Després de dos anys de pandèmia analitzem la conseqüència del tancament en els joves i com els videojocs van ser per alguns la salvació i per altres un problema que continua influint avui en dia.
La indústria dels videojocs va experimentar un fort impacte durant la pandèmia, època durant la qual va apreciar un creixement exponencial, passant per sobre de la indústria del cinema o la música. Ara bé, l’augment més gran de jugadors es va donar durant els mesos forts de confinament. Moltes persones, la majoria gent jove, van trobar una escapatòria a l’avorriment i la frustració d’estar tancats en els videojocs. Això va fer que per alguns, el confinament fos més lleuger, però tot en excés és dolent i alguns joves encara pateixen les conseqüències de l’addicció als videojocs.
Segons un estudi realitzat per l’agència WILD FI, hi va haver un creixement del 62% en el consum de videojocs global entre el gener i el març de 2020, amb uns ingressos de 182 milions de dòlars i 191 al 2021. En canvi, d’acord amb dades d’un estudi fet per Ampere Analysis, enguany s’han ingressat 188 milions de dòlars. Aquesta baixada no es deu en cap cas a la millora de la pandèmia de la COVID-19, sinó que hi ha altres factors que també estan afectant la indústria dels videojocs com per exemple: problemes en la cadena de subministraments en la distribució de consoles, canvis en el mercat asiàtic aquests últims anys que han provocat el tancament d’empreses de videojocs de la regió, la invasió russa a Ucraïna i, sobretot, uns alts nivells d’inflació que fan que la gent no gasti tant en videojocs. No obstant això, mai ha deixat de ser una indústria poderosa.
D’altra banda, tal com es mostra en el Gràfic 1 realitzat a persones entre 11 i 64 anys, segons l’Associació Espanyola de Videojocs (AEVI) durant el 2020 es dedicaven 7.51 hores setmanals als videojocs, gairebé més d’una hora respecte al 2019, 6,7 hores respectivament. En el Gràfic 2 que data entre el gener i el juny de 2021 fet a persones d’entre 18 i 64 anys, es mostra com només a la Xina, Estats Units i Regne Unit s’ha jugat més de 10 hores setmanals, però països com a l’Índia, Espanya o França entre 6 i 10 hores a la setmana. Així doncs, entre el 2019 i el 2021, coincidint amb els mesos durs de confinament, s’ha registrat un increment pronunciat d’hores jugades als videojocs que mai havia succeït a gran escala.
En definitiva, tal com es mostra en els dos gràfics, cal dir que durant la pandèmia molta gent va perdre la noció del temps jugant amb els videojocs, fos per avorriment o perquè no hi havia res més a fer i la gran majoria, sobretot joves, es distreien hores i hores, provocant en alguns casos que s’oblidessin de les seves obligacions. Per tant, és important destacar aquest elevat increment d’hores, com és evident, a causa de la COVID-19 respecte a altres anys, ja que queda clar que la principal distracció per a moltes persones van ser els videojocs.
Per aprofundir una mica més amb aquest tema, he fet tres entrevistes a un noi adolescent, a un familiar pròxim i a una docent els quals ens expliquen què opinen sobre les conseqüències que han patit els joves a través dels videojocs durant la pandèmia.
És important destacar de l’entrevista, la pregunta que tracta sobre quant de temps es dedica als videojocs i a quins s’han jugat durant la pandèmia, i en el cas del noi va afirmar: “Durant la pandèmia vaig jugar aproximadament 10 hores al dia. Feia els meus deures i com que no es podia sortir doncs jugava a videojocs amb el permís dels meus pares. Jugava sobretot al Fortnite a part d’altres com el Call of Duty, FIFA i Spiderman”. A més, també afegeix: “vaig haver d’anar al psicòleg perquè els videojocs em van crear molta addicció a jugar i també certa ansietat”. Sí que és cert que ell va afirmar que en cap moment va patir problemes psicològics, però alguns videojocs li van provocar certa agressivitat.
Ara bé, pel que fa a l’Alejandro, se li ha preguntat quina era la seva principal necessitat que tenia a l’hora de jugar als videojocs durant la pandèmia i explica que: “El que juga per avorriment no sé si li agraden molt els videojocs, el que juga ja té aquest hàbit. El meu motiu principal era que durant la pandèmia tenia més temps, llavors jugava més. Per addicció una mica sí, però personalment no crec que sigui negatiu l’addicció al videojoc. És negatiu en el moment que no et deixa fer altres coses, però en el meu cas no m’ha passat això”. Per tant, segons ell tenir addicció als videojocs, dintre d’uns límits, no provoca efectes negatius, ja que desconnectes del teu dia a dia.
