resil·labificació

Procés pel qual determinats segments que pertanyien a una síl·laba passen a formar part de la síl·laba que precedien com a conseqüència d’un enllaç fònic entre mots adjacents. Per exemple, vell amic ['beʎ | ə'mik], pronunciat amb una pausa emfàtica, esdevé [be.ʎə'mik], pronunciat com un únic sintagma nominal. Cf. sil·labificació.