En esta web utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia. Si continuas navegando, consideramos que aceptas su uso. Para mas informacion, consulta nuestra Politica de cookies.

2024

Març
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Jornada instituts UB: L'exploració (i explotació) de l'espai

22/06/21

Quan parlem de l’espai sovint ens evoca una visió èpica i romàntica, d’exploració i conquesta de nous mons. Però avui en dia l’espai ja forma part integral de la nostra vida diària; sense anar més lluny, als nostres mòbils tenim un grapat d’aplicacions que usen sistemes espacials, des de la navegació i les comunicacions a la meteorologia i les imatges. En aquesta jornada parlarem de l’espai des d'una pluralitat de punts de vista i proposarem una visió més realista i actualitzada de l’exploració (i explotació) de l’espai.

Obrirem la jornada parlant d’un projecte espacial molt proper, l’estratègia NewSpace de Catalunya, un exemple de com l’espai ja forma part del nostre dia a dia. Després, els instituts de la UB ens donaran una visió multidisciplinar de l’espai: parlarem dels problemes pràctics de la seva exploració, de la ciència que hi fem, de com afecta a la nostra vida i dels factors econòmics que l’envolten, i ho completarem amb una mirada històrica cap el cel.

Nota de premsa
 

 

L’IdRA participa a la jornada amb la intervenció del Dr. Shawn Carlisle Kefauver. El Dr. Kefauver és investigador Ramon i Cajal a la UB, forma part del Grup de Recerca Ecofisiologia de Conreus Mediterranis de la Facultat de Biologia i és membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA).

El Dr. Kefauver es va doctorar a la Universitat de Califòrnia (Davis) amb una tesi centrada en l’ús de la teledetecció com a eina per monitoritzar bioindicadors per avaluació de la salut forestal. Ha desenvolupat activitats de recerca i docència al Center for Spatial Technologies and Remote Sensing (CSTARS) de la Universitat de Califòrnia (Davis), a la NASA i al NASA / NSERC Student Airborne Research Program (SARP) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la UAB. Ha obtingut beques Space de Califòrnia, Fulbright i de la NASA.

Les seves àrees de recerca són l’ecofisiologia vegetal, el canvi climàtic, l’estrès de plantes aplicat a cultius Mediterranis i ambients naturals, la contaminació atmosfèrica i les aplicacions científiques de l’ús de vehicles aeris no tripulats (drons). És especialista en tècniques de teledetecció ambiental hiperespectral, multiespectral i tèrmica i en aplicacions de Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) per a la investigació científica multiescala sobre aquests temes.
 

Jornada instituts UB: L'exploració (i explotació) de l'espai


Data: dijous, 22 de juny de 2021

Horari: 9:00 - 14:00 hores

Lloc: en línia

Enllaç de retransmissió per streaming: https://youtu.be/QTgozhwXSf8

Podeu veure les xerrades al següent enllaç d'UBtv

PROGRAMA


09:00 - 09:15 Presentations: Benvinguda institucional

09:00 Benvinguda institucional 15m
Speaker: Prof. Jordi Garcia

09:15 - 10:30 Taula rodona: la iniciativa NewSpace a Catalunya 1h 15m

Moderador: X. Luri (ICC)
Ponents (confirmats)

  • Daniel Marco (Director general d'Innovació i Economia Digital GenCat)
  • Ignasi Ribas (Director IEEC)
  • Jordi Corbera (Gestor programa PCOT, ICGC)
  • Mònica Roca (Presidenta cambra de comerç de Barcelona)


10:30 - 10:45 Salutació del rector de la UB 15m

10:45 - 11:00 Introducció: els instituts de la UB 15m
Speaker: Prof. Albert Díaz

11:00 - 14:00 Presentations: Ponències dels instituts

11:00 L'exploració de l'heliosfera interior: la clau per entendre el temps espacial 15m

Tant l’electrònica dels satèl·lits com els astronautes poden patir els efectes de la radiació de partícules d’origen solar. Per tant, és cabdal entendre pregonament els processos físics involucrats en les tempestes solars, i llur evolució i expansió a l’espai interplanetari, per tal de mitigar-ne els efectes, tant com sigui possible. Recentment, les agències espacials europea i estatunidenca han llançat dues missions científiques per estudiar el Sol, la seva activitat i l’heliosfera interna. Aquí resumirem alguns dels primers resultats obtinguts amb les dades d’aquestes missions i com l’ús de llurs observacions pot contribuir a millorar la predicció del temps espacial.

