lateral

So que s’articula mitjançant una obstrucció del pas de l’aire per la part central de la cavitat bucal produïda pel contacte entre dos articuladors —de manera que l’aire surt per un o per tots dos costats de la llengua—, amb el vel del paladar tocant la paret faríngia i amb vibració de les cordes vocals. En sortir, l’aire pot ser expulsat amb fricció —com en el so lateral fricatiu del gal·lès Lloyds [ɫ]— o sense —com en el cas dels sons laterals aproximants [l] o [ʎ], propis del català.