Javier López Cachero, nou cap d’estudi d’Arqueologia: “Un dels punts forts del grau és que treballem molt la formació pràctica, sobretot, tot el que és treball de camp”

  1. El Grau en Arqueologia de la UB és un dels millors del món segons la classificació donada pel prestigiós QS World University Rankings by Subject, concretament es troba en la posició 33, millorant 4 llocs respecte a l’edició anterior. Com cal valorar aquests resultats? A què creus que es dona la millora en els darrers anys?

El Dr. Javier López Cachero, davant del Camp Arqueològic de la Facultat

Sense cap mena de dubte, el resultat és molt positiu i ens deixa en una fantàstica posició respecte al panorama general dels ensenyaments d’arreu de l’Estat i, més concretament, dels d’Arqueologia. Aquest, i altres rànquings, contemplen tota una sèrie de qüestions molt diverses, tant de la docència com de la recerca, l’ocupabilitat o fins i tot la reputació acadèmica de la mateixa universitat. Som un grau jove i, sincerament, crec que per valorar-nos en la seva justa mesura caldria una perspectiva més àmplia. Seria un error per la nostra part conformar-nos-hi. De ben segur que encara hi ha coses que són millorables, com, per exemple, la mateixa visibilitat de l’Arqueologia que no crec que es vegi massa afavorida amb el procés de fusió departamental que es va produir ara fa dos anys. També tenim marge de millora en l’ocupabilitat dels nostres alumnes. Mirarem com fer-ho.

  1. Explica’ns quines són les competències i habilitats que ha de tenir un professional de l’Arqueologia en el segle XXI, i de quina manera els prepara l’ensenyament.

L’Arqueologia d’avui estudia les societats del passat a través dels materials que van produir, així com la seva posada en valor pel gaudi de la societat actual i futura. És també una ciència multidisciplinària amb cada cop més relacions amb allò que tradicionalment anomenem ciències pures. De tota manera, som realistes i en el nostre grau només podem tractar els fonaments de tot això perquè la veritable especialització ha d’arribar a través dels màsters i del doctorat.

Què ha de tenir un arqueòleg o arqueòloga del segle XXI, per tant? Un graduat en arqueòlogia d’avui dia ha de conèixer les diferents metodologies de treball arqueològic i saber treballar en equip, qüestionar-se sobre les societats del passat a partir de les restes materials recuperades durant el treball de camp, ha de saber treballar les dades per obtenir coneixement històric, però també entendre en quin medi es movien i de quines eines disposaven per adaptar-s’hi. També ha de conèixer les normatives i la legislació referent al patrimoni i a les intervencions arqueològiques i, naturalment, saber transmetre al conjunt de la societat tot aquest coneixement. D’acord amb tot això, el nostre grau prepara l’alumnat amb una bona formació teòrica i pràctica. Precisament, un dels punts forts del grau és que treballem molt la formació pràctica, sobretot, tot el que és treball de camp, per a que l’alumnat sigui capaç d’enfrontar-se a una excavació arqueològica des de l’inici fins al final. D’aquesta manera, el grau l’habilita per a l’exercici d’aquesta professió, per exemple, en empreses o des d’una administració pública.

  1. Quan la gent pensa en Arqueologia, sovint pensen en prehistòria i món antic, però sabem que és molt més. Quins són els àmbits de l’Arqueologia que desperten més interès als alumnes?

Bé, aquí et podria parlar de la meva experiència com a coordinador del Treball final de Grau, perquè he tingut la sort de veure quins són els temes que l’alumnat escull i, per tant, penso que és prou significatiu d’allò que és el que més els hi interessa.

Actualment, en el TFG d’Arqueologia, tenim 3 blocs temàtics, tot i que a la pràctica els tractem com a quatre: la Prehistòria i la Protohistòria, l’Arqueologia Clàssica i Tardoantiga, l’Arqueologia Medieval i l’Arqueologia Moderna i Contemporània. El primer és el més demandat, però la resta presenta uns percentatges molt semblants, la qual cosa indica que les preferències de l’alumnat estan força ben repartides. Quan vam posar en funcionament el grau, sabíem que hi hauria un gran interès des de la prehistòria fins a l’època medieval perquè ja existia una important tradició en la nostra universitat. La sorpresa penso que ha estat l’interès que ha despertat l’etapa contemporània. De fet, possibilitar una Arqueologia d’època Moderna i Contemporània, tant amb assignatures específiques com amb pràctiques en jaciments de primer nivell, ha estat un gran encert i és, de fet, un aspecte que ens diferencia absolutament de tots els altres graus d’Arqueologia que hi ha a l’Estat.

  1. Tot just fa 8 anys de la implantació del grau en Arqueologia a la UB. Per això, la majoria d’arqueòlegs i arqueòlogues sou llicenciats en Història, com és el teu cas. Com recordes la teva època d’estudiant universitari? quan et comences a interessar per l’Arqueologia?

