’una medalla olímpica.
I couldn’t resist commenting. Perfectly written!