2020-2021 Projecte de recerca

Avaluació de l’eficàcia de les recomanacions dietètiques i de l’estil de vida per reduir l’exposició a productes químics ambientals en dones embarassades: un pre-post estudi pilot

Finançat per: CIBERESP (Convocatoria Intramural Proyectos CIBERESP 2020. Codi: P15)

Els productes químics ambientals representen un grup molt heterogeni d’agents omnipresents utilitzats en pesticides, plàstics, productes químics industrials, entre d’altres. Les dades dels programes de biomonitorització han trobat que pràcticament totes les dones embarassades europees estan exposades diàriament a molts productes químics diferents (Di Renzo et al., 2015). Una evidència científica fonamentada ha demostrat que la preconcepció i l’exposició prenatal a productes químics ambientals tòxics poden tenir un efecte profund i durador en la salut al llarg de la vida (Morrissette et al., 2004; Curl et al., 2019). Durant l’embaràs, els productes químics poden travessar la placenta i, en alguns casos, com per exemple amb compostos halogenats i mercuri de metil (Hg), es poden acumular al fetus, produint una exposició fetal més elevada que l’exposició materna. D’altra banda, alguns d’aquests productes químics, els anomenats productes químics que afecten les endocrines (EDCs), també poden interferir en el paper de certes hormones, l’homeòstasi i els processos de desenvolupament (Fernandez i Olea, 2014). Diverses revisions sistemàtiques han avaluat críticament el corpus d’evidències disponibles sobre els impactes adversos sobre la salut de l’exposició prenatal a productes químics ambientals, donant suport a aquesta hipòtesi (Muñoz-Quezada et al., 2013; González-Alzaga et al., 2014; Hernández et al., 2016).

Malgrat les àmplies accions de política de la UE, els europeus continuen exposats a nivells “heretats” de productes químics ambientals, tot i que normalment a concentracions decreixents (Porta et al., 2008). Per exemple, l’ús generalitzat de pesticides organofosfat (OP) a l’agricultura i als espais públics ha comportat una exposició i contaminació omnipresents de l’ésser humà. Notablement, s’ha trobat a les dones de Portugal i Espanya que experimenten de cinc a set vegades més altes concentracions de Hg que la concentració mitjana de la UE (EEE, 2018). Un terç de tots els nadons nascuts a la UE tenen nivells d’Hg per sobre del “límit segur recomanat” (Bellanger et al., 2013), i la contaminació és pitjor en els països amb un consum més elevat de peix. L’impacte potencial de Hg en el desenvolupament cerebral infantil afecta tota la vida i pot afectar significativament el desenvolupament i el quocient d’intel·ligència (IQ) (Freire et al., 2018). 

Aquesta evidència ha motivat la crida per reduir l’exposició a productes químics tòxics en poblacions vulnerables (Bennett et al., 2016; Hertz-Picciotto et al., 2018) i, per tant, les dones embarassades són una població clau per considerar una oportunitat per reduir  l’exposició durant aquesta bretxa crítica del desenvolupament humà. Reduir l’exposició a productes químics ambientals tòxics és un àmbit d’intervenció crucial. La principal font d’exposició de la població europea, en general, a diversos productes químics ambientals és a través de les opcions de dieta i estil de vida (Gasull et al., 2011; Melnyk et al., 2014; Nougadѐre et al., 2012; Oates i Cohen, 2011 ). La distribució de productes químics ambientals també varia segons les característiques sociodemogràfiques (Lewin et al., 2017). Els obstetricians, els ginecòlegs i altres professionals de la salut estan disposats exclusivament a intervenir abans i durant l’embaràs. Un resultat important de l’embaràs ja no és només un nounat sa, sinó un humà predisposat biològicament a ser saludable des del naixement fins a la vellesa (Coussons, 2013). Les accions centrades en el pacient poden reduir les càrregues corporals de productes químics tòxics (és a dir, la quantitat total de productes químics presents al cos humà alhora) (ACOG, 2013; Kirk et al. 2017). Per exemple, investigacions anteriors han documentat disminucions rellevants dels nivells interns de pesticides en dones després de canviar de dieta convencional a orgànica (Oatesa et al., 2014). Així mateix, evitar aliments enllaunats i altres fonts dietètiques de bisphenol A (BPA) i equivalents s’ha mostrat com una pràctica adequada per reduir nivells interns d’aquest químic (ACOG, 2013).

Aquesta proposta s’emmarca dins d’accions anteriors d’un grup de recerca multidisciplinari que va abordar la caracterització de l’exposició mitjançant molts biomonitoring studies, els quals han desembocat en el lideratge del European Joint Programme HBM4EU (Human Biomonitoring for Europe), entre altres projectes. A més, el nostre grup està compromès amb la disseminació pública de la ciència, i ha estat implicat en accions de recerca social (CSO2014-58144-P, PI: Cristina Larrea) així com en estudis d’intervenció durant bretxes crítiques de desenvolupament (Olmedo-Requena et al., 2020), els quals recentment han resultat en la publicació de directrius per evitar l’exposició química durant l’embaràs i l’alletament. (http://www.ub.edu/toxicbody/es/guia/).

Membres del grup d’investigació: Juan Pedro Arrébola (IP), Cristina Larrea Killinger, Miguel Company, Andrés Fontalba.