La participació dels estudiants en el procés d'avaluació

El projecte d'innovació s'ubica dins les línies de l’avaluació i té com a finalitat principal la millora de l’adquisició de coneixements, habilitats i actituds per part de l’alumnat.

Si bé, històricament, l'avaluació educativa s'ha centrat en el control dels aprenentatges, en l'última dècada està cobrant protagonisme l'avaluació entesa com una eina per garantir tant els aprenentatges com la seva qualitat. Sota aquesta concepció, l'avaluació no només és necessària per valorar els aprenentatges individuals sinó que també assumeix un punt de vista institucional, ja que la qualitat d'una institució passa a estar també relacionada amb el grau de competències que adquireixen els seus estudiants.

Una definició d'avaluació educativa és entendre-la com aquell procés que genera dinàmiques de reflexió, aprenentatge i canvi sobre i de l'acció, on les persones implicades comparteixen el poder de l'avaluació posant en joc un principi d'autonomia i de responsabilitat (Cabrera, 2010). Així entesa, l'avaluació no pot ser vista com un procés ni final ni paral·lel al formatiu, sinó que tots dos processos estan totalment interrelacionats i s'ha de basar en la participació dels diferents agents implicats.

Des d'aquesta perspectiva, es fa necessari modificar les nostres pràctiques avaluatives i desenvolupar i posar en pràctica sistemes d'avaluació, on el poder de l'avaluació sigui compartit, reconeixent la capacitat de l'alumnat per arribar a ser responsable del seu propi aprenentatge (Cabrera, 2010). Amb aquest tipus d'avaluació també estarem promocionant una modalitat avaluativa que contribueix al desenvolupament social en temes d'equitat i cohesió social.

Si bé, el professorat té un paper essencial en l'avaluació dels aprenentatges, els estudiants també han de participar en aquest procés d'avaluació. De fet, alguns autors i autores com Osler and Starky (2005), Kerr and Cléber (2004), Bordes y Cabrera (2001) i Cabrera (2010), assenyalen l'estreta relació que hi ha entre les modalitats avaluatives que utilitza el professorat i el desenvolupament de competències. Per això, considerem que més enllà de les tasques/activitats d'avaluació utilitzades, una proposta necessària que a més inclou els diferents agents d'avaluació, és combinar la modalitat tradicional on el professorat és qui té la responsabilitat d'avaluar amb:

L'autoavaluació de l'alumnat que ajuda a:

1) l'elaboració d'un pensament crític i en el desenvolupament d'una major autonomia i autoregulació de l'aprenentatge;

2) l'assoliment dels objectius transversals;

3) el desenvolupament de la meta cognició i

4) l’assoliment dels continguts propis de la matèria. A més -tal com afirma Santos Guerra (2003)- la responsabilitat del propi procés d'aprenentatge té com a conseqüència una presa de consciència del mateix.

La coavaluació o avaluació entre iguals que fan els companys sobre les evidències avaluatives a partir d'uns criteris que han estat negociats prèviament (Sanmartí, 2007). La coavaluació entre l'alumnat contribueix a:

1) el desenvolupament de l'aprenentatge cooperatiu;

2) la formació en la solidaritat, autonomia, responsabilitat i

3) l’assoliment dels continguts propis de la matèria, etc.

A més, és essencial que aquestes modalitats d'avaluació tinguin una representació en la nota final de la matèria.

Partint d’aquestes reflexions, en aquest projecte proposem l’elaboració i l’aplicació de tècniques d’autoavaluació i coavaluació per l’assoliment d’objectius d’aprenentatge per part de l’alumnat. 

Codi del projecte: 
2017PID-UB/025
Estat: 
Actiu
Coordinació: 
Folgueiras Bertomeu, Pilar
Participants: 
Lisbeth Cabrera, Valeska
Grup d'innovació docent: 
Ensenyament/s: 
Educació Social
Assignatures implicades: 
Investigació Socioeducativa