Speaker: Prof. Àngels Aran (ICCUB)

11:15 L'exploració espacial en els videojocs 15m

Des dels primers videojocs l'espai ha estat un tema recurrent en aquests productes culturals. L’impacte social dels videojocs és també enorme, doncs una àmplia majoria de la nostra societat juga de manera diària, un èxit que es deu a la combinació de narrativa i interactivitat típica d'aquest format, així com a un elevat grau d'immersió. La dinàmica de repte-aprenentatge-solució converteix als videojocs en l'eina d'aprenentatge més potent que ha generat l'actual revolució digital. Des d'aquesta perspectiva, com podem fer servir els videojocs per a aprendre sobre l'espai? Quines visions de l'exploració transmeten aquestes obres? És possible reforçar els vincles entre ciència i ciutadania a través d'aquestes creacions culturals? Aquesta xerrada explorarà de quines maneres podem fer servir els videojocs per a comunicar de manera més efectiva la ciència que ens permet explorar l'espai.

Speaker: Prof. Xavier Rubio-Campillo (IRE)

11:30 La internet interplanetària 15m

T'has imaginat mai com funciona la comunicació a l'espai? La Internet interplanetària està formada per una xarxa que alberga diverses xarxes informàtiques que permeten la comunicació entre un conjunt de nodes: orbitadors del planeta (satèl·lits), robots landers, les estacions terrestres, entre altres. Per tal de poder enviar missatges a distàncies interplanetàries són necessaris protocols de comunicació i tecnologies que siguin tolerants a grans retards i a interrupcions. La internet resultant és una xarxa dinàmica i complexa. En aquesta xerrada farem un recorregut pels protocols de xarxa que han fet possible aquesta internet interplanetària.

Speaker: Prof. Carlos Borrego Iglesias (UBICS)

11:45 Astroquímica 15m

Cosmic dust is found throughout the universe. Formed around aging stars or in supernovae, nascent grains are initially thrown into harsh interstellar space where they reside for millions of years. When eventually finding denser and warmer regions of space, dust becomes the main driver for astrochemistry by providing catalytic sites for reactions while shielding against destructive high energy radiation. Cosmic dust is thereby essential for the formation of a huge range of molecules from water and hydrogen to complex organic molecules. Eventually, these denser regions of space become the birthplace for new stars with orbiting planets largely built from accretion of dust grains. This presentation shows how computational chemistry can help astronomers identify the chemical composition and structure of cosmic dust and how it contributes to fundamental astrochemical processes.

Speaker: Prof. Stefan Bromley (IQTC)

12:00 Economic Impact of Space Science and Exploration: Evidence from the UK (BEAT) 15m

Space missions drive substantial economic impact on Earth. Well beyond the industrial activity associated with design, manufacture, launch and operation, space missions help unlock expansive benefits on the ground as satellite data are used for new productivity, welfare and knowledge-enhancing purposes. Beyond commercially-focused missions, science and exploration missions also push the frontiers of our understanding, while operating at the cutting edge of technical capabilities and generating knowledge and know-how that can be applied elsewhere. In this talk, we explore these impacts and discuss how new capabilities are creating the opportunity for a step-change in the benefits that the space industry can deliver for the wider economy and society, drawing on recent research conducted for the UK’s space science community.

Speaker: Will Lecky and Greg Sadlier (BEAT)

12:15 El dilema del metà a Mart. El punt de vista d'un ecòleg 15m

El metà és considerat un important biomarcador i la seva presència/absència a la superfície de Mart és el centre d'una certa controvèrsia degut a que la seva formació pot estar lligada a la intervenció d'éssers vius o bé per processos geoquímics i fotoquímics. Però, d'acord amb l'experiència dels ecòlegs microbians, podrien els metanògens terrestres proliferar en algun racó de la superfície-subsuperficial marciana? On s'haurien de buscar?

