Destruir el masclisme imperant del món rural

Filla d’agricultors i ramaders, he crescut a la muntanya. Això m’ha permès apreciar que la vida rural no és un camí de flors i menys per a les dones. La seva presència en l’entorn agrícola sempre ha estat present, tanmateix, se li ha negat, de manera constant, el reconeixement, tot invisibilitzant-la. En altres paraules, ha sigut sempre “la dona del pastor”. A més, culturalment, el paper de l’home està vinculat al cap de família, al treball productiu, a l’accés a l’espai públic i al valor social, entre d’altres, mentre que a la dona se li assigna el rol de cuidadora del benestar familiar i el del treball reproductiu, supeditant, fins i tot, la seva pròpia salut a la dels altres. No obstant això, la dona té un paper primordial en l’economia rural com a assalariada, agricultora i empresària, però la divisió entre les professions ocupades per homes i per dones genera limitacions econòmiques i socials a aquestes últimes. Cal, doncs, desmuntar els estereotips de gènere que dificulten i perjudiquen la vida de la dona en l’entorn rural i acabar, d’aquesta manera, amb la diferenciada i jerarquitzada divisió sexual del treball actual.

No fa falta apuntar que la divisió del treball entre gèneres no es regeix per criteris lògics ni biològics, sinó pels estereotips. El gènere, tanmateix, és una construcció sociocultural que comporta la jerarquització de les funcions entre homes i dones. Partint d’aquesta base, es pot considerar una categoria dinàmica, ja que els rols femenins o masculins variaran segons la cultura, la societat o l’època. El sistema patriarcal occidental que ens envolta genera prejudicis cap a la dona i, en conseqüència, viu subordinada a l’home en tots els àmbits. El procés de socialització diferencial de la nostra societat, que ja ens condiciona des d’abans de néixer, comporta l’assignació de valors, normes i rols diferents.

L’estereotip masculí mostra l’home com a ésser dominant, fort, independent i projectat a la vida pública, mentre que el femení presenta la dona com a ésser delicat, sensible, sacrificat i projectat a l’interior de la casa. Aquests estereotips de gènere, que sorgeixen dels rols que s’assignen segons el sexe, comporten una situació de desigualtat, ja que les qualitats masculines estan més ben valorades. Per això, la divisió sexual del treball dificulta la participació laboral de les dones, tant en l’àmbit agrícola com en qualsevol altre, atès que el treball productiu es presenta com a mera opció per a les dones i, en canvi, per als homes, com a obligació.

Precisament, per aquest motiu, les dones del món rural pateixen una forta discriminació, ja que porten a terme activitats de gran responsabilitat considerades d’home. Si penso en situacions viscudes per la meva mare, és incomptable la quantitat de vegades que s’ha posat en dubte la seva força a l’hora, per exemple, de carregar bales de palla o d’ajudar a néixer un vedell. També, sempre que s’han de fer negocis, tothom demana per l’home de la casa, quan en realitat solen ser elles les que gestionen la part econòmica del treball.

Les dones, marcades pels estereotips de gènere, no poden exercir la feina que s’estimen amb tranquil·litat perquè les mirades de menyspreu, la incredulitat i els comentaris paternalistes són constants. Aquest rebuig ve tant d’homes com de dones i en tota mena d’espais socials. De fet, una de les obligacions principals que comporta l’estereotip femení recau en l’alta exigència estètica a l’hora de presentar-se en públic. Tanmateix, l’ofici relacionat amb els animals i la terra dificulta mantenir aquestes imposicions. Per tant, no complir amb l’arquetip de l’imaginari col·lectiu té conseqüències innegables, dins l’àmbit rural i en tots els altres processos socials.

La reivindicació de la feina de les dones del camp es presenta, doncs, com a una necessitat per tal de no ser trepitjades ni rebutjades. Davant l’increment de la participació femenina en iniciatives recents com Ganaderas en Red o Pastores de Catalunya[AG1] , s’avança més cap a un positiu canvi d’imaginari col·lectiu. Si la cultura és dinàmica, l’activisme feminista demostra que el foment de l’esperit crític resulta vital per a una lluita directa contra la desigualtat i la discriminació. Estem marcades per estereotips que ens condemnen a la invisibilitat, la dependència, la fragilitat i la submissió per la qual se’ns caracteritza. Així que no podem quedar satisfetes amb els resultats obtinguts gràcies a les nostres antecessores, sinó que encara falta un llarg camí de lluita per recórrer, ja que la majoria de les dones d’àmbits rurals continuen convivint dia a dia amb el masclisme que impera.

Imatge destacada: Pagès amb el seu ramat d’ovelles / Font: gül-işık, Pexels.