Les fortificacions de Carcassona. El grup de recerca de la Facultat ERAAUB participa en un projecte internacional d’estudi

carcason_VD

Carcassona. Flanc oest amb les dues muralles, des de la porta d’Aude fins la Torre Pinte, cap a 1860 amb les obres de Viollet-le-Duc (foto: Fonds Verguet).

Carcassona és una ciutat romana fortificada a l’antiguitat tardana que va ser envoltada d’una segona muralla al segle XIII. La muralla interior, amb un perímetre de 1100 m de llargada amb 31 torres, és el resultat de successives refaccions fins a les grans reformes del segle XIII. El moment inicial de la construcció d’aquest primer recinte, és encara un problema no resolt. Des dels primers erudits que començaren ha interessar-se per la ciutat s’han proposat diferents cronologies: finals del segle III, segle IV, construïda pels visigots al segle V, o pels mateixos visigots al segle VI. Les reformes del segle XIII comportaren, per qüestions poliorcètiques, per una part, donar més alçada al recinte interior retallant el terreny natural i, per l’altre, la construcció del segon recinte, l’exterior, amb un perímetre de 1500 m i 17 torres. El rebaix dels terrenys entre dues muralles –les llices– comportà descalçar i a la vegada recalçar tot el recinte antic. Les obres del segle XIII, tant les de Lluís IX, Sant Lluís (1247-1270) com les de Felip III l’Ardit (1270-1285), són un punt àlgid en la història de l’arquitectura defensiva medieval. Aquestes obres coincideixen amb la creació de la Bastide, una ciutat nova a la plana i vora del riu Aude, que significà el principi del declivi de l’aglomeració fortificada. L’estat de decadència era tal que a inicis del segle XIX Jean-Pierre Cros-Mayrevieille, historiador i arqueòleg carcassoní, i Prosper Mérimée, inspector general de monuments històrics, decidiren tractar la ciutat vella com un monument. Viollet-le-Duc rep l’encàrrec de restaurar Carcassona. La seva actuació ha estat molt criticada al llarg del segle XX perquè va restituir la ciutat del segle XIII amb tota la seva esplendor, però de fet, l’actuació de Viollet-le-Duc va ser absolutament respectuosa i conseqüència dels seus amplis coneixements d’arquitectura medieval i que aplicà sempre després d’un estudi aprofundit del monument. El que fa Viollet-le-Duc no és el que a primer cop d’ull pot semblar, una sublimació romàntica de l’imaginari medieval, sinó una conservació, restauració i restitució, amb tots els indicis necessaris, i una primera adequació per a la seva visita. Cal donar resposta a les inquietuds científiques i culturals que demanen els nous temps i els dos milions de visitants que rep avui dia Carcassona.

equip_carcason

Equip del projecte davant de l’accés a la porta d’Aude i la Torre de la Justícia.

Carcassonne, la Cité : étude, relevé et datation des fortifications és un projecte de recerca dins de la convocatòria publica competitiva de la Directions régionales des affaires culturelles (DRAC-Languedoc-Roussillon), Projet Collectif de Recherche (PCR 14/62-10373), de caràcter internacional i interdisciplinari centrat en l’estudi de la doble muralla que envolta la ciutat antiga de Carcassona, la coneguda com Cité.

Des que a inicis de segle XX en Joseph Poux publicà la seva monumental La Cité de Carcassonne en cinc volums (1922-1938), no s’ha fet un treball aprofundit i seriós sobre la complexitat constructiva i la problemàtica de datació de les dues fortificacions. És per aquest motiu que engegar un projecte d’anàlisi és absolutament necessari, però tenint molt en compte que l’estudi comporta l’aplicació de tot un seguit de tècniques i metodologies de vàries disciplines. Els membres de l’equip d’aquest projecte provenen de camps ben diferents, essencialment, documentalistes, arxivers, geòlegs, arqueòlegs, arquitectes, arqueòmetres, topògrafs i historiadors de l’art.

