1.4.2 Cristal·lització

La cristal·lització és la tècnica més simple i eficaç per a purificar compostos orgànics sòlids. Consisteix en la dissolució d'un sòlid impur en la menor quantitat possible del solvent adient i en calent. En aquestes condicions es genera una dissolució saturada que en refredar se sobresatura i es produeix la cristal·lització. El procés de cristal·lització és un procés dinàmic, de manera que les molècules que estan en la dissolució estan en equilibri amb les que formen part de la xarxa cristal·lina. L'elevat grau d'ordenació d'una xarxa cristal·lina exclou la participació d'impureses en la mateixa. Per això, és convenient que el procés de refredament tingui lloc lentament de manera que els cristalls es formin lentament i el lent creixement de la xarxa cristal·lina exclogui les impureses. Si el refredament de la dissolució és molt ràpid les impureses poden quedar atrapades en la xarxa cristal·lina.

Per a l'elecció d'un solvent de cristal·lització es poden consultar les indicacions del fabricant o consultar la bibliografia especialitzada.