Jo tenia claríssim que volia fer Arqueologia des de molt jovenet. El que passa és que, en aquells anys, només es podia fer Arqueologia a través de la llicenciatura d’Història. Sempre m’havia sentit molt atret pel món del pròxim orient, per Egipte o els antics grecs, i tenia al cap potser aquella imatge més típica de l’Arqueologia. Però després, quan arribes a la universitat, tens la possibilitat de reorientar les teves preferències i penso que el més transcendental va ser la influència de determinats professors per acabar redirigint els meus interessos cap a la Prehistòria recent de Catalunya que és al que actualment em dedico.

Pel que fa a les diferències de quan jo vaig estudiar respecte al grau, evidentment n’hi ha moltes. Per exemple, ara hi ha molt contingut pràctic que de fet és obligatori, abans també podies anar a fer excavacions, però no estaven incloses dins del pla d’estudis. De tota manera, penso que vaig ser afortunat, ja que vaig cursar els últims anys del pla Maluquer i hi havia molta oferta d’assignatures optatives, la qual cosa em va permetre escollir un itinerari bastant a mida, orientat a la prehistòria recent i a la protohistòria. Aquella possibilitat de mig especialitzar-te en allò que t’agradava es va anar perdent amb els successius plans d’estudis, ja que els títols van ser cada cop més genèrics en història i, per això, al final va ser absolutament imprescindible fer el Grau en Arqueologia.

  1. Quina ha estat la teva trajectòria en l’àmbit de la recerca universitària?

Impartint docència amb restes ceràmiques en el Laboratori d’Arqueologia

Com ja he dit, la meva trajectòria l’he dedicat fonamentalment a la Prehistòria recent aquí a Catalunya i treballo sobretot l’edat del bronze i la primera edat del ferro. La meva recerca s’ha centrat entorn de jaciments tan emblemàtics com el petit poblat de Genó a Lleida, un dels referents de finals de l’edat del bronze a tota la vall de l’Ebre, o el jaciment de Can Roqueta a Sabadell, sens dubte, és un dels jaciments més importants de Catalunya per la llarga trajectòria de recerca que s’ha portat a terme des de finals dels vuitanta. Can Roqueta presenta una ocupació continuada durant gairebé tota l’edat del bronze i la primera edat del ferro i conté una de les necròpolis d’incineració més grans de tota la Península Ibèrica i l’Europa Occidental, amb més de 1000 tombes. La meva recerca s’ha desenvolupat íntegrament dins del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques que encapçala el Dr. Josep Maria Fullola. Actualment, a més, sóc Investigador Principal d’un projecte del MEC dedicat a la mobilitat i els contactes de les poblacions del Vallès Occidental durant el bronze final i la primera edat del ferro, sobretot, a partir de les anàlisis isotòpiques i genètiques aplicades a cavalls, gossos i humans.

  1. Sabem, també, que una de les teves especialitats és l’estudi de la incineració, aquesta pràctica no suposa un problema de “destrucció de restes” per als arqueòlegs?

Evidentment que sí. El registre parcial és el dia a dia de l’arqueòleg. En Arqueologia treballem amb el que ens trobem, que sempre és una ínfima part d’allò que originalment existia. En el cas de l’Arqueologia funerària, no és el mateix trobar-se l’esquelet sencer que un de fragmentat o, com en aquest cas, cremat i reduït a unes poques restes òssies. Per sort, els arqueòlegs especialitzats en antropologia física fan molt bona feina i, dins de les limitacions, en treuen una informació molt útil. Per exemple, en el cas de Can Roqueta, sabem com és la demografia representada en la seva necròpolis: principalment ens trobem amb una manca molt acusada de nens i una bona representació de població adolescent i adulta bastant jove. D’altra banda, la qüestió del sexe és més difícil de determinar, perquè normalment no es conserven aquells ossos que són més idonis per una correcta atribució i, per tant, el diagnòstic s’ha de basar en criteris menys fiables. Pel que fa a les patologies, només en compades ocasions es detecten. En canvi, podem saber les temperatures de la cremació, deduir si existeix alguna selecció de determinats ossos i, de vegades, si hi ha més d’un mort incinerat en una mateixa tomba. A part, podem estudiar tots els altres materials que apareixen en la tomba, l’urna, la tapadora, l’aixovar, etc. Això ens ajuda a perfilar l’edat i el sexe del difunt, així com detectar diferències socials a partir de la quantitat, la qualitat, la riquesa i l’exotisme dels objectes apareguts.