Per testar les capacitats de l’equip, l’any 2014, es va decidir treballar només sobre un petit sector d’uns 100 m de longitud en el flanc oest, de nord a sud, des del Tour Pinte fins a la porta de l’Aude. Sector que probablement és un dels que més vicissituds ha sofert al llarg del temps, incloses les profundes remodelacions de Viollet-le-Duc i els seus successors. Val a dir que és per aquest mateix motiu que el tram escollit disposa d’una nombrosa documentació, tant de caràcter documental i bibliogràfic, com gràfic: fotografies abans i després de la restauració, cartografies, planimetries, abundants i molt precisos plànols i elevacions de Viollet-le-Duc amb valuosíssimes anotacions del perquè de cada intervenció.

carcason

Carcassona, flanc oest, muralla interior, Torre Pinte, cara oest. Exemple de treball d’estudi de paraments (elaboració ERAAUB, G. Ripoll, F. Tuset, M. Valls).

El procediment de treball ha juxtaposat vàries accions. El recull, buidatge i estudi de la documentació que acabem  d’esmentar ha estat primordial, junt amb la lectura de paraments, la recollida de tot el material necessari per crear una base de dades dels materials i tècniques constructives, la recollida de més d’una cinquantena de mostres de morter per procedir a les anàlisis arqueomètriques ara en curs i la modelització 3D. En l’execució dels treballs de recerca i han participat tots els membres de l’equip, interactuant amb les seves diferents capacitats. Els laboratoris de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universidad de Valladolid, Laboratorio de Fotogrametría Arquitectónica i el Laboratorio Paisaje Arquitectónico, Patrimonial y Cultural, han executat tota la presa de dades fotogramètrica per establir la modelització i generar tots els documents en les plataformes necessàries perquè la resta de l’equip hi pugui treballar. La tecnologia làser aplicada per aquests laboratoris és extremadament precisa i puntera, els treballs que han executat fins al moment els han convertit en laboratoris de referència a nivell internacional.

El tractament de les dades està ara en curs i els resultats estaran llestos a finals d’any. La tasca feta ha permès valorar els reptes que es plantegen en l’execució del projecte pels tres propers anys: l’estudi global de les dues fortificacions i entendre així el seu procés constructiu, la seva evolució arquitectònica i establir una cronologia. L’ERAAUB participarà també en aquesta recerca plena de desafiaments per comprendre l’arquitectura de l’antiguitat tardana i època medieval i el significat històric de Carcassona.

Gisela Ripoll i Francesc Tuset (ERAAUB / UB)

 

Dades del projecte:

Patrocinadors: Amicale Laïque de Carcassonne, Centre des Monuments Nationaux, Conseil général de l’Aude

Responsable: Dra. M.-E. Gardel (Amicale Laïque de Carcassonne), adscrita com a col·laboradora dels laboratoris CRHiSM- EA 2984 / Université de Perpignan i del ERAAUB / Universitat de Barcelona

Universitats i Laboratoris:

Université d’Aix-Marseille / L.A.3.M. – Laboratoire d’Archéologie Médiévale et Moderne en Méditerranée – Co-responsable del projecte: Dr. N. Faucherre

Universitat de Barcelona / ERAAUB – Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona. Co-responsable del projecte: Dra. G. Ripoll; membres: Dr. F. Tuset  i M. Valls (becària predoctoral)

Université de Rennes II / LAHM – Laboratoire archéologie et histoire Merlat – CNRS UMR 6566. Co-responsable del projecte: Dr. D. Allios; membres: Dra. B. Delamarre i N. Guermeur (estudiant predoctoral)

Universidad de Valladolid / LFA – Laboratorio de Fotogrametría Arquitectónica / LABPAP – Laboratorio Paisaje Arquitectónico, Patrimonial y Cultural. Co-responsables del projecte: Dr. M.Á. de la Iglesia Santamaría i Dr. J. San José Alondo; membres: G. Delás, L. Antonio García, Dr. D. Marcos, J. Martínez, Dra. F. Zelli

Investigadors: J.-C. Capéra, geòleg; M.-Ch. Ferriol, archivera i conservadora / DRAC; F. Loppe, arqueòleg; J. Pech, arqueòleg; A. Requena / CMN-Cité de Carcassonne.