El 1975 alumnes i PNN de les Facultats d’Humanitats de la UB defensaven la reunificació de les facultats i els Degans, que continuessin separades

El 1974 l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres es va dividir en tres: Filogia, Geografia i Història i Filosofia i Ciències de l’Educació.  Aquest va ser un tema controvertit, imposat en ple franquisme. Doncs bé, poc després les facultats demanaven la seva reunificació. Al gener, les Juntes de Facultat de les tres noves facultats demanaven “la necesidad de reunificar las tres facultades y de elaborar un plan de estudios con idénticas características señaladas anteriormente”. Es referien al Pla Maluquer, un pla d’estudis força interdisciplinari.

El 23 de maig, El Correo Catalán publicava tota una página sobre el tema. Tant els representants dels alumnes, com els representants dels llavors PNN (professsors no numeraris, amb contractes temporals), com els mateixos degans demanaven la necessitat de la seva reunificació. Així, Àlex Sánchez, representant dels alumnes de Geografia i Història demanava “la reunificació i el retorn al Pla Maluquer”, explicant que aquesta reunificació era el desig majoritari dels professors i alumnes. Deia que era necessari des del punt de vista “pedagògic perquè estudiar Història sense Filosofia no tenia sentit en fomentar coneixements estancs i formar especialistes sense base inter-disciplinar que pogués atendre la globalitat dels seus estudis.” Sostenia també que la reunificiació contribuiría a la democratització de la universitat.

Per la seva banda, el delegat dels professors no numeraris Jaume Sobrequés afirmava que “una Facultat unida aconseguiria un major nivel d’eficàcia”, per raons acadèmiques, administratives i polítiques perquè es disposarien de “més elements legals de pressió tant a la Junta de Govern com al Ministeri”.

Per contra, els degans es posicionaven a favor del matenirment de les tres facultats separades. El degà de Geografia i Història, Antonio Palomeque, es declarava com “un entusiasta partidari de que les tres facultats restessin separades” perquè permetia “més adjunties en les dotacions, més representants a tots els estaments de govern i menys alumnes, el que evita la massificació”. En termes similars s’hi pronunciava el degà de Filosofia i Ciències de l’Educació.

reunificacio