Homenatge a Hilari Raguer, Historiador i Monjo a contracorrent

 

Santacana+Hilari

El catedràtic d’Història Contemporània Joan Villarroya va presentar l’acte, en què Hilari Raguer fa oferir una conferència magistral que abordava les relacions entre Església i Guerra Civil.

Dilluns 28 d’abril, la Facultat de Geografia i Història va acollir un acte d’homenatge a l’Historiador i monjo Hilari Raguer (Madrid 1928), impulsat pel Departament d’Història Contemporània. Tal i com va recordar el catedràtic d’Història Contemporània Joan Villarroya en la seva presentació a l’homenatjat, Hilari Raguer va ser un dels gran renovadors de la Història de la Guerra Civil espanyola, i va començar a publicar les seves recerques a partir de la segona meitat dels anys setanta. En format d’articles o monografies, Raguer  formulà interpretacions que, després, foren assumides per la historiografia internacional sobre la Guerra Civil: entre d’altres, la idea de que Franco va prolongar el conflicte per poder dur a terme amb més comoditat una repressió despietada en contra de tota oposició política. Raguer va fer aportacions significatives també en l’estudi de l’Església catalana i en l’estudi d’Unió Democràtica de Catalunya (que fou la seva tesi doctoral) o en monografies a destacats personatges catalans, entre d’altres:  Manuel Carrasco Formiguera o el general Batet, ambdós afusellats pels franquistes.

GranAssist

La conferència va ser seguida per un nombrós públic, integrat per estudiants i professors de la Facultat, que han així volgut retre homenatge a Hilari Raguer per la seva trajectòria vital d’historiador compromès amb el país i amb una de les pàgines més dramàtiques de la història del segle XX.

Després de la presentació, el Dr. Villarroya acabà recordant el paper crític de l’homenatjat en contra dels persistents plantejaments filofranquistes d’una part de l’Església espanyola a l’hora de parlar del passat, Hilari Raguer va fer una conferència magistral al voltant del tema de l’Església i la Guerra Civil que va desglossar en diferents apartats subratllant les seves aportacions al coneixement d’aquells esdeveniments. Va recordar que els militars protagonistes del cop d’Estat no utilitzaren inicialment la religió per a justificar la seva rebel·lió i que aquest element fou posterior. Així mateix, Raguer va remarcar la persistent voluntat de no prendre partit per cap bàndol per part del Papa i de les altes jerarquies del Vaticà, en contra de l’actitud de les jerarquies de l’Església espanyola en favor del militars colpistes. El reconeixement del Papa a Franco fou només quan la guerra s’havia decantat de manera irreversible en contra de la República.  En aquest marc, va insistir que els plantejaments vaticans estaven en línia amb les reflexions de l’arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, qui es negà a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol a favor de Franco del juliol de 1937 i que acabà morint a l’exili el 1943.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.