L’assentament de la Cogula (Ulldecona, Montsià)
La Cogula se situa en el punt més alt (406 msnm, 256 m sobre el nivell de la depressió d'Ulldecona) i abrupte de la subunitat orogràfica sobre la qual s'alça també, més al nord, la Ferradura. La visibilitat des del seu cim és excel·lent a curta, mitjana i llarga distància. Reiteradament esmentat en la bibliografia científica, en realitat és molt poc el que sabem encara d'aquest nucli. Diverses destruccions han afectat de manera intensa part de les estructures i de la seva estratigrafia. Disposa d'una única fase d'ocupació (mitjan del segle VII a principis del VI anE, primera edat del ferro) i la seva superfície és d'uns 300 m2. La seva localització resulta inversemblant en clau estrictament econòmica, especialment si considerem una eventual explotació agrícola del seu entorn. L'ocupació de qualsevol dels turons més baixos i més suaus situats immediatament al seu voltant, similars per altra banda als de la resta de nuclis propers, hauria assegurat, per proximitat i facilitat d'accés, un excel·lent i millor control dels terrenys agrícoles.
Tot sembla indicar, doncs, que va ser l'excel·lent visibilitat de l'entorn des del seu cim el factor determinant en el procés de selecció: des d'aquí es controlen a la perfecció les planes de Vinaròs-Benicarló i de la Galera, així com la línia de costa. Es troba situat, a més, relativament a prop del que en aquells moments devia ser un important nus regional de comunicacions: la intersecció de la ruta de la Foia amb la ruta interior i amb la via est-oest (ruta del Sénia). Aquesta última, de marcat component regional, connecta la zona de la desembocadura del riu Sénia (i per tant, la costa) amb altres assentaments construïts al llarg del seu curs (la Moleta del Remei, el Castell d'Ulldecona, les Senioles) i, també, amb el conjunt de nuclis de la zona del Bellestar (prop del sector on neix el riu). La seva altura, la dificultat dels seus accessos, l'orografia complicada en què s'ubica, l'excel·lent visibilitat des del seu cim i les seves dimensions reduïdes suggereixen una funció com a talaia.
La hipòtesis amb què treballem vincula la Cogula directament al Complex Sant Jaume, i per tant el seu estudi és una de les prioritats del nostre grup de cara al futur immediat.
Segueix-nos