Majúscules i minúscules 

L’ús de la majúscula pot estar condicionat per la posició del mot dins el text  —començament absolut, començament després de punt o altres signes de puntuació, etc. En aquest cas es diu que la majúscula té una funció demarcativa.

D’altra banda, la majúscula també es fa servir per assenyalar un nom propi, és a dir, un mot o un grup de mots que identifiquen una persona, un animal o una cosa concrets. Aleshores es parla de la funció distintiva de la majúscula.

Des del punt de vista ortogràfic, convé aclarir que les majúscules han de dur accent gràfic d’acord amb les regles d’accentuació.

Exemple correcte Àgueda
Exemple correcte És una assignatura de primer any.
Exemple correcte INICIACIÓ A LA CLÍNICA ODONTOLÒGICA
Bibliografia
Secretaria de Política Lingüística. Majúscules i minúscules [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2016. <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/18-BTPL-Majuscules-i-minuscules.pdf> [Consulta: 09 abril 2018].
Darrera actualització: 14-6-2018
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada
«Majúscules i minúscules» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=309> [consulta: 19 octubre 2018].