Vivim uns temps de crisi. No són moments fàcils. Com gestionar millor?
Des de fa dies li estic donant voltes a possibles temes que pugui ser interessant per a publicar en el blog del màster. Temes que us puguin interessar. Han passat unes setmanes des de l’últim post, i “ja toca”. Tal com estan les coses en el sector no sabia com podria provocar una reflexió interessant. He pensat que podem compartir algunes idees per gestionar millor la nostra institució, al nivell que correspongui a cada persona.
Avui he rellegit un article del 2009 i m’he animat. El treball titulat “Com ser un bon directiu en moments econòmics dolents” escrit per Robert i Sutton, m’ha recordat idees que ens poden ajudar en aquests moments, tot i que va ser escrit durant una altra etapa de crisi. El professor Sutton reflexiona al voltant de quatre accions i actituds que són recomanables en moments de dificultat, i penso que també serveixen per a moments de bonança. Segueixo la seva proposta i aprofito per posar-hi algunes idees de la meva experiència per adobar-ho.
Coses que hem aprés del passat
L’article comença amb una frase forta, però que lamentablement té molta actualitat. Diu, i copio textualment: “Aquests moments són difícils per a qualsevol directiu.” Podem afegir de tots els sectors vinculats amb l’esport. Segueix la frase dient: “La por i la paranoia corren amb tota llibertat, no sols en els mercats financers sinó també en els llocs de treball“. No vull ser negatiu, però penso que situa els moments que viuen moltes persones per aquesta crisi de la COVID, i que esperem superar-lo aviat. No hem de deixar de lluitar per fer les coses bé, tot i ser molt prudents, i veure l’esport com una de les fonts de solució del problema.
El que em va agradar del pensament del Dr. Sutton, el que m’ha inspirat i vull compartir avui en aquest post, són quatre suggeriments que apunta. Afegeixo idees i reflexions pròpies, a partir del seu treball, també perquè els EUA i nosaltres no som iguals. Espero que les trobeu interessants.
1. Gestionar la informació
El primer repte que apunta és la necessitat de compartir informació. Hem de saber fer, i dedicar temps a donar informació. Informació adequada, que resulti interessant i el sigui d’utilitat, sobre el que està passant i els motius que fonamenten el que està succeint en la nostra institució.
Tenir informació permet planificar. Permet entendre el que està passant. Hi ha un principi en psicologia que explica que les persones reaccionem pitjor respecte a esdeveniments que no són explicables que respecto a aquells que podem entendre. Per tant, compartir informació ajuda a disminuir l’ansietat que provoquen els moments de dificultat.
Tenir informació ajuda a entendre, i fins i tot, a millorar les propostes que fem com a directius. Les organitzacions treballen amb persones -bons i bones professionals- que volen ajudar a mantenir-les per diversos motius. La informació compartida provoca, també compartir aquestes idees bones, i facilita la implicació la institució en la qual treballem, fomentant lleialtat en els moments difícils.
2. Gestionar la comunicació
Vinculat amb la informació, els directius hem de saber explicar les raons per les quals els canvis que proposem són necessaris. Per això cal saber-ho explicar. Però, sobretot, cal que es pugui entendre per què són raonables, i que aquest raonament sigui creïble i honest.
Una de les tasques com a directiu és dissenyar missatges que es puguin entendre, fins i tot, per persones que estiguin baixes de moral o que tendeixin al pensament negatiu. Molts cops una bona solució són els missatges breus i amb una idea fonamental. Saber descompondre els reptes que siguin complexos, i confusos d’entendre, en diversos més breus i senzills, és un bon recurs. Descompondre reptes complexos, per fer-los senzills. Més clars. Que es puguin entendre com “oportunitats de guany”. És una bona idea, no trobeu? El repte està a saber-ho fer. Sempre es comença per intentar-ho.
3. Gestió de l’empatia
El tercer punt a comentar, té molt a veure amb l’empatia que ha de formar part de qualsevol directiu. Té a veure amb la necessitat de saber-se “posar-se en la pell de les altres persones” que estan en la nostra organització.
Amb freqüència l’esforç per intentar entendre els motius que generen ansietat o que fan que no ens entenguem ja és un bon pas. Potser el més important és la voluntat per entendre els motius, la disposició per voler entendre que no la solució a la situació negativa. Amb això hi ha molt guanyat!
Per acabar… cal tenir espais i moments per reflexionar.
Acabo ja aquest post. Espero que aquesta breu reflexió pugui servir per millorar les nostres tasques directives. Ara, més que mai, necessitem millorar els nostres habilitats al davant de les nostres organitzacions i tenir espais i moments per reflexionar són part de la solució.
Tant de bo alguna d’aquestes idees us puguin ajudar, a mi m’han fet pensar!
Si teniu temps us recomano tornar a escoltar alguns dels capítols dels podcast del màster amb convidats interessants. Ben aviat penjarem un altre episodi amb un convidat molt especial.
L’article original el podeu consultar: “How to Be a Good Boss in a Bad Economy” by Robert I. Sutton (June 2009)