síl·laba

Unitat fonològica formada per un o diversos segments que se sol dividir en obertura i rima, la qual, al seu torn, es pot subdividir en nucli i coda. El nucli, generalment vocàlic, és l’únic element imprescindible de la síl·laba i està format per un sol so. En canvi, l’obertura i la coda —que també reben el nom de marge sil·làbic— poden estar formats per un o més d’un segment, tant consonàntics com semivocàlics; en el primer cas, es parla d’obertures i codes simples; en el segon, d’obertures i codes complexes.