Els “esports minoritaris” mereixen tot el respecte i consideracions, començant per plantejar si es correcte la seva pròpia denominació. Per convencions socials, se sol utilitzar aquesta expressions, però ¿quina és seva veritable definició? Què significa “esport minoritari”? O té a veure amb la cultura esportiva de cada territori i, per tant, és un concepte relatiu i canviant?
Per exemple, quin és l’esport més practicat a Espanya de forma habitual? Fitness, futbol, bàsquet, tennis. NO. Segons l’enquesta d’Hàbits Esportius de l’INE, del 2015, els esports més practicats a Espanya de forma habitual són el running (11%) i el ciclisme (10%).
Cada vegada més persones practiquen esport al món. A Espanya també. No obstant això, com demostren les dades de la Federació, audiències i enquestes, unes modalitats guanyen adeptes i altres els perden. Tots coincideixen que el futbol és l’esport rei, almenys per equips, i les seves xifres impressionen. Però què passa amb els altres?
Algunes dades
En total, el 46% dels espanyols afirma fer una mica d’esport cada setmana, és a dir, uns 18 milions. Això vol dir que amb aquesta regularitat hi ha més de 4,5 milions de gimnastes i gairebé els mateixos de corredors i nedadors … per poc més de 2 milions de futbolistes.
La definició d’esport “minoritari” del diccionari resulta així insuficient per delimitar el concepte que ens ocupa, ja que aquest es refereix més aviat al grau de percepció social i cultural que té un esport o un altre en la mesura en què apareix, amb major o menor freqüència, en els mitjans de comunicació. D’aquesta manera, la catalogació de “minoritari” només té en compte l’esport d’elit o d’alta competició i s’oblida de les estructures federades en el seu conjunt, molt especialment de l’esport de base. No necessàriament ha de ser el menys practicat allò que no és visible mediàticament.
Barcelona i els World Roller Games
Un exemple que tenim actualment a Barcelona, són els World Roller Games. És el major esdeveniment d’esports sobre rodes en el qual participen més de 4.500 esportistes vinguts de tot el món. Durant onze dies s’enfrontaran en onze disciplines diferents.
Es calcula que 100.000 persones visitaran Barcelona durant aquests dies, convertint-se així en el major esdeveniment esportiu que acull la ciutat després dels Jocs Olímpics. Les proves no només es realitzaran en els recintes habituals, sinó que també prendran els carrers de les diferents seus, buscant així acostar l’esport a un públic més divers.
Els esports sobre rodes més tradicionals s’uneixen a noves disciplines emergents i espectaculars, amb la intenció de que la gent gaudeixi d’un esport global i inclusiu. Carmelo Paniagua, president del Comitè Organitzador, va remarcar que “els WRG marcaran un punt d’inflexió en els esports sobre rodes”. L’objectiu és convertir aquest esdeveniment en una referència mundial perquè aquest esport continuï creixent a tot el món.
Estadísticament, sempre existirà l’esport minoritari (al jerarquitzar qualsevol llistat per un criteri sempre existirà un quartil inferior) però aquesta dada no ha de significar “oblit” ni abandonament ni “omissió” d’una categoria esportiva ni d’uns esportistes. Només es tracta d’estadística.
Si t’animes a compartir les teves opinions i punts de vista, pots escriure el teu comentari. T’animem a obrir el debat.