Tanmateix, ha respost a la pregunta de si creu que els videojocs provoquen que els adolescents es distanciïn més del seu entorn familiar i d’amics. “Considero que un videojoc et pot provocar un aïllament respecte als altres, però no és el mateix videojoc, és més el problema que tu tens a casa. Els hikikomoris, gamers japonesos, aquestes persones que mai surten de casa perquè gran part del dia estan jugant a videojocs. Jo trobo que darrere de tots ells, hi ha qüestions familiars, falta de comunicació entre ells o revelen altres afers i s’aïllen dins del videojoc per por, o perquè hi ha problemes a la realitat que no puc o no vull afrontar”. A més, ha afegit: “El que sí que és veritat i no es parla tant, és que en els videojocs se socialitza moltíssim, sobretot en el mode online. La meva experiència personal és que vaig tenir una època que estava a l’atur i jugava al voltant de 8/9 hores al Destiny. En aquell període vaig passar per una depressió i vaig passar-ho molt malament, però jugant aquest joc em va ajudar molt amb la dificultat que tenia, ja que vaig conèixer a força persones que encara mantinc l’amistat amb algunes d’elles”.
Cal comentar, que aquestes dues cites deixen clar que al final no s’ha de caure en el tòpic que els videojocs són dolents perquè és una eina més que es pot utilitzar bé o malament. És per aquest motiu, que el control el tens tu mateix, ara bé la capacitat de control d’un adolescent és diferent de la d’un adult, tot i això, és important marcar-se uns límits i intentar no superar-los.
En el cas de l’Andrea, professora de comunicació audiovisual de l’escola Maristes Sants-Les Corts, se li ha preguntat si considera que la major part dels adolescents durant la pandèmia utilitzaven els videojocs com a mesura per canalitzar les carències personals i opina que: “Més que canalitzar les carències personals, crec que era la distracció més fàcil. O sigui, va arribar un punt que els pares estaven a casa i havien de treballar i perquè els fills es distraguessin acabaven jugant als videojocs. Aquest fet, ho vaig veure amb el meu cosí que va acabar molt viciat després de la pandèmia. Al final, crec que era la millor manera que els nanos estiguessin distrets amb els videojocs, d’aquesta manera els pares podien treballar, dintre del que cap, tranquils”.
Finalment, en els tres entrevistats se’ls hi ha preguntat què pensen del tabú/crítica que hi ha sobre els videojocs, en el cas del noi ha dit: “Cal dir, que els pares veuen que els videojocs són una mala opció pels seus fills, però en si mateix no ho crec. Et diré més, l’any passat vaig fer un treball sobre els videojocs i com a conclusions vam poder treure que t’ajuden a millorar la velocitat mental del cervell, sobretot, i també en el meu cas m’han ajudat a aprendre anglès. Crec que si tens autocontrol amb els videojocs, farà que no siguis agressiu o tinguis un mal comportament”. Pel que fa a l’Alejandro, explica: “Sembla que ja està caient en desús, però en sectors conservadors es continua mantenint. Als Estats Units s’ha utilitzat per a encobrir el problema de portar armes per la segona esmena. Els videojocs són una eina que pot ser usada bé o malament segons les persones. Però no és la causa de les dificultats que se li atribueixen, sinó un més dels factors”.
Respecte a l’Andrea, opina que: “Depèn de quins videojocs cal dir que afavoreixen l’agilitat mental, és a dir, que pensen moltes coses alhora per poder jugar, ara bé, només es parla sovint de l’efecte negatiu i no tant del positiu. És important destacar, que educativament els videojocs es poden utilitzar amb bona mesura com és el cas del Kahoot, però en general, penso que en si mateix el videojoc crea una addicció en els adolescents. Considero que és tabú perquè al final tenen un efecte negatiu sobre la societat que a poc a poc es va canviant i s’intenta ser més conscient”. En definitiva, és rellevant destacar, que en línies generals els tres coincideixen en el fet que els videojocs no provoquen cap efecte negatiu, al contrari, si es fa un bon ús, no té per què provocar un caràcter agressiu en un mateix.
En conclusió, els videojocs no són cap tabú perquè com s’ha vist anteriorment si es fan servir correctament poden ser molt útils pels adolescents i, a més, els pot ajudar a desenvolupar més de pressa el cervell o a aprendre altres idiomes. Ara bé, el que sí que és cert és que quan li dediques moltes hores als videojocs, és quan es genera una addicció que no és gens sana, ja que pot acabar tenint greus problemes psicològics com ha passat en molts casos, sobretot durant la pandèmia de la COVID-19. Per tant, considero, això sí, que la societat s’ha d’anar traient del cap aquesta crítica que es diu dels videojocs perquè al final no deixen de ser una distracció més per evadir-se de la rutina.