  1. I en la gestió? Quines tasques has realitzat a la universitat abans de ser cap d’estudis?

Vaig iniciar les tasques de gestió com a representant de l’antic departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia en el Consell d’Estudi del Grau d’Història. Després vaig formar part de les comissions encarregades de dissenyar i redactar la memòria del Grau en Arqueologia. Fins i tot, vaig exercir de representant del Grau fins a la creació del Consell d’Estudis d’Arqueologia i el definitiu nomenament de la Dra. M. Àngels Petit com a Cap d’Estudis de l’ensenyament. Des d’aleshores he estat sempre membre d’aquest Consell. També vaig estar present en les comissions de coordinació dels antics màsters en Arqueologia. Més recentment i com ja he dit, vaig assumir la coordinació del Treball Final de Grau en Arqueologia. Per últim, com a Secretari de departament, vaig formar part de l’última Direcció de l’extint Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.

  1. Quines són, en el teu parer, les principals prioritats a treballar en els anys que venen per a la millora de l’ensenyament en Arqueologia?

El cap d’Estudis explica el grau en la Jornada de Portes Obertes

Aquesta és una pregunta complicada… Crec que el principal problema sempre és l’adaptació dels ensenyaments als canvis de la societat, canvis en tots els sentits. I ara estem en un d’aquests moments. Des de la posada en funcionament del Grau hem viscut en un estat de crisi continu i la nostra professió se n’ha ressentit força. Els anuncis periòdics que ens animaven a adaptar el grau a tres anys finalment han quedat en no res. És evident que així no podem treballar i que necessitem un marc de decisions més sòlid i estable. Amb aquest panorama crec que qualsevol proposta de millora hauria de materialitzar-se en actuacions molt concretes, per exemple, dins de les assignatures, mai en temes estructurals del grau perquè llavors entraríem en processos de verificació que, si al final s’ha de reestructurar tot, no tindrien massa sentit a curt i mig termini. Seria bo que es prenguessin decisions al respecte, però clar, la situació no sembla que s’hagi de desencallar de manera imminent, vaja, a curt termini no s’espera.

Una millora important, per exemple, seria garantir el finançament de les pràctiques, perquè cada any és una baralla constant, i ja que som un grau pràctic, doncs, que això es vegi d’una manera consolidada seria l’ideal. Al final, els diners sempre arriben, però, ens fa patir molt perquè sempre hem d’anar al darrere. Si tinguéssim els ingressos a principis d’any, que és quan s’aprova el pressupost de la Universitat, segur que treballaríem més tranquils. I crec que parlo també, en nom de la Facultat, no només del grau.

A mi personalment, m’agradaria explorar alguns aspectes que tinguessin un veritable impacte sobre l’ocupabilitat dels nostres graduats i graduades. Tot i que encara és massa aviat per valorar aquestes qüestions, atès que som un grau jove, la percepció que tinc és que la incorporació al món laboral no és immediata i, que l’alumnat s’ha de continuar formant durant uns anys. Per això és tan important que es posi en marxa un màster que ajudi a completar la formació del nostre alumnat.

Per últim, em preocupa bastant la pèrdua de vocació dels nostres estudiants. L’Arqueologia és molt vocacional i penso que les primeres promocions ho tenien bastant clar. Això feia més fàcil la connexió entre el professorat i l’alumnat. Actualment, no sembla que sigui així i el reflex més directe és un important absentisme a classe. En qualsevol cas, espero esforçar-me en fer entendre als futurs alumnes què és l’Arqueologia i com de lluny està dels estereotips que circulen en la nostra societat.

  1. Finalment, el curs 2018-2019 la UB ofereix el nou Màster en Estudis Avançats en Arqueologia. Com valora la posada en marxada d’aquest nou màster?

Sens dubte pel grau és importantíssim. Tots coneixem alumnes que han marxat cap a d’altres universitats perquè no hi havia la possibilitat de continuar els estudis aquí. I també hem perdut la possibilitat d’incorporar talent de fora. El nou màster vol posar l’èmfasi en un aprofundiment de continguts que en el grau no es pot assolir per falta de temps, a més ho farem des d’una vessant també molt pràctica.

Tota la Secció de Prehistòria i Arqueologia que és d’on ha sortit la iniciativa esperem que tingui molt bona acollida, que funcioni bé i que es consolidi. És un màster bastant versàtil que està pensat per donar continuïtat al grau, però orientat a la recerca. Hi ha diverses línies d’especialització centrades en l’Arqueometria com per exemple la Bioarqueologia i el Paleoambient, l’Arqueologia dels materials i dels processos tecnològics o el registre d’estructures i del territori.

  1. Vol afegir alguna cosa més?

M’agradaria expressar el meu agraïment a la Cap d’Estudis sortint, la Dra. M. Àngels Petit Mendizàbal, perquè s’hi ha dedicat molt al Grau en Arqueologia i ha posat el llistó molt alt, així que s’intentarà estar com a mínim a l’alçada. També, voldria fer extensiu aquest agraïment al professorat que imparteix classes en el grau, ja que és per la seva feina que destaquem en els rànquings. Finalment, desitjar que l’alumnat continuï sent exigent amb nosaltres per tal de millorar dia a dia.

Li desitgem doncs, molts èxits!

Moltes gràcies.