Speaker: Prof. Andrea Butturini (IRBio)

12:30 Torn obert de preguntes 15m

12:45 El cervell a l'espai 15m

L’ésser humà és una espècie amb una gran capacitat d’adaptació a situacions molt extremes des de zones polars a deserts principalment per el funcionament del nostre cervell. Però estem preparats per fer viatges per l’espai de llarga durada? Els canvis de gravetat provoquen canvis fisiològics importants en molts teixits del nostre organisme entre ells el cervell. S’ha observat que estades de llarga durada en l’espai provoca canvis en la pressió intraocular i també intracraneal induint alteracions en el sistema nerviós i problemes de visió. En aquesta presentació discutirem els canvis i adaptacions fisiològiques del cervell humà per poder fer viatges per l’espai, ja que és un ambient hostil que no estem preparats evolutivament.

Speaker: Prof. Jordi Alberch (UBNeuro)

13:00 Les tecnologies de teledetecció ambiental a Mart com a la Terra 15m

Les tecnologies d’observació relacionades amb la geociència i la teledetecció ambiental inclouen entre d’altres la robòtica i l’ús de avions no tripulats, i s’apliquen extensivament al nostre planeta. Avui en dia, però, comencen a tenir a aplicació a altres planetes, en particular en l’exploració de Mart. En aquesta xerrada farem una revisió d’aquestes tecnologies i de la seva aplicació a la Terra i més enllà.

Speaker: Prof. Shawn C. Kefauver (IdRA)

13:15 Caracterització a la nanoescala per a l’exploració del cosmos: EELS de meteorits 15m

La microscòpia electrònica de transmissió (TEM) i les eines analítiques associades s’han convertit en un element crucial de la nanociència i de la ciència dels materials. En particular, l’espectroscòpia de pèrdua d’energia dels electrons (EELS) permet quantificar la composició química, i també els estats d’oxidació, de manera quantitativa, a la nanoescala. En aquesta xerrada explicarem com l’EELS ha estat crucial a l’hora d’extreure informació de meteorits per entendre millor la seva formació, o la naturalesa dels protoplanetes.

Speaker: Prof. Sònia Estradé (IN2UB)

13:30 Mirant el cel cercant-hi Déu (IRCVM) 15m

L’Edat Mitjana gaudeix d’una trista reputació com a època fosca que no va comportar més que un retrocés respecte a la saviesa dels grecs i els miracles de l’enginyeria romana, com un parèntesi de mil anys d’ignorància. L’objectiu d’aquesta breu xerrada és mostrar com, ans al contrari, el període medieval va ser ric en coneixement astronòmic i com sense aquells mil anys d’experimentació i aprenentatge, no es podria entendre l’anomenada revolució científica de l’època moderna que ens ha dut a altres planetes.

Speaker: Prof. Delfina I. Nieto (IRCVM)

13:45 Torn obert de preguntes 15m

Tags: Inici Activitats

Notícies:

17 Gener 2023

El Dr. Javier Martín-Vide, exdirector i investigador de l'IdRA, respon a The Conversation a la pregunta sobre si a la ciutat de Barcelona plou més o menys que a les dècades...

12 Desembre 2022

Investigadors del Grup MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia (Facultat Ciències de la Terra) i del Laboratori de Virus Contaminants d'Aigua i Aliments (Facultat de Biologia) de la UB, membres...

07 Novembre 2022

El Grup MAiMA del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada i de l’IdRA està buscant un/a estudiant interessat/da en realitzar una Tesi Doctoral en el camp d’”Aplicacions...

25 Octubre 2022

El passat 4 d'octubre de 2022 va tenir lloc la II Jornada dels instituts de recerca de la UB. En aquesta edició, la Jornada tractava sobre "Canvi climàtic i riscos naturals: transformació i...

30 Setembre 2022
L’escalfament global està provocant canvis molt notables en els models de precipitació, en els vents, els oceans, la fauna i la flora. Els efectes ja s’estan fent notar en els ecosistemes i les...
08 Setembre 2022

El proper dia 21 de setembre de 2022 tindrà lloc, al Consejo General de Economista de Madrid, l'acte de presentació del policy brief "Los fondos Next Generation y su efecto sobre la...