Abreviacions 

De vegades les paraules es representen per segments més curts anomenats abreviacions. Es tracta de convencions que segueixen uns criteris generals de formació.

Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols. Els acrònims són una variant de les sigles i reben, en l’escriptura, un tractament molt semblant. Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, països, monedes, etc.

A tall de recomanació general, convé fer un ús restringit de les abreviacions en els textos escrits, ja que dificulten la comprensió i els fan menys precisos i clars.

En general, en llenguatge administratiu cal usar amb moderació i coherència qualsevol mena d’abreviació. Més concretament, convé evitar les abreviacions sempre que no siguin estrictament necessàries i que no representin un estalvi real d’espais, i sempre que puguin perjudicar la comprensió del text. El tipus de persona a qui l’adrecem també condiciona l’ús i la tria d’abreviacions.

És bo d’usar les abreviacions en gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i en altres casos en què la manca d’espai no es pugui compensar mitjançant una disminució del cos de la lletra. Es poden usar en impresos i formularis, però són poc recomanables en cartes, comunicacions, citacions, etc., i en altres documents en què predomini la redacció o que tinguin un grau de formalitat alt (saludes, invitacions, convenis, actes, etc.).

Quan s’usen abreviacions poc habituals o possiblement desconegudes per al lector d’un document, se n’han d’indicar les equivalències en una llista prèvia (o bé a peu de pàgina). Aquest requisit és imprescindible quan s’usen abreviacions de nova creació.

Qualsevol obra pot utilitzar abreviatures, sigles i símbols nous si els necessita, sempre que s’explicitin al començament. És el cas, per exemple, dels diccionaris, que fan servir unes abreviacions determinades per a les categories gramaticals i les àrees temàtiques.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla o símbol, en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional.

Exemple correcte PN [pes net]

Exemple inadequat p. n. [pes net]


Exemple correcte SCCL [societat cooperativa catalana limitada]

Exemple inadequat s. c. c. l. [societat cooperativa catalana limitada]


Cal evitar de barrejar en un text formes abreujades diferents per representar un únic concepte: vid./v., 1r/1r., ca/cat. I també que aquestes abreviacions s’alternin amb la paraula sencera: v./vegeu, 1r curs / primer curs.

Ni els símbols ni les abreviatures s’han d’utilitzar en expressions numèriques escrites amb lletres, ni tampoc en sentit genèric dins d’un text.

Exemple correcte 200 m [metres]

Exemple incorrecte dos-cents m [metres]


Exemple correcte l’estat de l’euro

Exemple incorrecte l’estat de l’


Si voleu consultar alguna abreviació concreta, aneu a Totes les abreviacions.
Bibliografia
Secretaria de Política Lingüística. Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2005, 78 pàg. (Criteris Lingüístics; 2). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 25 novembre 2008].

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea, 2000, 637 pàg. (Biblioteconomía y Administración Cultural; 38).

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 321 pàg.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.
Darrera actualització: 10-7-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina