Paul Preston investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona

paul_prestonEl passat mes de juny la Universitat de Barcelona ha conferit el grau de doctor honoris causa a Paul Preston, considerat un dels hispanistes més prestigiosos i influents del món, en un acte institucional presidit pel rector, Dídac Ramírez, al Paranimf de l’Edifici Històric. El nomenament de Preston ha estat avalat pel catedràtic Joan Villarroya, de la nostra facultat.

En el seu discurs com a doctor honoris, Paul Preston ha explicat com la seva trajectòria acadèmica l’ha portat a acostar-se cada cop més «a Barcelona, a Catalunya i a aquesta Universitat». S’ha remuntat a l’estada que va fer, després de llicenciar-se a Oxford, a la Universitat de Reading, on va seguir un curs sobre la Guerra Civil espanyola amb Hugh Thomas. «Vaig començar a llegir sense parar sobre la Guerra Civil espanyola i em semblava més fascinant que qualsevol altre període que hagués estudiat abans», ha explicat. «Aquest conflicte històric va ser una capsa de Pandora: em permetia estudiar el comunisme, l’anarquisme, el socialisme, la francmaçoneria i la democràcia liberal, així com protagonistes de la talla de Stalin, Hitler, Mussolini, Trotski, Léon Blum i Neville Chamberlain, a més d’una quantitat enorme de protagonistes espanyols», ha continuat.

Preston s’ha referit a les seves estades i experiències a Espanya, també durant el període de la dictadura franquista. Com a historiador especialista en la història contemporània espanyola, ha dit sobre el Govern de la Segona República: «La simpatia que sentia per aquell govern democràtic va anar creixent a mesura que avançava la recerca sobre la injustícia social a Espanya i anava veient com la gent normal i corrent havia suportat les increïbles crueltats de la guerra per defensar un sistema democràtic que tant havia fet pels drets de les dones, l’educació i el benestar social. En realitat, venint d’un barri obrer de Liverpool, el més lògic i coherent era mostrar-me contrari al feixisme». S’ha definit com a historiador social, però alhora ha admès: «La meva veritable vocació —si és que és aquesta la paraula— és la de biògraf».

discurs_paulprestonPreston ha parlat de la seva relació amb Barcelona, per la qual sempre ha sentit «una estranya fascinació». «Per mi Barcelona és una barreja curiosa: d’una banda, oposició antifranquista, futbol i classe treballadora militant; de l’altra, estil i civilització». També ha repassat els seus vincles amb historiadors catalans, i ha fet referència a la seva presa de posició davant qüestions polèmiques, com ara la seva opinió favorable al retorn a Catalunya dels anomenats papers de Salamanca.

El catedràtic Joan Villarroya ha explicat en la seva laudatio que Preston abraça en la seva obra la totalitat dels temes més rellevants i debatuts de la història espanyola del segle XX, i n’ha destacat el pensament crític i la lluita per la llibertat. Villarroya s’ha remuntat als orígens de Preston en una família humil de Liverpool per repassar la seva trajectòria acadèmica i les seves obres principals. També ha esmentat la relació de Preston amb els historiadors catalans i s’ha referit al fet que el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del CRAI, va gestionar el trasllat de l’important fons documental de Preston al monestir de Poblet. Ha finalitzat la intervenció dient que Preston s’ha vinculat a Catalunya «com a ciutadà lliure i compromès: Ha defensat la llengua i cultura catalanes, ha defensat el retorn dels nostres papers i ha defensat el nostre dret a decidir com a poble». «Ho ha fet sense pensar en les conseqüències, simplement perquè, repeteixo, com a ciutadà i historiador compromès, ho havia de fer», ha reblat.

Des del 1991, Paul Preston és catedràtic d’Història Internacional a l’Escola d’Economia de Londres (LSE), on dirigeix el Centre Cañada Blanch d’Estudis de l’Espanya Contemporània. A més de la seva tasca investigadora, és reconegut pel seu esperit crític i per la defensa de les llibertats. És autor de nombroses publicacions, entre les quals destaquen Franco. «Caudillo de España», L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després, o La Guerra Civil española: reacción, revolución y venganza.

Com ell mateix ha admès durant el discurs, sempre li han interessat els protagonistes de la història, tal com ha reflectit en els llibres Juan Carlos. El rey de un pueblo, o El zorro rojo: la vida de Santiago Carrillo. També s’ha apropat als personatges de manera col·lectiva com en les biografies que apareixen a Las tres Españas del 36, Palomas de guerra o Idealistes sota les bales. Igualment, cal esmentar els seus treballs The coming of the Spanish Civil War: reform, reaction and revolution in the Second Republic, 1931-36; Spain, the EEC and NATO; The triumph of democracy in Spain; The politics of revenge. Fascism and the military in twentieth-century Spain, i Comrades! Portraits of the Spanish Civil War.

paulprestonÉs membre de la Reial Societat d’Història (RHS) des del 1982. L’any 1986, Joan Carles I li va concedir la comenda de l’Orde del Mèrit Civil pels seus serveis a Espanya. Així mateix, és membre de l’Acadèmia Britànica des del 1994, i de l’Institut d’Estudis Internacionals de Califòrnia des del 1996. També és membre de l’Acadèmia Europea de Yuste des del 2006. L’any 2000, va ser nomenat comanador de l’Orde de l’Imperi Britànic, i el 2007, cavaller de la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica.

Preston té també forts lligams amb Catalunya. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2008; l’any 2005, la Generalitat li va atorgar el Premi Internacional Ramon Llull per les seves contribucions historiogràfiques sobre el nostre passat. Així mateix, el 2006, va ser distingit amb el Premi Ramon Trias Fargas pel llibre Idealistes sota les bales, i l’any 2011, va guanyar el Premi d’Història Santiago Sobrequés per L’holocaust espanyol. L’any 2012 li van atorgar el Premi Pompeu Fabra en la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana. El 2015 va ser nomenat doctor honoris causa, primer per la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, per la Universitat de València.

via premsa UB