L’esdeveniment de filosofia i música fet per i per a joves.
Del passat 10 al 16 d’octubre es va celebrar a Barcelona el Biennal de Pensament 2022, un festival impulsat per l’Ajuntament, que té com a objectiu posar en manifest tota mena d’idees i visions partint de la col·laboració d’entitats i agents de tota la ciutat. Dins del Biennal, es van organitzar tota mena d’esdeveniments i activitats, com el Festival Bivac, que es va celebrar el passat dijous 13 d’octubre al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).
El Festival bivac és una iniciativa de pensament i creació creada per joves i enfocat, principalment, per a joves. El projecte, impulsat pel CCCB i per la productora cultural La Sullivan, parteix de la col·laboració de 16 joves de la ciutat de Barcelona, amb els quals la productora va contactar per tal que ideessin una forma de presentar les seves inquietuds, els seus pensaments i, en definitiva, les seves veus, sovint ignorades. Jun Komura, un dels setze joves que ha organitzat el festival, ens explica que es va crear al voltant de la pregunta: què passaria si persones joves ideessin un festival de pensament?
És completament innovador, ja que poques vegades la gent d’aquest col·lectiu tenen la possibilitat de gestionar esdeveniments així, normalment per la falta de recursos. Va funcionar com a espai segur per a aquestes persones que sovint no se senten escoltades o no es prenen seriosament les seves preocupacions o neguits. Es van tractar temes diversos on tothom podia ser partícip indirectament, a més, es va parlar de tabús, de precarietat, de diversitats amagades i de tota mena de reflexions entorn el que els joves podem arribar a considerar, o no, un refugi.
«A nosaltres la categoria jove no ens feia molta gràcia, perquè de vegades és una categoria política (…) vam intentar jugar no tant amb la categoria jove sinó amb el que comporta moltes vegades, amb els seus sinònims com és l’emergència. De l’emergència vam passar a la intempèrie i vam dir, val doncs intentem fer d’aquest festival tan petit d’una tarda, un refugi per totes aquestes coses que marquen l’emergència dels joves: l’emergència del desig, econòmica, de la precarietat, de l’habitatge, l’emergència climàtica…»
Mitjançant la literatura, la filosofia, la música, la dansa i la performance, Bivac busca ser un refugi; un lloc on acampar durant una estona i aixoplugar-se d’un món en emergència; un punt de trobada per meditar i plantejar-nos com volem viure i quins refugis hem de construir per protegir-nos d’aquesta intempèrie.
Independentment del festival, el projecte va comptar amb una exposició anomenada “refugi bivac”, que es va poder veure durant tota la setmana anterior a les sales inferiors del CCCB. Aquesta presentava una estructura peculiar, un passadís ple de tendes d’acampada i sacs de dormir, en els quals ens podíem refugiar per sentir veus de totes les edats parlant i rumiant sobre el tòpic principal ja comentat: “Quins refugis hem de construir per protegir-nos de la intempèrie?” Veurem com, naturalment, cadascú troba un aixopluc en quelcom diferent, ja sigui un racó de casa seva, una persona en particular o un objecte que ens transporti a un record important per a nosaltres. Els discursos que trobem dins les tendes ens porten inevitablement a l’autoexploració i a la reflexió, fent-nos plantejar quines són les coses en les quals nosaltres ens refugiem i a on o en què trobem aquesta sensació de seguretat.
Pel que fa al festival celebrat, el programa va comptar amb tres parts, començant a les 18 h amb les “Trobades a la intempèrie”. Aquestes reunions van consistir en la xerrada i reflexió de cinc parelles, una rere l’altre, entorn d’un tòpic en relació amb el concepte de refugi. Les participants de les xerrades eren figures d’allò més diverses per tal que el debat fos el més ric possible. Es van poder veure una gran varietat de mirades de joves influents, amb un rerefons de tots els colors i mides. Entre les participants hi trobàvem figures importants en l’activisme com l’artista Cristina Daura, que ha treballat per diaris d’arreu del món, Carme Arcarazo, portaveu del sindicat de llogaters, Míriam Hatibi activista i analista de dades, o Oyirum, destacada usuària de la plataforma Instagram defensora de la lluita anticapacitativa. Totes les participants van aportar punts de vista únics i rellevants en els seus camps, i van regalar als oients una gran perspectiva del que podia significar un refugi, a on el podíem trobar i com es podia gestionar, tot portat a les seves àrees de coneixement i de lluita.
Parlem amb Oyirum i ens confirma que per ella espais com aquests sí que són un refugi: «Vaig i xerro davant de gent que sé que estem en la mateixa pàgina i entenem el món de la mateixa manera, però també és veritat que per a moltes persones, sortir a exposar-se davant del món no és del tot còmode»
La segona activitat del vespre va consistir en una lectura dramatitzada de les cartes que s’enviaven Aixa de la Cruz i Clara Roquet. La lectura de l’intercanvi epistolar entre l’escriptora i la cineasta, anava acompanyada de música i una peça de dansa contemporània, així com un suport audiovisual que van culminar en una obra d’art tant completa com moderna anomenada “Correspondències”. La música en directe de Mans O marcava el ritme de la dansa interpretada pel ballarí i artista Pol Jiménez en aquest penúltim episodi de la vetllada, que va començar a les 20:30 h i va acabar a les 21:30 h.
Cinta Tort, més coneguda a les xarxes socials com a Zinteta i companya de pis d’un dels 16 joves que han organitzat el projecte, ha vingut de públic, però ha presenciat de primera mà la creació de l’acte. Creu que un dels punts clau ha sigut la campanya promocional «D’una banda, han fet tot un treball de difusió de xarxes que l’han vinculat molt al projecte del CCCB i també han fet tot un tema d’imatge que ha estat molt cuidat perquè això tingui una visibilitat no només virtual, que a vegades això queda inaccessible a tots els públics, sinó que han volgut encartellar la ciutat tornant al Flow 2000, però que a mi em sembla molt vital perquè no tothom té accés a cert contingut virtual. Penso que és important que totes estiguem informades de les coses que passen, no només a la subscripció de mail que potser no té tothom»
Així arribàvem a l’última intervenció del dia anomenada “Celebració d’un final“, que va començar a les 21:45 h. En aquesta, l’artista i agitadora cultural Alba Rihe va presentar-nos un original monòleg musical. Va consistir en un recull de postals visuals i sonores, creades per l’artista, per tal de convidar a l’espectador i oient a viatjar amb ella arreu del món, així com reflexionar, gaudir i sobretot, riure. Més tard, va entrar en escena Wekaforé, músic i fundador de Voodoo Club, el qual va dur a terme la cloenda del Festival Bivac amb un DJ set que va tancar l’acte, entorn les 12 h, al màgic ritme de la música.