TikTok és una plataforma que durant aquests últims anys ha tingut molt de ressò, sobretot entre la generació Z, especialment afectada per la digitalització i per l’esclat de les xarxes socials. Aquesta hiperconnectivitat també es va agreujar en un context pandèmic, on la incapacitat d’una interacció social directa va desembocar en una necessitat de relació que només pot tenir lloc a través d’una pantalla.
Una de les característiques principals d’aquesta xarxa és la brevetat dels seus continguts: al principi els vídeos eren de tan sols 15 segons, però ara la plataforma ofereix la possibilitat de crear vídeos de fins a tres minuts. El dinamisme que aporta aquest tret, sumat a un molt bon algoritme, ha augmentat la popularitat de l’aplicació ràpidament, fent que sigui de les aplicacions més descarregades del món.
La rapidesa dels continguts que es consumeixen ha acabat resultant, en molts casos, en la generalització i perpetuació d’estereotips, perquè és una manera fàcil, ràpida i interioritzada d’etiquetar conceptes, blanquejant-los a través de l’humor, a més de la polarització d’aquests. Un clar exemple és el que, sobretot durant el confinament domiciliari del 2020, es va viralitzar, però encara forma part de la memòria col·lectiva: les Cayetanas i les Jennys. Aquest estereotip s’ha perpetuat al llarg dels anys, tot i que s’ha anat coneixent per a noms diferents. La base, però, encara és la mateixa: diferenciar les persones, en aquest cas concret dones, de classe obrera i de classe alta. Pot semblar que aquesta distinció és tan sols en la manera de presentar-se exteriorment, és a dir, de la manera que es vesteixen o es maquillen, però també implica un posicionament polític en les característiques que conformen aquests col·lectius.
@carolmaartin Cayetana? #parati #SomosVerdeEsperanza #viral #foryou #fyp #yomeqedoencasa
Per tant, què suposa ser Cayetana o ser Jenny? Uns dels vídeos que més es van popularitzar van ser els “baja un dedo si…”, on es mencionen una sèrie de requisits que s’han de complir per a formar part d’un dels dos grups. És molt destacable que en els vídeos per a mostrar que es forma part del grup de Cayetanas es relaciona directament amb una manera concreta de pensar, el nivell adquisitiu de la seva família, així com amb un posicionament polític concret (de dretes). Alguns dels punts que s’esmenten són: “baja un dedo si: te gusta el capitalismo; vas a un colegio privado o concertado; eres de derechas; solo das fiestas en casas; llevas la pulsera de España; si tus padres tienen un coche de marca; etc.”. Un altre atribut distintiu de les Cayetanas és odiar no només les Jennys sinó que també les persones d’esquerres i de classe obrera, formar part d’aquest grup implica una perpetuació del classisme i falta de sororitat, perquè, al cap i a la fi, es posa sobre la taula una competició entre dones, no només de classe. D’altra banda, alguns dels punts que s’han de complir per a ser Jenny son: “baja un dedo si: has tenido un ex que se llame El Rulas o El Jonny; te has peleado; te maquillas mucho; llevas piercings o tattoos; etc.”, apel·lant directament a la seva manera de vestir i mostrar-se al món, agafant tot pel que se les critica i accentuant-ho.
@raquelmf_ Un beso pa mk ex el jony
Moltes vegades aquests vídeos van acompanyats d’una cançó de fons que repeteix consecutivament l’adjectiu “barriobajera”, que té una connotació generalment negativa. Formar part del col·lectiu de Jennys va directament relacionat amb ser de classe obrera, i, per tant, d’un col·lectiu oprimit.
Ambdós són estereotips i van lligats a connotacions certament negatives, però les Cayetanas se n’han apropiat i fins i tot s’hi autoanomenen i ho utilitzen com un atribut per a estar-ne orgulloses des de la seva posició de privilegi i per a diferenciar-se de les Jennys, que consideren que és dolent. Això es materialitza amb un altre vídeo que es va popularitzar, que consistia a vestir-se de Jenny si el vídeo arribava a un cert nombre de likes com a penyora, ja que ser-ho és “detestable” per a elles. Això no només passa a escala espanyola sinó que aquest fenomen es pot comparar amb la tendència d’imitar les “chavs”, que són les noies de classe obrera del Regne Unit “equivalents” culturalment a les Jennys espanyoles.
@nadjmabeauty British chavs (Franfurterin) turn into a clean girl. Ib: @mmaddiehill
La xarxa es va emplenar de vídeos de noies que copiaven el look de les chavs que destaquen per portar un maquillatge estrident, amb molt de contrast, arracades grans i menjar xiclet, al contrari que les noies de classe mitjana o alta que les imiten, que encaixen més en la normativitat de ser una “fines” i “discretes”. De fet, alguns dels vídeos tractaven de fer una “transformació” de chav a “clean girl” és a dir, noia neta, explicitant amb això que les chavs són brutes per la manera com es mostren i actuen, que, al cap i a la fi, apropiar-se d’aquesta forma d’expressar-se i accentuar-ho és una manera d’empoderar-se i encarar-se en contra aquest rebuig de la societat i la discriminació que pateixen.
En conclusió, els usuaris de TikTok s’han trobat amb una plataforma plena d’extrems i polaritats, que es materialitzen a través d’estereotips i etiquetes. La xarxa és popular entre un grup d’edat molt jove, els adolescents, que es troben en ple desenvolupament de la seva individualitat, els estímuls que reben i els referents que es poden veure en aquesta xarxa apunten justament al contrari, a mantenir l’statu quo i posicionar-se dins d’un grup o un altre segons la seva condició i classe, a més d’assimilar què és “bo” i què és “dolent”.