Felicitats per obligar a un noi de 18 anys a sortir de l’armari
«Soc bisexual. Felicitats per obligar a un noi de divuit anys a sortir de l’armari», va piular el passat dilluns 31 d’octubre l’actor Kit Connor, just abans de desactivar el seu compte de Twitter a causa de les al·legacions i debats online entorn la seva identitat sexual.
El jove actor britànic, tot i començar la seva carrera al món de l’entreteniment amb només 8 anys, va saltar a la fama amb el paper de Nick Nelson a Heartstopper, on interpreta a un adolescent en un viatge d’autodescobriment personal entorn la seva sexualitat. La sèrie va ser un gran èxit i va generar molt renou per les xarxes socials per la seva manera innocent i sana de mostrar relacions i identitats del col·lectiu LGTBIQ+, sense la sobresexualització típica d’altres com ara Élite o Euphoria entre d’altres.
Tot i rebre l’estima i suport de milions de fans a escala mundial, les coses es van capgirar ràpidament quan van sorgir fotografies de l’actor agafat de la mà de Maia Reficco, la seva companya de rodatge del seu pròxim film. Un gran nombre de persones, principalment fans de la sèrie, van córrer a les xarxes socials per donar veu al seu descontentament i la seva decepció amb l’actor, a qui assenyalaven de fer “queerbaiting”.
Això va començar una onada d’enrenous i discriminació contra l’actor a través de diferents plataformes. Es van crear narratives que afirmaven que l’actor feia una “performance” de la seva sexualitat i que tant el seu camí per la sèrie com la seva participació en les desfilades del Pride eren una estratègia de màrqueting. Aquesta situació va portar a Connor a tancar el seu compte de Twitter per fugir de l’assetjament constant que rebia a la plataforma per part de fans, col·lectius i, fins i tot, organitzacions. Tot i això, els intents de l’actor per fugir de les acusacions van resultar poc útils i va veure’s obligat a posar nom a la seva sexualitat en el seu famós tweet, just abans de tancar el seu compte de manera indefinida.
Per desgràcia, l’actor no ha sigut l’única figura influent que ha passat per això. Grans noms com ara els de Billie Eilish, Omar Apollo, Taylor Swift o Shawn Mendes, han sigut etiquetades amb aquest perfil ja sigui per la seva ambigüitat sexual, presentació de gènere o rumors i controvèrsies. Considerant les conseqüències de l’exemple de Kit Connor, un noi de divuit anys obligat a sortir de l’armari per fugir de l’assetjament online, es fa evident el mal ús del terme i la irresponsabilitat amb la qual es llença. Tot i ser de manera accidentada, a través d’aquesta situació es crea una gran toxicitat que, més que ajudar a la comunitat, genera encara més estigmatització de la llibertat sexual, ja que per a molta gent, si no crides que el que ets, no ets vàlid.
El concepte del queerbaiting no és nou. Tot i no tenir nom fins fa relativament pocs anys, fa dècades que és un tema important per a la comunitat queer. Exactament, la idea sorgeix a finals del segle XX, després dels moviments l’alliberació sexual dels anys vuitanta, amb el maltractament a la comunitat als mitjans a través de gags estereotipats com a truc còmic a manera d’empenta cínica per pujar els ràtings d’audiència. Aquí és quan es comencen a impulsar moviments per millorar la representació LGTBIQ+ per cridar l’atenció de la gent envers les injustícies i la pejorativa representació del col·lectiu. No obstant això, ara sembla ser més utilitzat, sobretot per les generacions joves, per demonitzar i atacar a tot allò que no entri dins de la seva idea de “queerness”, fent-se servir com a una mena d’arma de doble fil en contra de celebritats i, de manera no prevista i irònica, la mateixa comunitat.
Aquest impuls de saber i poder palpar la sexualitat o identitat dels altres sembla estar en auge recentment. En els seus millors moments, celebra la representació i acceptació; pels seus pitjors, pretén controlar i invalidar a mode conspirador. Aquesta segona mirada és més visible en entorns altament subjectes a comunitats tancades o de molt ressò a internet i les xarxes socials, com per exemple comunitats de grups de k-pop, sèries (Heartstopper, Glee, Heartbreak High, Steven Universe), figures internacionals o influències d’internet. Un dels casos més sonats dels últims anys va ser la polèmica amb el personatge Kevin Keller de la sèrie Riverdale, utilitzat en diverses ocasions i anomenat pels mateixos personatges de la sèrie el “gay best friend”, tenint una importància mínima dins de la sèrie més enllà del fet que és un home homosexual.
El terme en si mateix hauria de ser relacionat amb la pràctica de mostrar o insinuar representació queer d’una manera o bé vaga o enganyifosa. Això s’ha vist al llarg de moltes plataformes i programes amb l’objectiu de cridar l’atenció del col·lectiu sense perdre la possible audiència del grup potencial homòfob que potencialment deixaria de veure’ls si es donés el cas d’una representació plena com és el cas de la sèrie on actua Kit Connor, que mostra un cast amb personatges homosexuals, transsexuals, no binaris, bisexuals i asexuals, entre d’altres.
Tot i ser un problema real i un perill que s’hauria d’abordar, l’ús indegut del concepte pot generar més mal que bé. Hi ha moltes raons per les quals una persona potser no vols donar a conèixer de manera explícita la seva identitat sexual o de gènere, ja sigui per privacitat, por, confusió o un simple cas de no voler, ningú hauria de tenir el poder de forçar la sortida de ningú o treure el moment de fer-ho. És una decisió molt important que afecta milions de persones en tot el món i, tot i ser figures públiques, les celebritats no deixen de ser persones, i ningú té el dret absolut a la privacitat de la gent, sigui famosa o no.