Quan es parla del naixement del cinema es pren com a referència el dia 28 de desembre de 1895, en el que es va projectar al públic imatges d’uns obrers sortint d’una fàbrica, sent la primera projecció d’imatges en moviment de tota la història, realitzada pels germans Auguste Marie i Louis Jean Lumière en la memorable sessió viscuda dins del Saló Indi del Gran Cafè de París.
Així doncs, el cinema es va desenvolupar temps més tard com una atracció de fira i en les següents èpoques es va perfeccionar fins a convertir-se en una veritable manifestació artística, el setè art. I és que el cinema ens ha permès comunicar-nos i connectar-nos amb el món a través d’històries de la vida real, fets històrics que han marcat diferents èpoques de la humanitat o amb simples accions de la nostra quotidianitat amb les que ens sentim identificats, els quals ens poden portar a viure diferents estats d’ànim en una sola cinta passant del riure al plor, de l’alegria a la tristesa o inclús al dolor.
A més a més, des dels seus orígens, el cinema també ha actuat sempre com un model conformador d’actituds i estils de vida. Avui en dia, el cinema ha legitimitat conductes i percepcions de la realitat que anteriorment provocaven el rebuig o la discrepància de la majoria de la població. Amb tot, el cinema pot tenir els seus perills, però pot també inspirar, aportar valors i provocar en una direcció enriquidora i positiva. En aquest sentit, el cinema és una via de coneixement i descoberta de cultures, països, llengües i de molts altres temàtiques: costums, referents musicals, literaris, artístics, etc. Podríem dir que el setè art és una forma de reflexió i de debat sobre diferents conceptes.
Tanmateix, des dels seus inicis s’ha anat dient que aquest està ben a prop de la seva mort; primerament amb l’arribada del so, més tard del color, de la televisió i actualment, del recent streaming.
Des de els anys 90, vam poder ser testimonis de la clara popularitat de les sales de cinema gràcies sobretot als blockbusters i la creació d’efectes especials més especialitzats a causa de la tecnologia digital que va aparèixer a la indústria. No obstant, a l’endinsar-nos a l’era dels 2000, un nou fenomen va arribar a causa del perfeccionament d’Internet: l’streaming, obrint la porta a un món amb noves fonts d’entreteniment i informació. Aquest concepte consisteix en la reproducció de música o vídeo sense la necessitat de descarregar ningun tipus d’arxiu.
Aquest fet va crear en el seu origen una facilitat per poder visionar pel·lícules de forma gratuïta i desenvolupant-se com un fenomen especialment estès al nostre país, en el que la cultura de drets d’autor, fins fa uns anys, era inexistent.
Actualment, les plataformes d’aquest tipus permeten als seus usuaris consumir tot tipus de continguts audiovisuals des d’un dispositiu connectat a Internet a canvi d’una quota mensual. En aquest sentit, aquests serveis immediats s’han convertit al llarg del temps en un clar enemic de les sales de cinema i aquestes han hagut de cercar amb el pas del temps una forma per renovar-se i fer front a la competència, la qual comença a superar a la gran pantalla.
Tot i els canvis, a dia d’avui les sales de cinema encara suposen l’origen de la tradició d’assistir al cinema. En elles resideix la màgia de veure una pel·lícula recent estrenada, la qual en moltes ocasions et fa viatjar a través del temps i l’espai. L’ambient creat dins d’una sessió fílmica, amb els colors i sons que regeixen la sala, és difícil de substituir ja que determina una submersió total de l’espectador sense distraccions durant un temps prolongat. Aquesta experiència, la qual també és estètica, provoca una atenció clara ja que és el propòsit de qualsevol persona que hi assisteix. No hi ha cap mena de distracció com les que hi ha a casa, com poden ser els companys de pis o qualsevol dispositiu tecnològic i a més a més, la catarsis que es pot obtenir al final de la sessió és plena.
Un altre avantatge de l’atenció provocada és que els films que son tensos, espantosos, o profundament emocionals, es poden apreciar millor i el seu efecte és major ja que no existeix l’opció de fer pausa o rebobinar el metratge, acció que ens pot arribar a distreure freqüentment. En aquest sentit, no es pot obtenir la mateixa emoció d’una experiència que controles completament. Al cinema, aquest fet està fora de les mans de l’espectador i aquesta pèrdua de control forma part de l’experiència emocional.
Amb tot, es pot dir que tot i que molts usuaris prefereixen visionar films a través de les plataformes d’streaming per les comoditats que aquestes proposen, com pot ser el visionat des de qualsevol dispositiu , el seu extens catàleg, i la relació cost-beneficiària que s’obté, mentre que moltes altres persones optin per assistir al cinema per l’experiència cinematogràfica suprema que aquest fet comporta, les sales seguiran dempeus. Quan es parla de cinema, el cinèfil ja sap del que es parla i aquest sempre tindrà una disposició especial per a contemplar-lo, esperant-se sempre fins al final dels crèdits.
Molt bo