Treballs acadèmics 

En aquest apartat «Treballs acadèmics» es recullen una sèrie de recomanacions i recursos que poden ser útils per redactar, especialment, treballs finals de grau (TFG), treballs finals de màster (TFM) i tesis doctorals.

Cal tenir en compte que, d’una banda, aquests tipus de textos sovint s’han d’ajustar a normatives internes de cada centre (TFG) o màster (TFM), o generals de la UB (tesis), que en alguns casos també estableixen uns mínims criteris pel que fa a l’estructuració i redacció d’aquests documents. I, de l’altra, que són treballs elaborats sempre sota la supervisió de professorat (tutors o directors, segons el cas), que també pot donar indicacions per a la redacció dels textos. Per tant, els criteris que es presenten a continuació han de tenir en compte aquest marc de referència.

Els treballs acadèmics comparteixen molts trets, tot i la variabilitat que hi pot haver segons el tipus de treball i l’àmbit d’especialitat a què pertanyi.
  • Són textos especialitzats, pel que fa a la temàtica, i això té conseqüències en l’ús de terminologia.

  • Són textos amb una funció bàsicament argumentativa: ja sigui per donar compte dels objectius definits, ja sigui per validar les hipòtesis de treball, si és el cas.

  • Són textos adreçats a destinataris especialitzats: els més immediats, el professorat que jutja el treball i, en darrer terme, la comunitat universitària i el públic especialitzat. Aquest fet té implicacions en la informació seleccionada, atès que hi ha molt coneixement compartit que fa que determinades informacions puguin ser innecessàries. Trobar l’equilibri en aquest punt és un dels reptes en la redacció dels treballs acadèmics.

  • Són textos escrits, que segueixen unes convencions determinades. Fins i tot quan s’acompanyen de presentacions orals, aquestes acostumen a requerir un suport escrit (pòster, diapositives, etc.).

  • Són textos en què l’autor del text ha de ser objectiu i tenir poc protagonisme, i això es reflecteix en la tendència a la impersonalitat. I a la vegada són textos en què surten moltes veus. En tot moment s’ha de saber qui diu què: si és l’autor del treball o si són altres autors (en forma de citacions textuals o paràfrasis), i en aquest cas les fonts han de ser explícites i estar ben referenciades. Cal ser molt curós per evitar el plagi.

A continuació, doncs, es presenten alguns dels aspectes textuals, lingüístics i estilístics propis d’un treball d’aquestes característiques i se’n ressegueixen les diferents fases del procés d’elaboració:
Bibliografia
Com comunicar. Recursos per avaluar i millorar les competències comunicatives a la universitat[en línia]. Bellaterra: serveis lingüístics de la UAB i la UPC, 2010. <http://www.upc.edu/slt/comcomunicar/#.VM9tdiyj_YI. [Consulta: 5 novembre 2014]

Coromina, Eusebi;Casacuberta, Xavier;Quintana, Dolors.El treball de recerca. Procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. 3a reimpr. Vic: Eumo Editorial, 2003.

Guia de redacció científica[en línia]. Barcelona: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya. <http://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/guia-redaccio-cientifica. [Consulta: desembre 2014].

Rigo, Antònia;Genescà, Gabriel.Tesis i treballs. Aspectes formals.Vic: Eumo Editorial, 2000.

Sancho, Jordi.Com escriure i presentar el millor treball acadèmic. Guia pràctica per a estudiants i professors. Vic: Eumo Editorial, 2014.
Darrera actualització: 5-7-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina